Joan B. Culla veu l'actual acord amb CiU molt menys nociu per a ERC que el del 1980 o els tripartits

BarcelonaL'historiador Joan B. Culla ha publicat 'Esquerra Republicana de Catalunya. 1931-2012. Una història política' (La Campana), que repassa els més de 80 anys d'història d'ERC transcorreguts des de la fundació i la ràpida victòria a les eleccions municipals del 1931 fins a assolir la segona plaça al Parlament el passat 25 de novembre, passant per moments difícils com els inicis de la Transició, on Culla creu que la històrica formació hauria pogut desaparèixer. Uns altres moments difícils van ser després dels pactes amb CiU dels anys 80 o els tripartits d'entre el 2003 i el 2010, que van ser pròlegs de caigudes electorals doloroses. Tot i això, l'historiador creu que l'acord d'estabilitat parlamentària actual entre ERC i la federació nacionalista té menys riscos que els anteriors, tant per la situació del partit com pel context social.

Així, Culla subratlla que a principis dels 80, quan els republicans van permetre a Jordi Pujol liderar el primer Govern de la Generalitat, el seu gruix militant era inferior a l'actual, el que el feia més permeable a les crítiques que la premsa afí al PSC i el PSUC els dedicaven conforme eren una crossa de la dreta nacionalista. A més, "una cosa era donar suport a Pujol per desplegar una autonomia que ja era estreta i una altra ben diferent donar suport a [Artur] Mas per anar cap a una consulta independentista", segons ha apuntat aquest dimarts davant els periodistes en una presentació del llibre. Ha afegit igualment que "les expectatives justifiquen un seguit de coses" i que "un PSC en diferents condicions podria fer molt més soroll".

De la mateixa manera, l'historiador considera provat amb els resultats electorals de l'última dècada que "els alts i baixos d'ERC no obeïen a un contingent de centenars de milers de vots oscil·lant entre el PSC i ERC, sinó entre CiU i ERC". Així, el 2003 aquests electors haurien abandonat CiU pels seus acords amb el PP per desplaçar-se cap a ERC, però aquests haurien tornat a la federació després que els republicans subscrivissin dos tripartits. Segons Culla, per tant, els dubtes de CDC i sobretot d'Unió entorn la consulta haurien permès a ERC créixer a les últimes autonòmiques a costa de CiU. "Qualsevol aliança comporta contradiccions –apunta l'historiador–, però el votant i el militant republicà és més sensible a les contradiccions del tripartit que a les d'ara–".