Joan Herrera tria 'Perseguit per la mort', d'Alfred Hitchcock

Tant que s'ha acusat Iniciativa per Catalunya d'interpretar el paper de fals innocent de la política catalana, de presentar una imatge excessivament ingènua i benintencionada, resulta irònic que Joan Herrera triï el film d'Alfred Hitchcock que més explota la idea del fals culpable. A Perseguit per la mort ( North by northwest , 1959), Cary Grant és confós amb una altra persona i segrestat al començament de la pel·lícula. I a partir d'aquí, la troca no fa més que embolicar-se. És saludable que l'esquerra perdi el mal costum heretat del comunisme d'identificar automàticament cultura amb compromís polític: no existeix autor menys polític que Hitchcock ni pel·lícula del cineasta més entretinguda i vibrant que aquesta, una sobredosi d'evasió que desafia les regles no escrites del suspens en cada escena, i n'hi ha unes quantes de mítiques: la lluita a cel obert entre Gary Grant i una avioneta fumigadora, la persecució entre efígies presidencials al Mont Rushmore, etc. Perseguit per la mort és l'apoteosi del Hitchcock més entabanador, un castell de focs d'artifici construït amb generoses dosis de comèdia, aventura, emoció i suspens. Si fa no fa, com en una campanya política. Ara bé, no hi trobaran ni una engruna de contingut social. Però, sabeu què? Tant se val.