Els joves d'Altsasu, condemnats a entre 2 i 13 anys de presó però absolts de terrorisme

L'Audiència Nacional aplica agreujants "d'abús de superioritat i odi"

L'Audiència Nacional condemna els vuit acusats dels fets d'Altsasu a penes que oscil·len entre els 2 i 13 anys de presó per delictes d'atemptat als agents de l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. La secció segona de la sala penal ha rebutjat les acusacions de delictes terroristes en considerar que "no ha quedat acreditada la finalitat terrorista de l'acció" i tampoc "la vinculació dels acusats a ETA". Però per la "gravetat dels fets" i perquè es van "cometre per motius ideològics i d'animadversió a la Guàrdia Civil", la sala aplica els agreujants d'abús de superioritat i d'odi i imposa les penes màximes previstes al Codi Penal.

La fiscalia demanava entre 12 i 62 anys de presó i incloïa l'acusació del delicte de terrorisme, perquè considerava que els fets estaven vinculats amb el moviment Alde Hemendik, que defensa l'expulsió de la Guàrdia Civil del territori basc i navarrès. Un objectiu que compartia ETA durant la seva activitat i que la fiscalia pretenia relacionar amb els fets. És per aquest front pel que les defenses han hagut de lluitar amb més intensitat al llarg del judici, perquè suposava un agreujant de la pena molt considerable. Finalment l'Audiència no ha vist confirmada aquesta vinculació i ha condemnat els joves per delictes menors, però tot i així sí que hi veu una intencionalitat ideològica en la baralla de bar que va tenir lloc la matinada del 15 d'octubre del 2016. 

“Amb la fi d’ETA, un terrorisme de baixa intensitat pot convenir a l’Estat”

Les penes més altes, de 13 anys, recauen sobre Oihan Arnanz i Iñaki Abad, a qui s'atribueixen els delictes d'atemptat a agents de l'autoritat, lesions i desordres públics, mentre que s'imposen 12 anys de presó per a Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda, absolts de desordres públics. Excepte Abad, els altres tres porten dos anys en presó preventiva. Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola han estat condemnats a  9 anys per lesions i atemptat a l'autoritat i Ainara Urkijo a dos per amenaces i desordres públics. 

El tribunal considera provat que va ser Unamuno qui va iniciar els actes de "fustigació" als dos guàrdies civils i les seves parelles, secundat per Arnanz i Ander Cob. En la seva declaració al judici, Unamuno va defensar que el seu únic contacte amb els implicats va ser verbal. "Els vaig dir que tenien molta barra perquè es dedicaven a omplir de multes els joves del poble i després anaven als bars", va dir, i va afegir que no va pegar ningú "ni dins, ni fora, ni a la porta de l’establiment". 

"No es pot permetre que en ple segle XXI i en un estat democràtic i de dret, es privi a unes persones, només pel fet de ser guàrdies civils, i a les seves nòvies, poder moure's en llibertat per la localitat d'Altsasu, i que només puguin acudir a determinats llocs i no puguin sortir a la nit a passar una estona d'oci i diversió", apunta la sentència. 

95.150 euros per lesions i danys 

Més enllà de les mesures penals, els acusats també hauran d'indemnitzar el sergent, el tinent i les seves parelles. Al primer, 3.750 euros i al segon 9.200 per lesions, a més de 6.100 a cadascuna de les nòvies. Per seqüeles i danys morals, la sala ha fixat 45.000 euros per a la parella del tinent i 25.000 per a la del sergent. En total, 95.150 euros.

Etiquetes

Més continguts de