La sentència del Suprem marca el relat de la Fiscalia i Trapero a l'Audiència Nacional

El ministeri públic rebaixa la descripció del 20-S i l'1-O i el major aprofundeix en detalls

Tot i que la Fiscalia ha mantingut l’acusació per rebel·lió en l’inici del judici al major dels Mossos Josep Lluís Trapero, en els primers compassos del judici s’ha començat a veure la influència de la sentència del Procés del Tribunal Suprem, que va condemnar els presos polítics per sedició. El ministeri públic va rebaixar el to a l’hora de parlar del 20-S i l’1-O. Paraules com "alçament" o "tumult", que els fiscals del Suprem van utilitzar reiteradament durant el judici del Procés, han desaparegut del vocabulari dels fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira. A Trapero, el pronunciament del tribunal presidit per Manuel Marchena l’ha obligat a entrar en el detall a l’hora de defensar-se de la principal conclusió de la sentència del Suprem pel que fa als Mossos i la seva submissió al Govern.

La "massa" ciutadana

La Fiscalia elimina "l’alçament i el tumult"

La principal diferència de relat de la Fiscalia en el 20-S respecte del judici del Suprem s’ha evidenciat en la definició dels ciutadans que van participar en la concentració a la seu d’Economia com a "massa" i no com a "tumult". L’adjectiu "devastats" també ha desaparegut a l’hora de parlar dels danys als vehicles de la Guàrdia Civil. El ministeri públic també ha omès l’intent d’assalt a la conselleria aquell dia.

El fiscal també ha rebaixat el to pel que fa l’1-O: "Alçament" o "cop d’estat" han desaparegut al vocabulari de l’Audiència Nacional, on tampoc s’han sentit els qualificatius habituals de "processat rebel" que feia servir la Fiscalia per parlar de l’expresident Carles Puigdemont.

Un major que genera "desconfiança"

Trapero aprofundeix en detalls per desmarcar-se

El fet que la sentència del Suprem es limiti a situar els Mossos "alineats" amb el Govern sense aprofundir en la responsabilitat dels comandaments ha portat a Trapero a entretenir-se en detalls per desvincular el cos de l’executiu i de l’independentisme. D’una banda, el major ha detallat que, a més de l’exconseller Joaquim Forn, també va insistir al seu antecessor, Jordi Jané, de la necessitat de canviar els plans del Govern. Ha assegurat que Jané va acumular peticions perquè cessés el major per la "desconfiança" que generaven les seves discrepàncies.

Trapero s’ha distanciat d’un altre protagonista del 20-S, Jordi Sànchez, de qui ha negat que tingués cap influència en el dispositiu. Ha recordat que una de les trucades amb l’expresident de l’ANC "va acabar malament" i que li va penjar el telèfon quan li va intentar donar indicacions. "El senyor Sànchez no era ningú per imposar cap condició".

Una reacció inesperada

El major només admet un error de previsió l’1-O

A l’hora de parlar de l’1-O, Trapero ha insistit que en la reunió del 28 de setembre al Palau de la Generalitat van advertir dels riscos d’enfrontar dos milions de ciutadans decidits a votar amb una policia que tenia l’ordre d’impedir-ho. Però ha aportat un nou detall. El cos no va preveure, diu, que hi hagués una defensa aferrissada de les urnes de manera generalitzada, "com si els hi anés la vida".

La influència del Suprem també s’ha deixat veure en el tribunal. L’Audiència Nacional ha denegat la visualització de vídeos durant l’interrogatori al major.