Política 14/09/2022

Junqueras a Madrid: la independència explicada com una equació matemàtica

El president d'ERC referma la decisió de no assistir a la manifestació de la Diada

3 min
Oriol Junqueras durant la seva intervenció al Fòrum Europa a Madrid

Madrid"És fàcil treure-li un titular a aquest paio?", pregunta un membre de l'organització del Fórum Europa de Madrid als periodistes un cop acabada la intervenció d'Oriol Junqueras. Els que encara no el coneixen es fan creus de les digressions del president d'ERC en la seva primera intervenció pública a la capital de l'Estat des que va sortir de la presó. Però Junqueras és així. Se l'ha de saber interpretar. I a la seva manera llança els tres missatges que vol transmetre. Un a l'ANC, un a Junts i un a Manuel Marchena.

El presentador de l'acte, José Luis Rodríguez, dispara a boca de canó la primera pregunta: "¿Tornarien a prendre la mateixa decisió de no assistir a la manifestació de la Diada?" I Junqueras, trencant el seu hermetisme habitual, respon amb claredat: "Sí. Per què? Perquè estem convençuts del nostre missatge integrador i inclusiu". Una manera de dir que el de l'ANC no és ni integradora ni inclusiva. A la pregunta de què opina sobre la proposta de l'ANC de declarar la independència el segon semestre del 2023 torna el Junqueras habitual, i en aquest cas recorre a una metàfora matemàtica. "Mirin, si la independència fos una equació, el temps no és una variable independent. És una variable que depèn d'una altra variable, de la força democràtica que siguem capaços d'acumular". Queda clar, doncs, quin va ser per a Junqueras un dels grans errors del Procés: fixar terminis temporals. La independència es podrà fer quan hi hagi "àmplies majories socials", i en això treballa ERC, segons Junqueras.

En primera fila l'escolten diputats i senadors d'ERC, ben necessitats d'autoestima després d'una Diada difícil per a ells. De fet, no està clar si Junqueras parla per a Madrid o per als seus, perquè no els tremolin les cames davant la pressió de Junts. "Estem molt convençuts de la nostra estratègia, però és que a més no n'hi ha cap altra sobre la taula", etziba Junqueras, que els anima a no tenir por de confrontar idees amb el govern espanyol a la taula de negociació. Preguntat directament sobre si creu que la coalició de govern es pot trencar, diu que ho considera "improbable". En una de les taules hi ha també diputats i senadors de Junts com Josep Pagès i Josep Lluís Cleries. I tot el que són dards per a Junts són elogis per als representants del PNB i EH Bildu, presents amb els seus primeres espases, Aitor Esteban i Mertxe Aizpurua.

Missatge a Marchena

L'escenari de l'esmorzar és el famós Hotel Palace (sí, el de la foto de Duran i Lleida llegint El País), un lloc que intenta transmetre una imatge de magnificència i glamur que els clients nord-americans amb bermudes i gorra de beisbol al revés s'encarreguen convenientment de tirar per terra. El darrer missatge de Junqueras, i aquest sí pensat per a l'auditori madrileny, és per a Manuel Marchena, president del tribunal que el va condemnar. "Ara puc obrir més portes [internacionals] que abans de passar per la presó. Vull pensar que els que van prendre la decisió n'eren perfectament conscients", afirma amb un mig somriure. I és que al llarg de la seva intervenció el president d'ERC insisteix repetidament que els organismes internacionals i els tribunals de justícia europeus han donat la raó una vegada i una altra als independentistes catalans.

Esther Capella, Oriol Junqueras i Marta Vilalta en un esmorzar informatiu a Madrid.

Al final Junqueras ser surt amb la seva i aconsegueix colar en les seves respostes reflexions sobre política monetària i demografia mundial ("¿Saben vostès que abans del 2050 Nigèria tindrà més habitants que tot Europa, amb Rússia inclosa?"), amb els quals bàsicament busca projectar la imatge que ell no és un polític a l'ús, sinó un professor universitari fent de polític de forma circumstancial. Quan baixa de la tribuna s'hi acosta el Padre Ángel, fundador de l'ONG Missatgers per la Pau i una figura emblemàtica de l'Església obrerista espanyola. Entre el públic sobresurt la presència d'un exministre de Zapatero com Pepe Blanco, però ningú més del PSOE ni del govern espanyol.

Abans de marxar, Junqueras s'acosta a un cambrer, que el mira amb cara d'estupefacció, per agrair-li la feina feta. No s'adona que uns passos més enllà l'organitzador de l'esmorzar està esbroncant els treballadors. Es veu que alguna cosa no li ha agradat, a més del discurs de Junqueras.

stats