La justícia veu "legítim" el desplegament sense ordre judicial de la policia a la seu de la CUP el 20-S
Els cupaires denuncien que "assaltar la seu d'un partit polític" sigui "normal i democràtic"
BarcelonaDesprés que l’Audiència Provincial de Barcelona ordenés reobrir la investigació sobre el setge a la seu nacional de la CUP per part de la Policia Nacional el 20 de setembre del 2017, el jutjat d'instrucció número 9 de la capital catalana ha decidit arxivar per segona vegada la causa. La magistrada Silvia López veu "legítim" el comportament dels agents perquè, tot i que no existia cap ordre judicial per al desplegament dels antiavalots de la Policia Nacional davant la seu dels anticapitalistes, la permanència dels agents durant gairebé set hores estava emparada per les instruccions de la Fiscalia d'impedir el referèndum. La CUP ha criticat en una piulada que "assaltar la seu d'un partit polític" sigui "normal i democràtic".
La jutge arxiva d'aquesta manera la causa i exculpa els dos únics investigats per un delicte de coaccions, tant el llavors comissari en cap d'informació de la Policia a Barcelona, Juan Manuel Quintela, com un responsable de la Brigada Provincial d'Estrangeria, com havien demanat la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. La CUP, que exerceix l'acusació particular, en canvi, demanava portar a judici els dos comandaments. L'advocat Benet Salellas ja ha anunciat que apel·laran la decisió adoptada per la jutge. "La causa estava oberta perquè l'Audiència de Barcelona (secció 10) havia ordenat imputar dos comissaris de la policia per un delicte de coaccions. Hi continua havent causa i, per tant, recorrerem en apel·lació. No hi pot haver impunitat contra aquells que restringeixen drets", ha remarcat en una piulada.
La magistrada argumenta que no pot entendre el desplegament policial com un delicte de coaccions perquè cap agent va cometre "cap actuació obstativa o impositiva" cap als militants cupaires o cap a qualsevol vianant que passegés pels carrers Sardenya i Marina de Barcelona. Els agents de la Policia, afegeix la instructora, "es van limitar a quedar-se a l'exterior de seu de la CUP" després d'intervenir al carrer cartells de la formació independentista a favor del referèndum.
La jutge emmarca l'actuació policial "dins el seguiment que la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona havia estat realitzant de les activitats col·lectives i individuals relacionades amb el suport a la preparació i celebració del referèndum de l'1 d'Octubre", i ho avala perquè la instrucció de la Fiscalia per impedir l'1-O afectava no només les institucions, sinó també els particulars. De fet, recorda que fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no va assumir el comandament per frenar l'1-O el 27 de setembre no es van limitar les actuacions policials als centres i institucions públiques.
La jutge ja va arxivar el cas fa un any amb els mateixos arguments, però l'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir-lo al considerar que el desplegament dels antiavalots podria ser constitutiu d'un delicte de coaccions perquè s'havien utilitzat els agents per "restringir la llibertat aliena". Sigui com sigui, la interlocutòria avala el desplegament perquè ressalta que "es va treure material propagandístic" a favor del referèndum de la seu de la CUP, que va ser intervingut per la policia al migdia. I "davant la sospita", continua la instructora, que dins del local dels cupaires hi hagués més material relacionat amb l'1-O, la policia va decidir establir el dispositiu que va envoltar d'antiavalots la seu del partit. La policia va demanar a la Fiscalia que sol·licités una ordre judicial per entrar a la seu, però el ministeri públic no ho "va estimar pertinent", conclou la jutge.
"No consta que en les set hores (de l'actuació policial) cap agent intentés accedir al local ni qualsevol classe d'actuació contra les 2.000 persones que es van concentrar" davant la seu, subratlla la magistrada, que qualifica de "proporcionada i ajustada" l'actuació policial "davant la presència massiva de persones que es van congregar precisament per impedir l'actuació dels agents", i carrega així contra l'actitud dels militants i activistes de la CUP. El partit havia demanat que el desplegament policial es dirimís en els jutjats contenciosos administratius, però primer el jutge de primera instància i després el TSJC ho van desestimar.
