OPERACIÓ ANTICORRUPCIÓ

La justícia sospita que el PP valencià cobrava comissions del 3%

El cas Imelsa és el segon que furga en un presumpte finançament il·legal del partit liderat per Rajoy

Mentre Mariano Rajoy intenta tancar un pacte d’investidura a la desesperada exercint pressió sobre el PSOE, l’ombra de la corrupció plana damunt del PP valencià. A mesura que avancen les investigacions del cas que va motivar la detenció dimarts d’exalts càrrecs populars i d’una dotzena d’empresaris, cada vegada més dades apunten que el cas Imelsa no només amaga una suposada trama corrupta sinó també una manera fraudulenta de finançar la formació que ara lidera Isabel Bonig al País Valencià. Tota una bomba de rellotgeria per a un Rajoy que veu com les operacions policials donen motius als socialistes per justificar que no vulguin pactar amb ell.

Les diligències practicades pels investigadors arran de la denúncia interposada per la Fiscalia -a instàncies de la documentació aportada per Esquerra Unida (IU) el juliol del 2014 sobre presumptes irregularitats de l’empresa Imelsa, que depèn de la Diputació de València- van fer sospitar el jutjat i la Guàrdia Civil. Tot apuntava que no només era una trama de corrupció infiltrada en diverses administracions públiques valencianes que adjudicava contractes a canvi de comissions, sinó que l’estructura d’aquesta xarxa s’aprofitava del càrrec dels seus membres per enriquir-se i podria haver finançat de forma irregular el PP valencià.

Alguns càrrecs ho sabien

Així, segons fonts pròximes al cas, la investigació oberta contra una suposada trama de corrupció que s’està investigant en la denominada operació Taula s’estén a un presumpte finançament il·legal del PP valencià i també al blanqueig de capitals. Les mateixes fonts van explicar a l’ARA que el jutjat i la Guàrdia Civil mantenen obertes diverses línies d’investigació. Entre altres, estudien la possibilitat que s’hagués incorregut en un delicte de finançament il·legal del PP i que alguns alts càrrecs populars tinguessin coneixement d’aquests fets.

La investigació s’estén a tot el PP valencià, tant a escala local com provincial i autonòmica. En concret, se sospita que algunes empreses que tancaven contractes amb les administracions dirigides pels populars, i que treballaven també per a aquesta formació política, podrien haver pagat comissions del 3% a canvi d’aquests contractes públics. Uns diners que podrien haver anat a parar a les arques del partit i que haurien servit per finançar actes i campanyes electorals del PP durant els darrers anys.

El frau podria haver-se prolongat fins a la campanya de les eleccions municipals del 24 de maig passat. Segons va avançar ahir El Mundo, els investigadors haurien aconseguit fer un esquema de com el PP de València podria haver-se finançat amb diners d’una suposada caixa B que haurien revestit de legalitat. Per blanquejar aquests diners, els regidors del PP de l’Ajuntament de València haurien donat al partit 1.000 euros cadascun abans de la campanya per sufragar actes del partit i, setmanes després, des del grup municipal se’ls hauria retornat aquesta mateixa quantitat en metàl·lic. Una operació que la Guàrdia Civil investiga si era la fórmula per donar curs legal als diners que rebia el PP local provinents de suposades comissions.

Les informacions sobre el possible finançament irregular del PP de València van motivar la detenció, dimarts, de les persones que tenien accés als comptes del grup municipal: el portaveu, Alfonso Novo; la secretària del grup, Mari Carmen García Fuster; i una administrativa del partit, María José Pi. Ahir la regidora que va substituir Novo com a portaveu popular a l’Ajuntament va corroborar una part de la versió dels investigadors i va reconèixer, abans del ple municipal, que els regidors feien aportacions de 60 euros al mes i quevan donar 1.000 euros abans de la campanya del maig. María Ángeles Ramón-Llin, però, va negar que després recuperessin aquests diners.

Una caixa sota sospita

Aquesta causa se suma al cas Gürtel, que jutjarà, en dues de les seves sis peces, dos delictes electorals per presumpte finançament il·legal en els comicis municipals i autonòmics del 2007 i en les generals del 2008. Si es confirmen aquests delictes i els que s’investiguen ara, es demostraria que els casos de corrupció del PP no només amaguen un enriquiment de particulars, sinó que una part dels diners procedents de comissions acabaven a la caixa del partit.

Passada la mitjanit, el jutge va dictar les actes corresponents a les declaracions dels 10 detinguts que ahir van passar a disposició judicial. Mentre l'instructor de la causa va dictar llibertat amb càrrecs per als cinc empresaris detinguts i un extreballador d'Imelsa, el jutge va acordar mesures cautelars per a l’expresident de la Diputació de València, Alfonso Rus, i els seus col·laboradors.

Malgrat que el fiscal demanava presó per a Rus, el jutge no va apreciar risc de fuga ni de destrucció de proves i va denegar aquesta petició del ministeri públic, deixant el també exalcalde de Xàtiva en llibertat provisional amb càrrecs. Alfonso Rus, qui es va acollir al seu dret a no declarar, tindrà l'obligació de comparèixer cada 15 dies en el jutjat i de fer front a una fiança de 2 milions d'euros de responsabilitat civil.

La mateixa sort van córrer els que eren els seus màxims col·laboradors a la Diputació, Emilio Llopis –el seu cap de gabinet–, Juan José Medina i Máximo Caturla –vicepresidents primer i segon durant el seu darrer mandat–. Cap dels tres tampoc va declarar i el jutge els va imposar la mateixa mesura cautelar que a Rus, de manera que hauran de comparèixer cada 15 dies en el jutjat. Caturla haurà de fer front a una fiança de dos milions mentre que Medina i Llopis hauran d'abonar una fiança d'un milió d'euros.

Demandes contra els condemnats populars

Amb el partit tacat per la corrupció, la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ha volgut prendre una decisió “inèdita” per intentar netejar la imatge de la seva formació i poder treure del pou unes sigles associades a diverses causes judicials. En aquest sentit, Bonig va anunciar ahir que la formació demandarà aquells dels seus càrrecs públics que hagin estat condemnats per casos de corrupció. Segons va explicar la líder del PP valencià, es tractaria d’una demanda per “danys i perjudicis” a la imatge del partit, que permetria sol·licitar una indemnització al condemnat, que es destinaria a fins socials. Bonig va avançar que ja treballa en la demanda contra l’exconseller Rafael Blasco, empresonat per desviar fons públics destinats al Tercer Món. A l’Ajuntament de València, el PP va donar suport ahir a la creació d’una comissió d’investigació sobre el cas Imelsa.

Més continguts de