Política 07/05/2021

L'ANC proposa tramitar una llei d'independència aquesta legislatura

El full de ruta de l'entitat reclama obrir de manera "persistent i simultània" fronts de desobediència per debilitar l'Estat

3 min
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, aquest dimecres al Parlament.

BarcelonaL'ANC vol aprofitar la sòlida majoria independentista a la mesa del Parlament per tramitar una llei d'independència a través d'una ILP. Aquesta és la principal proposta de l'entitat per a aquesta legislatura i que ha recollit en el seu full de ruta, al qual ha tingut accés l'ARA i que està obert a esmenes fins que se celebri l'assemblea general del 20 al 26 de maig. L'objectiu és tornar a empoderar les bases per reactivar la mobilització com ja va passar fa quatre anys amb l'1-O tenint present que una ILP atorga el lideratge a la ciutadania a l'haver de recollir 50.000 signatures perquè es debati a la cambra catalana. "Aquest podria ser el catalitzador que ens falta per recuperar la unitat estratègica, passar a l’ofensiva i tornar a un escenari com el que vam aconseguir l’octubre del 2017", remarca el text.

Concebuda per a "un escenari de rup­tura democràtica", aquesta ILP ha de planificar "com arribar a la consolidació d’un estat independent, basant-se en la recuperació de la sobirania nacional, fiscal, financera, eco­nòmica, energètica, de les infraestructures i dels mitjans de comunicació". Seria a la pràctica una nova llei de transitorietat, però aquest cop auspiciada sota la batuta de l'Assemblea fent ús de la seva implantació territorial. Així, l'entitat liderada per Elisenda Paluzie advoca perquè aquesta llei "dibuixi un primer esbós dels principis fundacionals de la República Catalana i reguli el procés constituent, que hauria de finalitzar amb un referèndum sobre la constitució del nou estat".

Aquesta iniciativa forma part de l'embat a l'Estat que proposa l'Assemblea. L'entitat considera que només es podrà avançar "acordant una estratègia real de confrontació" en diferents àmbits "per debilitar l’estat espanyol i enfortir el moviment". "La confrontació i les desobediències simultànies i persistents (en fronts com l’instituci­onal, l’econòmic, el fiscal, el jurídic, el mediàtic, l’internacional, el social i el de mobilit­zació popular) és el que canviarà la correlació de forces contra l’ocupant i permetrà que ens alliberem com a nació", sosté el document. En aquest sentit, l'ANC torna a defensar que la unilateralitat és l'única via possible per a la independència. "Aquest procés, necessàriament unilateral davant d’un oponent agressiu que té molt a perdre amb la nostra llibertat, només és possible assumint que no serà de la llei a la llei, i que no hi pot haver sortida pactada a mig embat de forces fins que a l’Estat no li sigui ingovernable la situació".

A l'hora de plantejar aquesta nova ofensiva, l'entitat insta a deixar de banda com a argument principal de l'independentisme la denúncia de "la deriva antidemocràtica de l’Estat" i "la limitació de drets civils i socials” per actuar com "un veritable front d’alliberament nacional" que lluita contra l'"ocupant". "Centrar exclusivament la nostra causa en una lluita per la democràcia és contraproduent, perquè internament no té cap recorregut possible, i internacionalment desconcer­ta, perquè d’aquest dèficit no se’n deriva la necessitat de la nostra independència, sinó una democratització de l’estat espanyol", remarca la direcció en el full de ruta. Així mateix, també creu que és "contraproduent" centrar-se únicament en les reivindicacions econòmiques, històriques o de drets perquè "podrien solucionar-se amb una reforma o modificació de les lleis fiscals o de garantia de drets, o fins i tot de reconeixement de la nostra nacionalitat, possibles en una nova formulació de l’Estat".

No cooperar amb l'Estat

El full de ruta reitera la necessitat que es configuri "un govern de concentració nacional" per fer efectiva la DUI, que considera referendada amb els resultats de les últimes eleccions, i reclama unitat d'acció. "Cal que tinguin una posició unànime i acordada en tots els àmbits de representa­ció i poder de decisió, tant a Catalunya com a l’Estat" perquè "la força de bloqueig o de desestabilització i debilitació de l’Estat és molt gran si s’actua concertadament al Congrés".

El document no estalvia crítiques a les formacions independentistes. "És especialment preocupant el nivell de confrontació i desqualificació entre les candidatures, que lluny d’afavorir el debat genera cansament, desmobi­lització i decepció, i va molt en detriment del moviment i de les seves bases". "L’independentisme no està ni fragmentat ni confrontat: qui ho està és la seva representació política; i col·lectivament ho necessitem revertir, perquè no esdevingui un contravalor i un fre per a tot el moviment", conclou el text.

stats