Política 23/06/2021

L'exili, la carpeta pendent després dels indults

L'amnistia o la reforma del delicte de sedició podrien facilitar el retorn dels encausats per l'1-O

4 min
L’Eurocambra insta a aixecar la immunitat a Puigdemont

BarcelonaDesprés de l'indult als nou presos polítics, queden encara desenes d'encausats per l'1 d'Octubre, entre els quals, els exiliats. Ara mateix es troben a l'estranger arran de causes judicials obertes l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, a més de les exdiputades Marta Rovira –també secretària general d'Esquerra– i Anna Gabriel, de la CUP.

Tots tenen ordres de detenció nacionals a Espanya, de manera que si trepitgessin l'Estat serien detinguts. És així malgrat que Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen immunitat com a eurodiputats i poden viatjar per tot Europa sense ser privats de llibertat. El Tribunal General de la Unió Europea va demanar que es restituís aquesta protecció com a mesura cautelaríssima (demanada pels eurodiputats) a l'espera de resoldre sobre el fons de la qüestió després que el Parlament Europeu acceptés el suplicatori sol·licitat pel Suprem.

¿Quina és la solució per a l'expresident i exdirigents independentistes que es troben a fora? De moment el govern espanyol no s'ha pronunciat sobre això. Només la ministra de Drets Socials i secretària general d'Unides Podem, Ione Belarra, es va mostrar partidària que poguessin tornar, mentre que la part del PSOE dins del govern va expressar el desacord amb aquest criteri: la ministra portaveu, María Jesús Montero, va considerar que han de respondre davant la justícia espanyola.

L'independentisme ha reclamat l'amnistia per resoldre la situació dels exiliats, així com també de les desenes d'investigats per causes derivades del Procés i del referèndum del 2017. Tanmateix, la proposta no ha passat ni el filtre de la mesa del Congrés de Diputats i els socialistes –així com la dreta– ja han rebutjat aquesta via. Una altra possibilitat és la reforma del delicte de sedició, tal com ha treballat el diputat d'En Comú Podem al Congrés de Diputats Jaume Asens, que consistiria en modificar el redactat del delicte al Codi Penal per deslligar la sedició de l'1-O. De fet, una de les recomanacions de l'informe que l'assemblea del Consell d'Europa va aprovar ahir dilluns és reformar la sedició i la rebel·lió perquè quedin circumscrits a actes de violència i no a manifestacions massives com les que va hi va haver l'octubre del 2017 a Catalunya. El mateix organisme recomana, a més, a Espanya que retiri totes les ordres de detenció internacional dels exiliats.

De moment, només hi ha hagut un membre del Govern que va marxar ara fa tres anys de l'Estat i ha decidit tornar malgrat la causa que té oberta als tribunals, l'exconsellera d'ERC Meritxell Serret. Estava processada per malversació i desobediència, però la sentència del Suprem no atribueix despeses relacionades amb l'1-O al departament que pilotava, Agricultura. D'aquesta manera, a través del seu advocat, va posar-se en contacte amb l'alt tribunal per tornar i presentar-se davant la justícia: va declarar i va quedar en llibertat provisional a l'espera del judici. El més probable és que només se li acabi imputant un delicte de desobediència –que no comporta presó– i que sigui jutjada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ja que és diputada d'Esquerra actualment al Parlament.

Les diferents casuístiques que afecten els exiliats

1.
Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí
Carles Puigdemont en l’acte del febrer del 2020 a Perpinyà.

L'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín ara mateix tenen immunitat parlamentària per la seva condició de membres del Parlament Europeu. La cambra els hi va retirar per majoria al plenari, però van recórrer la decisió a la justícia i els hi ha tornat a concedir provisionalment: el Tribunal General de la Unió Europea ha decidit acceptar les mesures cautelaríssimes que havia demanat i els ha tornat la protecció com a diputats. Ara estan a l'espera del que resolgui aquest tribunal per aclarir la seva situació, però en tot cas només hi ha vigents ordres de detenció nacional a Espanya. El jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, paral·lelament al tema de la immunitat, ha plantejat una qüestió prejudicial a Luxemburg perquè dictamini els límits dels estats a l'hora de rebutjar les euroordres, després que ho fessin Alemanya i Bèlgica. Fins que no resolgui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en principi, Llarena no tornarà a activar les euroordres.

2.
Lluís Puig
Lluís Puig

L'exconseller de Cultura Lluís Puig és actualment diputat del Parlament de Catalunya, però a diferència de la resta d'exconsellers membres del Parlament Europeu no té les mateixes condicions d'immunitat. No obstant això, ja ha acabat el recorregut de l'euroordre que tenia a Bèlgica: el tribunal va rebutjar-la posant en dubte la competència del Tribunal Suprem i que s'hagués respectat la seva presumpció d'innocència. Com Serret, Puig estava processat per malversació i desobediència –no per sedició–, però a diferència de l'exconsellera d'Esquerra no ha tornat.

3.
Marta Rovira i Anna Gabriel
ERC es reuneix amb Marta Rovira

L'exdiputada d'Esquerra i secretària general del partit, Marta Rovira, està a l'exili a Suïssa des del març del 2018. Contra ella hi ha vigent una ordre de detenció nacional a Espanya, però no s'han emès ordres internacionals contra ella ni s'ha obert una causa al país helvètic per tractar la seva extradició. Està processada per rebel·lió.

El cas d'Anna Gabriel, exdiputada de la CUP, és similar, tot i que només s'enfronta a un delicte de desobediència, que no comporta presó. Per tant, si tornés es podria trobar en una situació semblant a l'exconsellera Meritxell Serret.

stats