Publicitat
Publicitat

Una qüestió de mides: el truc de l'Ajuntament de Gallifa per mantenir l'estelada, a canvi d'una bandera espanyola "d'un pam"

El consistori col·loca tres màstils amb la senyera, l'estelada i la bandera local de Gallifa (Vallès Occidental) i penja una minibandera espanyola a la façana de l'Ajuntament per complir amb la legislació espanyola

Una qüestió de mides i d'ubicació estratègica. Aquest és el truc legal que ha trobat l'Ajuntament de Gallifa per fer onejar l'estelada d'una manera prominent sense incomplir amb la legislació espanyola de banderes. I és que el consistori ha col·locat tres astes amb la senyera, l'estelada i la bandera local de Gallifa a la plaça de l'Ajuntament, i ha penjat una bandera espanyola de dimensions molt reduïdes a la façana de l'edific consistorial, just a sota de la inscripció Casa de la Vila. D'aquesta manera, es compleix amb la llei, que estableix que la bandera espanyola ha d'ocupar "un lloc preferent i d'honor”. Així ho ha explicat l'alcalde d'aquesta petita població del Vallès Occidental, Jordi Fornas, en declaracions a l'ARA. El batlle per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha revelat que la legislació no parla de mides, sempre que dues o més banderes no comparteixin el mateix espai. D'aquesta manera, l'Ajuntament s'assegura el ple compliment de la llei amb la bandera espanyola "de la mida d'un pam i amb el pal de plàstic" que han col·locat a la façana de l'edifici, a la vegada que aconsegueix fer onejar amb la notorietat corresponent les altres tres banderes, d'una mida considerablement més gran, que han desplaçat de la torre de l'edifici a tres astes plantades a un lloc privilegiat de la plaça consistorial.  

Fornas ha revelat que, per esbrinar aquest truc legal, l'Ajuntament ha rebut l'assessorament del president de SI, Alfons López Tena, que els va advertir que un tercer requeriment oficial per part de la delegació espanyola podria significar portar el cas als tribunals. I és que l'Ajuntament de Gallifa va rebre el passat octubre un primer avís de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, en què se'ls demanava que onegés la bandera espanyola a l'edifici consistorial. En van fer cas omís, i poques setmanes després rebien el segon. Va ser llavors quan es van posar a estudiar detalladament la legislació espanyola sobre l'ús de les banderes en edificis públics, per tal d'intentar trobar una fórmula legal que els permetés mantenir l'estelada a un lloc privilegiat, sense caure "en el delicte d'ultratge a la bandera espanyola", reconeix amb sorna el batlle. 

Ara, Jordi Fornas i el seu equip animen tots els municipis catalans que hagin rebut el mateix avís de la delegació que segueixin els seus passos.

RE

Més continguts de