TERRORISME
Política 13/12/2015

L’atac a Kabul era contra Espanya

Rajoy ha de rectificar i admetre que l’atemptat jihadista en què van morir dos policies era a l’ambaixada

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
El pacte antijihadista es va reunir ahir d’urgència per avaluar l’atemptat a l’ambaixada espanyola a Kabul.

MadridPer al PP, un atemptat jihadista és el pitjor malson en plena campanya. L’electorat encara no ha esborrat les maniobres del govern de José María Aznar per atribuir l’autoria de l’11-M a ETA hores abans de les generals del 2004. A Mariano Rajoy allò li va costar perdre unes eleccions que tenia guanyades i set anys d’oposició. Des de llavors, l’estratègia de Génova ha sigut minimitzar qualsevol brot de violència islamista. Però aquest cop el tret li ha sortit per la culata. Si bé els fets no són comparables als del 2004 (dos-cents morts a Madrid), Rajoy ha tornat a ficar els peus a la galleda amb l’atemptat contra l’ambaixada a Kabul, en què durant un assalt de 12 hores van morir 10 persones: dos policies espanyols, quatre agents afganesos i quatre talibans.

Divendres, a primera hora de la tarda, s’encenien totes les alarmes: hi havia hagut una explosió amb cotxe bomba al costat de la seu diplomàtica. A les 18.30 h Rajoy es dirigia a la premsa des d’Oriola (Alacant) -on tenia un míting- i intentava treure ferro als fets negant que l’objectiu fos la seu consular. “El que semblava una mala notícia, per fortuna no és així. No s’han registrat víctimes espanyoles”, assegurava. Però a mig acte, i després d’unes quantes bromes, s’havia de menjar les paraules i transcendia la mort de la primera víctima espanyola en l’atac, un policia: Isidro Gabino San Martín, de 48 anys, nascut a Lleó i encarregat de la seguretat de l’edifici on viu el personal diplomàtic.

El govern espanyol, però, va seguir negant que es tractés d’un assalt contra l’ambaixada espanyola. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que va decidir mantenir el seu viatge oficial a Colòmbia, va insistir que “l’explosió d’un cotxe bomba anava dirigida contra un hostal utilitzat sobretot per gent dels Estats Units”. Fins que ahir a les 13.59 h, gairebé 20 hores després de la pífia de Rajoy a Oriola, el govern enviava un comunicat en què rectificava sense dir-ho. “És un atac contra Espanya”, admetien.

¿La reacció de Rajoy va ser un problema de desinformació o bé un nou intent d’amagar la veritat per evitar que l’atemptat enterbolís la campanya electoral? Molt abans que l’actual inquilí de la Moncloa negués l’atac, un periodista afganès ja estava explicant per Twitter tot el que el govern espanyol no confirmaria fins l’endemà: que un grup de talibans van aconseguir fer-se forts dins de l’edifici, que bona part de l’ambaixada va quedar destruïda, i que el personal espanyol corria perill. A més, el govern afganès va assegurar a Efe que l’edifici d’hostes “pertany” també a l’ambaixada d’Espanya, cosa que Madrid desmenteix.

Per al sindicat Unió Federal de Policia (UFP), que es va encarregar de recollir el testimoni d’agents destinats a Kabul, l’objectiu de l’atac era “clarament” la seu diplomàtica. “Van ser dotze hores de ràfegues, assalts i granades sobre nosaltres”, assenyalava un dels agents encarregats de la seguretat. El primer a morir va ser el policia Jorge García Tudela, que tenia l’habitació just per on van entrar els talibans.

C’s i Podem volen explicacions

El govern espanyol, però, encara no ha donat els detalls exactes de l’operació. És una informació que van reclamar tant C’s com Podem, mentre que el PSOE, per responsabilitat amb el que es va signar al pacte antijihadista, evitava burxar amb el tema i es limitava a deixar clar que era “un atemptat contra Espanya” i agraïa la informació que li subministrava Interior. Ahir a la tarda el pacte antijihadista es va reunir d’urgència durant una hora i mitja al ministeri amb la representació dels principals partits. El ministre Jorge Fernández Díaz va informar de l’enviament d’un avió per repatriar els cossos i rellevar el personal de l’ambaixada.

Albert Rivera va preguntar-se per què va haver-hi “tanta confusió” i Pablo Iglesias va demanar la compareixença de Margallo al Congrés. Rajoy es va prendre ahir el dia lliure i no va fer cap declaració. La declaració del dia la va reservar a l’entrevista aTelecinco, que s’havia gravat divendres al migdia i, per tant, no recollia informació de l’atac.

Minut de silenci a tots els actes electorals

L’atemptat a Kabul ha trastocat des de divendres tots els actes de campanya, però ahir no va suspendre cap míting en una recta final molt disputada. Divendres Rajoy sí que va suspendre el de Múrcia. Tots els partits van fer ahir un minut de silenci als seus actes en record als policies espanyols morts. Des que va transcendir la notícia, Mariano Rajoy va posar-se en contacte amb tots els líders per informar-los dels fets. El candidat de C’s, Albert Rivera, va reclamar a Rajoy que “ni per omissió ni per acció” es tingui en compte la campanya electoral per deixar d’oferir una “informació veraç” de l’atac.

stats