De l’esperit del Tío Cuco a la flaire d’aixelles suades
Crítica TvJordi Évole reapareixia a La Sexta per moderar el partit de tornada del cara a cara entre Albert Rivera i Pablo Iglesias. Abans de començar el programa els dos polítics van escalfar motors desacreditant-se a Twitter per promocionar l’emissió. El que vam veure després a la tele no va ser gaire més instructiu.
Moderador i polítics amb texans. Rivera i Iglesias arremangats per embrutar-se les mans. Rivera va guanyar en possessió de micròfon i en cunyadisme ideològic. Quan parlant dels refugiats va dir-li a Pablo Iglesias “ Tú has ido a Grecia a abrazarte a Tsipras, nosotros hemos ido a abrazar a los niños de allí ” es van ultrapassar els nivells tolerables d’infantilisme polític.
Durant el debat els mateixos polítics van idealitzar el tarannà del Tío Cuco (el bar on es va celebrar el partit d’anada) com si allò hagués marcat una era. Però el que marca una fita és el partit de tornada en què la crispació, el baix to i l’agressivitat va ser més pròpia del que entenem per vella política. Retrets, efecte bumerang d’antigues declaracions, acusacions de demagògia, apel·lar als nervis de l’altre i difamar per fer perdre vots al contrincant.
La Xina, Veneçuela i el Twitter
Rivera va practicar el joc més brut. Fins i tot Évole va desmarcar-se d’aquell to dient que ell feia un pas enrere. I això que va admetre que a nivell televisiu funcionava. “ Suena a chino ”, deia Iglesias. “ ¡Ah! ¡China! ¡Ahí hay comunismo! ”, replicava Rivera. “ La gente es lo bastante madura... ”, deia el de Podem. “ ¡Ah! Maduro. ¡Venezuela! ”, s’hi tornava Rivera. Fins i tot el Zara va entrar en campanya. “ ¡Está en tu Twitter! ”, li deia el líder de Ciutadans recordant-li unes crítiques a Amancio Ortega.
Évole va proposar notícies passades per preguntar quines haurien sigut les seves actuacions polítiques. Ni així vam aconseguir que fos un debat que parlés de la gent. Els talls de La Sexta al final per anar a publicitat, sobtats i deixant els candidats amb la paraula a la boca, van ser desafortunats. Rivera va començar a suar. Li regalimava la patilla i el front. Una gota li baixava pel clatell. I un enorme cercle enfosquia les aixelles de la camisa i anava creixent per la màniga. A Iglesias la suor ja feia estona que li marcava terreny sota els braços. I és que després de veure Pablo y Albert: Partido de vuelta, una cosa ens va quedar clara: la nova política ja comença a fer pudor de suat.
