ENTREVISTA
Política 09/06/2019

Maragall: "Com pot ser que Valls decideixi qui ha de ser l’alcalde de Barcelona?"

El candidat d'ERC i guanyador de les eleccions a Barcelona no renuncia a un acord amb els comuns

David Miró
7 min

BarcelonaErnest Maragall (Barcelona, 1943) arriba a l’ARA tot just acabada la roda de premsa d’Ada Colau. Demana cinc minuts per reunir-se amb el seu equip abans de l’entrevista. Sap que ha de calibrar cada paraula.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

¿Encara es veu d’alcalde el pròxim dia 15?

Haig de mantenir un cert respecte per la decisió democràtica dels ciutadans i és obvi que sí que m’hi haig de veure. Una altra cosa és que hàgim de parlar i hàgim de prendre decisions uns i altres.

Vostè es va reunir amb Ada Colau i li va demanar que triés soci.

Li vaig tornar a fer present la nostra disposició i la nostra voluntat d’entrar a fons a negociar amb Barcelona en Comú per arribar a un acord de projecte de governació de la ciutat, de transformació explícitament progressista i al mateix temps explícitament compromesa amb els drets i les llibertats. No li vaig dir que acceptés cegament res, sinó que digués amb claredat si la seva voluntat també era la d’explorar aquesta via d’arribar a la investidura la setmana que ve amb un acord tancat.

Però Colau s’ha postulat ella mateixa com a alcaldessa.

És una decisió legítima, però és una decisió presa en funció d’un càlcul, i és que ella es posa en mans del vot de Valls. És tan simple com això. Però és la seva responsabilitat... i jo crec que això qualifica també la seva posició. Tot i així, potser convindria dir que aquest vot del senyor Valls serà decisiu per a la investidura però que serà decisiu també cada setmana, és a dir, serà una hipoteca permanent. El que passa és que no ens expliquen la lletra petita. No sabem ni el tipus d’interès, ni els terminis, ni en què consisteix la dependència que s’està constituint. Ara em diuen: “És que només parla d’independència”. Això és fals i injust.

En la seva compareixença Colau ha vingut a dir que no rebutjarà els vots de Valls a la investidura.

És que l’única manera de no acceptar els vots de Valls és no presentar la candidatura. Estem assistint a una operació de blanqueig del senyor Valls. I ara Colau està cada cop més a prop dels partits de la plaça Colón, diguem-ne, que no d’Esquerra Republicana, que és el partit que encapçala el catalanisme progressista, que està oferint un pacte d’igual a igual a BComú. Ella es refugia en un pacte tripartit que sap que és impossible... El senyor Collboni no ha volgut ni parlar amb mi! És només una retòrica que serveix perquè no quedi en primer pla aquest càlcul. Ella diu que ha assumit un risc, sí, esclar, el risc de rebre els vots del senyor Valls.

Vostè durant molts dies s’havia negat a donar credibilitat a aquesta possibilitat...

Home, és que ens sembla tan absolutament...

Ara la veu més a prop? La veu realment factible?

Que presenti la candidatura és legítim, però quan la presenta, a qui està demanant el vot? L’està demanant a Esquerra? No, perquè nosaltres estem presentant la nostra. L’està demanant a JxCat? No. A qui la demana doncs? La demana al PSC i a Ciutadans. La senyora Colau vol ser alcaldessa demanant els vots dels senyors de Cs i el senyor Valls, és a dir, dels que es van manifestar a la plaça Colón...

Ells insisteixen que vostè només parla d’independència.

A mi em rebel·la bastant que em diguin això. ¿És que ha aparegut algun projecte de la mà del PSC alternatiu al d’Esquerra Republicana? O complementari o diferent? No, és que només parlen amb ells de distribució de càrrecs i de l’alcaldia, que és el que realment està en joc. Jo vull parlar d’habitatge. Vull parlar de les llars d’infants 0-3, de com gestionem el turisme, de com recuperem la seguretat. Hi ha milers de coses i nosaltres les hem posat sobre la taula, però no hi ha manera de parlar-ne.

¿Podríem dir que la senyora Colau personalment l’ha decebut?

Jo no vull qualificar ningú. Aquí tothom té dret a defensar posicions polítiques diverses i és legítim que ho faci. El que sembla que no tinguin clar és quins són els condicionants i quines són les conseqüències efectives d’aquesta presa de posicions. I això està quedant molt evident, i cada dia més. La senyora Colau ha fet un càlcul i ha dit que no li importa cap altra qüestió que ser alcaldessa, i que no li importa arribar-hi per la via de la dependència del senyor Collboni i del senyor Valls. Molt bé, és una opció, però en tot cas que quedi clar. Nosaltres seguim disposats a parlar amb ella. No posem el veto a ningú.

Que no aixequen el veto a ningú vol dir també que mantenen la mà estesa al PSC?

Per parlar amb el PSC en el sentit que és un grup més representat a l’Ajuntament, sí. El que no té sentit és pensar que estem en condicions de discutir un acord de govern amb el partit que representa el govern que manté empresonat Quim Forn. Això ens sembla una línia vermella, i no acabem d’entendre com la senyora Colau no la comparteix. Podem mantenir diferències i crec que és bo que això es reflecteixi en un acord bilateral entre Esquerra Republicana i Barcelona en Comú, però això és una cosa, i una altra cosa és rebre els vots dels repressors.

¿Però aquesta línia vermella que vostè defensa amb el PSC és extensible a tota la resta de municipis de Catalunya?

No soc ingenu, ja sé que hi ha altres situacions i altres institucions. Però Barcelona no només té el rol de capital, sinó que té influència i conseqüències en tots els àmbits. I segurament és per això que es planteja un cordó sanitari contra Esquerra Republicana. I no podem acceptar que BComú sigui còmplice del cordó sanitari contra ERC. Em sembla francament increïble.

Quins són els seus plans per als pròxims dies? Reprendran els contactes?

Ja vam dir a la senyora Colau que estem disposats a reprendre’ls immediatament si ella manifesta aquesta voluntat d’entrar a fons...

I si no ho manifesta?

Si no vol entrar-hi doncs no hi entrarà. Dos no parlen si un no vol. Nosaltres volem. Que quedi clar que nosaltres volem.

¿Però vostès volen parlar si ella parla amb el PSC?

Jo no puc evitar que hi parli, però és obvi que està fent servir el refugi del concepte de tripartit per a un altre objectiu, que és arribar a l’alcaldia.

¿En les seves negociacions amb BComú és inqüestionable que la figura de l’alcaldia ha de ser per a vostè o se’n pot parlar?

Em sembla que hi ha una qüestió de legitimitat i de respecte als resultats. Esquerra ha guanyat les eleccions i, per tant, la responsabilitat d’ocupar l’alcaldia correspon a Esquerra Republicana i a Maragall.

¿No es plantegen, per exemple, l’opció de partir-se l’alcaldia dos anys cadascú?

No em sembla que sigui ni el millor criteri de respecte a la voluntat dels ciutadans. En canvi, hi ha un ampli camp de possibilitats per establir, per acordar mecanismes de responsabilitat i de visibilitat institucional de primer nivell. Que si ens hi posem, si ens asseiem i parlem, segur que hi podríem arribar.

Sembla que la intenció de Barcelona en Comú és presentar la candidatura d’Ada Colau dissabte que ve fins i tot sense cap acord. ¿Vostè s’ho creu o sospita que hi ha converses de sotamà?

Forma part de l’escenificació prèvia per arribar o per negociar en les millors condicions també amb el grup socialista i el senyor Collboni, perquè és obvi que BComú està negociant. I en tot cas dependran, necessitaran o ja tenen el compromís del senyor Valls per donar suport a aquesta opció, que és una opció d’estat que hipoteca les ambicions transformadores de la senyora Colau. Serà una dependència explícita i absoluta d’una majoria que s’haurà d’anar verificant amb cada gran decisió que prengui l’Ajuntament, per cada pressupost, per cada regulació... ¿Però és que tot això serà fàcil de fer des d’un govern condicionat pel senyor Valls? ¿Ens ho podem imaginar o estem simplement discutint sobre la funció d’alcaldia i prou?

Vostè està anticipant una oposició dura per part d’Esquerra Republicana a aquest tipus de govern, no?

No estic anticipant res, jo insisteixo que la nostra posició és arribar a l’alcaldia de la mà del diàleg amb BComú. I si no hi arribem la nostra responsabilitat seria exercir d’oposició, perquè ens hi haurien col·locat objectivament, no per elecció. I en aquest cas, seríem coherents i conseqüents amb aquesta funció.

Vull dir que farien una oposició dura malgrat les coincidències programàtiques amb els comuns.

No és moment de posar-nos en aquest tipus d’hipòtesis.

Més enllà de la governança estricta de la ciutat de Barcelona, aquesta fórmula d’investidura tindria un impacte més enllà, en tot el país.

Hi hauria un efecte precisament de reforç del frontisme, que tot val contra l’independentisme, que tot val abans que la ciutat pugui tenir ni tan sols de manera compartida responsabilitat explícita atorgada a Esquerra Republicana com a força central i líder de l’independentisme en aquells moments. I, per tant, és obvi que això afegiria incertesa, afegiria inestabilitat, afegiria radicalització a banda i banda, és a dir, efectivament seria exactament al contrari del que la senyora Colau diu que defensa. Seria reforçar un bloc contra l’altre i d’una manera més agressiva, antinatural, barrejant dreta extrema amb presumpte progressisme. Explicitant, diguéssim, que tot depèn de la figura central de l’alcaldia com a peça gairebé última de decisió, i crec que seria un missatge en tots els casos absolutament contrari a l’interès general de la ciutat.

En tot cas, si Esquerra Republicana no assoleix l’alcaldia de Barcelona, ¿es mantindria la línia estratègica del partit?

Uns resultats o unes aliances concretes no ens faran canviar d’orientació, ni de tàctica, ni encara menys d’estratègia i de conviccions.

¿I vostè personalment si no és alcalde serà cap de l’oposició durant quatre anys?

Si no soc alcalde seré regidor. Però jo crec que seré alcalde, i estic convençut que estem en condicions de recuperar el terreny delicat i complex de la conversa positiva i de l’entesa amb BComú. Està al nostre abast. Aquí estem amb total disponibilitat per reprendre amb la millor intenció, amb total respecte i la recerca de la major coincidència en aquest diàleg amb BComú. Entrem en el projecte i entrem-hi a fons. Aquí és on hi ha la millor esperança per a la ciutat. És el que em diuen els ciutadans: “Però què passa? Per què no us poseu d’acord?”

Li diuen això pel carrer?

Home, m’ho diuen contínuament. “Què està passant?” Com pot ser que tot depengui del senyor Valls? Com és possible que després d’uns resultats electorals donats pels ciutadans ara vingui una minoria, legítima i respectable, però minoria, a dir-nos qui ha de ser alcalde i cap on s’ha d’orientar la governació de la ciutat? Com quedarà condicionada? No s’acaba d’entendre, francament, m’ho diuen amb tota claredat. I per això crec que s’acabarà imposant la raó, també l’ambició progressista i transformadora, i que ens posarem d’acord.

stats