Margaritis Schinas, el comissari europeu que combat el Procés

Brussel·lesQuan la Comissió Europea va vincular dimarts passat l'independentisme amb les ingerències russes a la Unió Europea, van saltar totes les alarmes. Fa anys que la dreta espanyola pressiona per aconseguir unes declaracions en aquest sentit i, de cop i volta, després de molts intents fallits, Brussel·les els donava la raó en plenes negociacions de la llei d'amnistia i amb la trama russa del Procés reoberta pel jutge instructor Joaquín Aguirre. "Hi ha hagut contactes regulars i visites organitzades entre funcionaris russos i representants de grups secessionistes catalans a Espanya entre el 2017 i el 2020", va alertar el vicepresident de l'executiu comunitari Margaritis Schinas.

Ara bé, els que fa temps que coneixen Schinas (Salònica, 1962) no es van sorprendre tant. "Es veia a venir, si algú de Brussel·les havia de dir això, només podia ser ell", comentava un eurodiputat a l'ARA. De fet, el dirigent grec ha sigut des de l'inici del Procés un dels principals flagells de l'independentisme, i sempre ha mantingut molt bones relacions amb el Partit Popular espanyol i està molt ben connectat amb el Partit Popular Europeu.

Schinas, que forma part del partit conservador grec Nova Democràcia, també és conegut pels seus anys com a portaveu de la Comissió Europea (entre 2014 i el 2019), que va coincidir amb l'època més candent del Procés. Un dels moments més polèmics que va protagonitzar va ser quan, després del referèndum de l'1-O, va obviar l'allau de preguntes dels corresponsals d'arreu del món que li demanaven una valoració sobre la violència policial. "Confiem en el lideratge de Mariano Rajoy perquè gestioni aquest difícil procés amb ple respecte", va respondre aleshores, tot insistint que la votació de l'1-O era "il·legal".

Sota el mandat de l'alemanya Ursula von der Leyen, a més de vicepresident de l'executiu, també ocupa una de les carteres més conservadores de Brussel·les, l'encarregada de protegir i promocionar el model de vida europeu. A més, l'abril del 2022, va ser el primer comissari europeu en rebre eurodiputats de Vox, amb qui van parlar sobretot d'immigració i vinculant-ho, al suposat augment de la delinqüència a Catalunya.