El govern espanyol assegura que el ministeri de Defensa ja no utilitza Pegasus

MadridEl ministeri de Defensa arriba preparat per assumir el decret per l'embargament total d'armes a Israel que aquest dimecres s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entra en vigor aquest dijous, o com a mínim així ho indiquen fonts del govern espanyol, que asseguren que al mes de juliol la cartera que pilota Margarita Robles va assolir la "dependència zero" respecte de la tecnologia israeliana. "El ministeri de Defensa no utilitza tecnologia israeliana el dia d'avui", indiquen des de l'executiu de Pedro Sánchez.

Tot i que aquestes fonts no es pronuncien sobre cap empresa concreta i, per tant, eviten precisar noms per una raó de seguretat –hi ha qüestions que afecten els serveis d'intel·ligència de l'Estat–, això inclouria una ruptura amb Pegasus, el programari espia més conegut del món creat per la companyia israeliana NSO i utilitzat pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI). A l'Estat, Pegasus va copsar tots els focus mediàtics, però també polítics, quan Citizen Lab va revelar que desenes de polítics i activistes catalans implicats en el Procés, entre els quals l'expresident Pere Aragonès, havien estat infectats amb aquest programari per ser espiats pel govern espanyol.

Les mateixes fonts asseguren que des del ministeri de Defensa "ja s'han anul·lat tots els compromisos contractuals, del tipus que siguin, que impliquen tecnologia israeliana". "L'embargament [d'armes] a Israel comporta totes les tecnologies de procedència israeliana, totes, absolutament totes", reiteren. Des del govern central expliquen que aquesta "desconnexió" tecnològica va acompanyada d'una finalització dels contractes armamentístics que esquitxen productes fabricats a Israel.

Alternatives

En paral·lel a aquest procés de "desconnexió tecnològica [amb Israel]", el ministeri de Defensa s'ha posat a buscar alternatives, algunes de les quals ja s'estan "implementant", asseguren des del govern espanyol, per substituir aquesta tecnologia amb segell israelià. "S'ha arribat a una fase que hem anomenat de reconversió dels programes [tecnològics]", indiquen fonts de la Moncloa.

Aquesta reconversió s'ha fet de bracet amb les companyies espanyoles vinculades directament, però també indirectament, amb el sector de la defensa, i vol "garantir" que les forces i cossos de seguretat de l'Estat "no tinguin cap problema de subministrament [de material]". De fet, des de la indústria de la defensa veuen el decret com una "oportunitat" per a aquestes companyies a l'Estat, sobretot en un moment en què el govern espanyol ha obert l'aixeta de la despesa en defensa, apunten fonts empresarials a l'ARA. L'impacte de l'embargament sobre el material que avui utilitzen exèrcit i policia és un dels arguments que ha utilitzat el PP per mostrar el seu recel al decret. De moment, però, els populars no s'han pronunciat sobre quin serà el seu vot quan el decret arribi al Congrés dels Diputats.

Blindatge davant reclamacions

Un exemple d'aquesta desconnexió són els llançamíssils Spike. Aquests incorporaven tecnologia israeliana, i per això l'Estat n'ha anul·lat l'adquisició i busca ara un nou sistema. Segons expliquen des del govern espanyol, es pretén que es desenvolupi a Espanya, Europa o un país aliat. "Per al ministeri de Defensa, amb el decret aprovat, ja no és possible [aquest contracte] i per això el programa ha estat anul·lat", indiquen. Pel que fa a possibles reclamacions de les empreses per aquestes ruptures dels contractes, des del govern asseguren que no han rebut cap reclamació i que estan "blindats jurídicament".

Amb tot, el decret no només afecta l'esfera pública i, per tant, els contractes que pugui tenir el ministeri de Defensa, sinó que l'embargament també inclou el sector privat: empreses espanyoles, però també empreses amb capital estranger. Per exemple, filials d'una multinacional, fins i tot si aquesta és israeliana, asseguren des del govern. "El decret és molt clar, qualsevol material [armes o material de doble ús] o tecnologia procedent d'Israel o amb destí a Israel està prohibit [a l'Estat]. Per tant, que una empresa espanyola, o participada per una empresa estrangera, utilitzi tecnologia israeliana no és possible de cap de les maneres", reiteren fonts del govern espanyol.

Recel de les organitzacions

Algunes organitzacions propalestines, però, no estan satisfetes amb la proposta del govern. Així, per exemple, troben a faltar claredat en els protocols d'inspecció o mecanismes de verificació pel que fa al trànsit de vaixells o avions amb possible material militar. També critiquen les "excepcions a la carta" que pot fer el consell de ministres i assenyalen que no es veten altres col·laboracions amb empreses israelianes més enllà del sector militar i de la seguretat. "S'ha esgotat tot el marge legal possible", ha defensat la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, aquest dimecres.

Votació incerta al Congrés

Ara el decret s'haurà de votar al Congrés, on el govern espanyol encara no té els vots lligats. D'entrada, ERC i Podem ja han avisat que veuen insuficient l'embargament plantejat. "És un embargament fake", han indicat fonts de Podem. "El veig malament i demostra que ens queda molt per fer perquè el PSOE aprovi un embargament real", ha afirmat el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, aquest dimecres al matí. Rufián ja ha anticipat que demanaran que no aparegui l'excepció del consell de ministres i ha aprofitat per posar el focus en un altre soci, Junts: "També dependrà de Junts, com tot, i diria que no els he sentit parlar d'Israel", ha dit. El president espanyol, Pedro Sánchez, ha promès que obrirà negociacions amb els socis. "Cadascú haurà de respondre pel seu vot", ha afirmat en roda de premsa des de l'ONU.