La mutació del procés: de la personificació al calidoscopi
BarcelonaLa conseqüència directa de la investidura de Carles Puigdemont és que el lideratge del procés independentista passa d’estar personalitzat en la figura d’Artur Mas, en el sentit d’ostentar la màxima representació política del país i de ser el principal blanc dels atacs de l’estat espanyol, a tenir múltiples cares, a ser un calidoscopi en què, a cada moviment, apareix un rostre: Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Sànchez, Romeva, Gabriel... i també el mateix Mas.
Aquest lideratge compartit i necessàriament soft té avantatges i inconvenients. L’avantatge principal és que ja no permet focalitzar tota la pressió sobre una sola persona, reduir el moviment sobiranista a la dèria d’un president que ha perdut el seny, i mostra que la realitat catalana és de tot excepte monolítica. La pluralitat que reivindiquen els unionistes per al conjunt del país té el seu correlat dins l’univers independentista, que a sobre té a la seva frontera personatges com Ada Colau i Xavier Domènech, que, com a defensors del referèndum, són secessionistes als ulls del front unitarista PP-Ciutadans. Aquest canvi obliga l’estat espanyol a canviar d’estratègia: el vell objectiu de fer saltar pels aires Convergència, parapetada ara rere la figura d’un Mas convertit en referent moral del procés, és més difícil que mai.
Puigdemont no pot aspirar a heretar tot l’espai simbòlic que fins ara ocupava Artur Mas, entre altres motius perquè el ja expresident no desapareixerà de l’escenari. I sobretot perquè Puigdemont tampoc disposarà de l’autoritat que Mas exercia sobre el vell i el nou món convergent. El nou president haurà d’actuar amb finezza i mà esquerra per guanyar espais de poder a poc a poc.
L’inconvenient del canvi de paradigma del procés és que el calidoscopi pot derivar amb una certa facilitat cap al guirigall o, com s’ha demostrat aquests mesos, cap al bloqueig i la inoperativitat. També obliga a un sobreesforç en la projecció internacional, ja que el món està acostumat a personificar els processos emancipadors en líders carismàtics com Mas. Quan els corresponsals vulguin entrevistar els líders del procés es trobaran que la nòmina és molt àmplia.
El Papu dels antimasistes
Però és en l’àmbit estrictament intern on les conseqüències d’aquesta mutació són encara difícils de calibrar. La figura d’Artur Mas, sobretot per la pressió dels mèdia espanyols, havia arribat a polaritzar la societat catalana en dos extrems: des dels incondicionals del president fins als detractors gairebé viscerals. L’antimasisme s’ha quedat ara sense Papu, però també existeix el risc que el masisme, o almenys una part, tingui ara la temptació de despenjar-se del procés. De ben segur que evitar-ho serà, en les pròximes setmanes, la prioritat de Mas.
El repte del nou lideratge calidoscòpic serà eixamplar la base social de l’independentisme i alhora garantir la unitat d’acció. Caldrà, com en un equip de futbol, buscar el lloc adequat a cadascú i aparcar les legítimes ambicions personals. Ara això passa a ser un joc d’equip.
