Joaquim Nadal veu el PSC camí cap a la "marginalitat testimonial"

BarcelonaL'exconseller socialista Joaquim Nadal reflexiona en un fragment de les seves memòries polítiques –acabades tot just de publicar sota el títol "Testimoni de càrrec. Vint anys al servei de Catalunya (1993-2012)" (Proa)– al voltant de la deriva del PSC en els últims temps. Nadal, conseller en els governs de Pasqual Maragall i José Montilla, aborda un dels temes més candents: el dret a decidir.

"Una estranya manera d'entendre la responsabilitat política ens ha portat a abstenir-nos reiteradament i, alguna vegada, a votar en contra d'un dret, el d'autodeterminació, que figurava en els compromisos fundacionals del partit", assenyala al llibre, de 771 pàgines. Segons Nadal, tot aquest debat "ens ha deixat en un punt mort que costarà molt de superar". "Simplement perquè hem complicat les coses senzilles i hem renunciat a dir les coses pel seu nom. O quan les hem dit les hem solemnitzat en negatiu, sense aportar cap element de credibilitat a l'alternativa federal que, presumptament, propugnem", afegeix.

Nadal evoca el debat de l'Estatut per advertir que en aquell moment "es va trencar un fil invisible". "Qui el trobi i el sàpiga teixir de nou serà qui sabrà posar un altre cop el PSC en l'escena política de la qual, encara que ens dolgui, ara ha desaparegut, en un camí inexorable cap a la marginalitat testimonial", sentencia.

Joaquim Nadal, que presideix la Taula pel Dret a Decidir a Girona, adverteix no obstant que durant molts mesos "ha semblat" que el camí cap a la consulta seria "fàcil i de resolució imminent". També fa esment d'aquells que creuen que per arribar a la independència només cal una declaració unilateral perquè "tot és a punt". "Les bombolles, fins i tot les que es construeixen i s'inflen amb sentiments legítims, tendeixen a esclatar i a buidar-se", alerta.

L'exconseller llança un advertiment sobre la implacable resposta de l'Estat: "Aquesta vegada els aparells de l'Estat actuarien amb mètodes indiscutiblement poc democràtics i sectaris, però a diferència de la Transició, emparats per poders d'origen democràtic, amb els quals, d'una manera o altra, fins fa molt poc Catalunya ha col·laborat i s'hi ha sentit implicada".