Jaume Collboni: “Jo no amago les meves sigles, com fa el senyor Trias”

Alcaldable del PSC per Barcelona

5 min

BarcelonaJaume Collboni (Barcelona, 1969) es mou entre la primera i la segona posició en els últims sondejos. El candidat del PSC aspira a arribar a l’alcaldia de Barcelona.

Hi ha enquestes que el situen favorit. Això li juga a favor o en contra?

— Juga a favor que els electors ho tinguin més fàcil per decidir. Guanyarem. Som l’alternativa progressista al govern d’Ada Colau.

Li ha sortit a compte marxar del govern?

— Va ser un exercici de coherència que tothom ha pogut entendre. Per explicar amb llibertat el meu projecte i per no fer-hi entrar el conflicte i la inestabilitat en la coalició.

Assumeix tota l’acció de govern o només la dels seus regidors?

— L’acció de govern és de tota la coalició. Una altra cosa és de què estàs orgullós, i de què no ho estàs o hi estàs en contra, sobretot quan ets el partit minoritari. No comparteixo gaires de les decisions que s’han pres en l’àmbit de l’urbanisme específicament. Vull canviar la visió i la manera d’exercir el lideratge de la ciutat.

Criticant Colau s’han passat de frenada deteriorant la imatge de la ciutat?

— Jo sempre he dit a tothom: “Parleu bé de Barcelona”. Es pot ser crític amb qui ha liderat la ciutat, és legítim, però no atacant la ciutat.

Barcelona, té un problema de seguretat?

— Té un repte amb la seguretat. Jo seré un alcalde que no negarà els problemes, fins i tot si són percepcions. El meu compromís fa quatre anys va ser augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana amb mil membres, i aquest any arribarem als 3.500. Necessitàvem 600 mossos més. Doncs bé, en l’acord de [Salvador] Illa amb el president Pere Aragonès al mes de febrer es reconeix a la pàgina 14, justament, que cal desplegar aquests 600 mossos. Tenir polítiques de seguretat és d’esquerres.

Collboni fotografiat per l'entrevista amb l'ARA FERRAN FORNÉ

Què passa a la Bonanova?

— S’arrossega un problema amb les ocupacions. Hi ha una gravíssima irresponsabilitat per part dels grups de la dreta i d’ultradreta de fer servir el tema com una arma llancívola contra la convivència i la democràcia, perquè no té més arguments.

Haurien d’haver actuat abans?

— És en mans de la justícia. El que hem de dir els governants és que hem de complir les normes, i defensar, en aquest cas, els mossos.

Va dir que l’ampliació del tramvia no era urgent i potser no s’hauria de fer en aquest mandat.

— Quan sigui possible. Colau fa aquestes insinuacions sobre la nostra determinació en fer el tramvia i el cert és que en 8 anys no ha circulat ni un sol tramvia nou per la ciutat. Ara s’està fent amb el nostre suport, amb el del govern de la Generalitat i, per cert, amb el de [Damià] Calvet, que és a la llista del senyor Trias, la connexió entre Glòries i Verdaguer. El següent pas ha de ser connectar el tramvia.

Barcelona és un capítol molt important per a la campanya del PSOE. Sent la pressió?

— Sento la pressió en el sentit positiu, de responsabilitat, que la tinc amb la ciutat. Per al PSC, recuperar la capital de Catalunya és un gran símbol, i per al govern de Pedro Sánchez i per al PSOE també ho és. També és avalar en part la via de la convivència, i de reivindicar també que la via del diàleg se n'ha sortit a Catalunya.

El desembarcament de membres del govern espanyol a la campanya és continu. Això i les sigles són el seu principal actiu?

— Són el principal actiu de Barcelona. Quan hi ha hagut presidents socialistes li ha anat bé, i ara li està anant molt bé, perquè hi ha un reconeixement de les institucions catalanes, hi ha cooperació.

La contrapartida serà una falta de llibertat per pactar? Haurà de fer-ho amb els comuns?

— No. Pedro Sánchez em diu gana y gobierna. Les condicions per fer governable la ciutat han de ser: suport al model de creixement econòmic que defensem, la garantia de les polítiques socials i la lleialtat a l’Estat i a les institucions europees.

Descarta pactar amb els comuns?

— El que faré, quan arribi el moment, és iniciar converses d'acord amb les tres condicions que li he assenyalat.

Sent un "alcalde progressista", es pot iniciar una negociació amb Xavier Trias?

— Que sigui alcalde progressista vol dir que jo formo part del PSC. Jo no amago les meves sigles com fa el senyor Trias, que representa una candidatura que amaga alguna cosa o que té una gran contradicció. Dir que no ets de Junts, però que si te’n vas, el grup municipal quedarà en mans de Junts, o dir que ets moderat, però que faràs complir el mandat de l’1-O, són contradiccions que no se sostenen, però que sobretot fan que sigui molt poc creïble la candidatura.

Descarta governar amb Trias?

— El que faré quan guanyi les eleccions serà obrir converses, en funció dels resultats electorals.

Té un pla perquè tornin les empreses que van marxar de Catalunya?

— Barcelona ha de ser de nou una capital econòmica, i això passa per tornar a tenir les seus de les empreses que pel Procés van marxar. Amb el diàleg amb l’Estat i la Generalitat, espero que creem les condicions perquè tornin. Li interessa a Catalunya, però també a Espanya.

Colau diu que la cobertura de la ronda de Dalt només es pot fer amb finançament europeu.

— M’estranya que Colau digués en un debat que estava a favor de la cobertura, i tanmateix al matí havia presentat un pla d’eixos verds on no sortia la ronda de Dalt. Els comuns han fet un discurs sobre obres faraòniques i després han prioritzat fer inversions al centre de la ciutat. Esclar que es pot, Barcelona ja ho va fer amb el pacte de les Glòries.

La Neula i el Jordi, dos subscriptors de l’ARA, es queixen que han rebut trucades automàtiques seves en castellà. Un d’ells diu que no hauria d’aparèixer en cap base de dades.

— S’haurà de revisar. Fem una campanya per demanar opinió sobre els temes. Si fos en un poble més petit ho podríem fer en persona, a Barcelona s’han de buscar mecanismes automatitzats.

Carles Prades pregunta: com evitarà la gentrificació?

— Per començar, habitatge públic. És molt bona pregunta perquè algunes actuacions que s’han fet han provocat la gentrificació verda, per exemple, el cas de Consell de Cent. ¿Això voldria dir que no s’han de fer millores de l’espai públic? Les hem de fer, però amb una forta política d'habitatge protegit, de parc públic.