Eleccions municipals

Ada Colau: "Ens volien donar per liquidats i està clar que no és així"

Alcaldessa i candidata de Barcelona en Comú

6 min

BarcelonaAda Colau vol revalidar l’alcaldia de Barcelona. Tant l’enquesta de l’ARA com el CIS la situen per davant en una pugna molt ajustada.

És un avantatge veure’s la primera o consolida els que van darrere? 

— Les enquestes són útils per veure tendències. Alguns ens volien donar per liquidats i està clar que no és així. Cal prudència, perquè diuen que hi ha molta gent indecisa i això fa que la campanya agafi més importància. Sí que crec que nosaltres tenim alguns avantatges més: tenim un model clar de ciutat. Altres formacions diuen que volen desmuntar el que hem fet, però no es veu un model alternatiu.

Tot i el frec a frec amb Jaume Collboni, vostè sembla que prioritzi antagonitzar-se amb Trias.

— És ell que m’ha fet d’antagonista. No li he sentit ni una sola proposta en els debats, tot el que diu és que desmuntarà el que hem fet. Ens va deixar milers d’apartaments turístics il·legals que hem tancat. I ens va deixar l’especulació desfermada i una contaminació a nivells inassumibles, que nosaltres hem reduït en un 30%. El que em sorprèn és que Collboni (PSC) s’estigui obrint a un pacte de govern amb Trias, i fins i tot se sumi a les seves tesis com si fes veure que no ha estat al govern.

Donat aquest distanciament, veu possible un pacte amb el PSC?

— Vull ser alcaldessa per liderar un govern progressista. I s’haurà d’acabar de veure si això seria amb ERC i el PSC dins del govern o amb una de les formacions dins i l’altra a fora. És cert que Collboni ara ha agafat una distància estranya, també és cert que estic veient que amb Maragall (ERC) tenim molta coincidència programàtica. Jo sempre li allargo la mà. Si quedo primera i soc alcaldessa, podré liderar un govern i aconseguir que el PSC i ERC no mirin cap a Junts.

Si guanya Trias, vostè també faria un acord amb les esquerres?

— Espero quedar primera. En qualsevol cas, la meva formació sempre promourà governs d’esquerres. 

Vist quatre anys després, hauria negociat diferent ara un possible govern amb Maragall? 

— Em vaig esforçar al màxim per fer un acord amb Maragall. I ell, ho vau veure la nit electoral, va dir que volia formar govern amb Junts. Nosaltres amb Junts no anem enlloc, tenim models oposats. Crec sincerament que aquell va ser un error de Maragall. Però és igual, miro el futur i aquests anys ja ens hem posat d’acord en les coses importants.

La candidata de Barcelona en Comú caminant pel Raval

Dels projectes que ha tingut entre mans, quin és el que li sap greu no haver pogut culminar? 

— La gestió pública de l’aigua. Ja és absolutament minoritari a Europa i al món que hi hagi gestió privada, i aquí tenim l’aigua privatitzada per una empresa que es diu Agbar i que va aconseguir la concessió en ple franquisme amb un contracte verbal, una anomalia. Hem tingut un litigi molt dur, ens han posat moltes querelles i no ens han espantat. Continuarem plantejant la necessitat de fer el debat públic sobre la gestió de l’aigua. També hi ha temes als quals vull donar més pes, com les escoles, que ens les vam trobar amb una desinversió terrible després del mandat de Trias. Hem posat molts més diners en manteniment, per fer cuines, per arreglar i naturalitzar els patis, per pintar. Ja hem protegit els entorns de més de 200 escoles i els volem fer tots. I climatitzar totes les escoles públiques, perquè és una vergonya que estiguin climatitzats tots els equipaments públics i no les escoles. També volem que hi hagi psicòlegs a totes les escoles públiques de Barcelona.

Per què creu que la ciutadania suspèn la gestió de l’Ajuntament? 

— Evidentment, quan estàs governant sempre se’t demana més i això ho entenc. Hi ha hagut, també, un cansament col·lectiu de la pandèmia i una valoració crítica en general de les administracions. Ara les dades estan millorant molt, ens estem recuperant en l'àmbit econòmic molt més ràpid que la mitjana de Catalunya i de l’Estat, tenim l’atur més baix dels darrers 15 anys, estem fent més habitatge públic que mai, estem reduint la contaminació... De moltes de les mesures que hem fet, que potser a l’inici podien generar dubtes, ara se’n veuen els resultats.

Què està passant a la Bonanova? 

— És, sobretot, un problema d’utilització política i no ho dic jo, ho diuen l’associació de veïns i de comerciants que literalment els han demanat als partits de dretes i a Desokupa que se’n vagin del barri, perquè són ells els que han arribat just abans de la campanya electoral a incendiar un problema. Crec que és una gravíssima irresponsabilitat.

S’ha endurit políticament vostè? 

— Crec que he madurat, segur. Amb vuit anys on he hagut de gestionar moltes crisis, com la tensió política, l’atemptat de la Rambla, la pandèmia, la inflació, negociar molts pactes... Evidentment he madurat. He après moltes coses, no soc la mateixa que fa vuit anys.

Colau fent-se una foto amb un home que la va reconéixer pel carrer

Li sembla bé el tancament nocturn del Turó de la Rovira?

— Evidentment que en general estem a favor d’obrir els espais públics. Ara, quan es generen problemes concrets que tenen a veure amb la massificació turística, hem d’intentar governar el model. Ens agrada tenir turisme, però no dependre només d’un sector que, a més, genera una economia molt precària. Per això demanem decréixer en creuers i estem totalment en contra de l’ampliació de l’aeroport, que significaria 20 milions més de turistes. Després de sortir de la pandèmia vam tenir un problema de saturació de botellons a la platja. I esclar que volem que la platja sigui un espai obert, però durant un temps vam haver de fer-hi controls. Ha passat el mateix al Carmel. Tant de bo que no hagi de ser definitiu, que serveixi ara per regular i equilibrar els usos.

Vostè cobrirà la ronda de Dalt?

— Tots parlen ara en campanya de cobrir la ronda de Dalt. Els únics que en els darrers anys ho hem fet som nosaltres, que vam fer un trosset de cobertura. Estem totalment d’acord amb els veïns que s’ha de buscar finançament europeu, perquè estem parlant d’una infraestructura de centenars de milions d’euros. Això no ho pot assumir només l’Ajuntament, i qui digui que sí està mentint a la població. 

Ens agrada que els nostres lectors participin en la manera com fem el diari i hem demanat que ens enviessin algunes preguntes. Li'n trasllado una d’un lector que es diu Vicenç Graell i que ens demana quina és la seva proposta concreta per al carrer Aragó i la Gran Via? 

— S’hi han de reduir els carrils de cotxe. Al carrer Aragó ja hi passen menys cotxes que abans. Hem posat carril bici, hem posat carril bus i hem de continuar reduint el trànsit.

Els ciutadans que viuen a Consell de Cent deuen estar encantats, els que viuen a València, potser no tant...

— Tot Barcelona es beneficia dels carrers pacificats i de les superilles, no només els veïns que viuen en un carrer pacificat i això ja està demostrat per les dades, ja sigui a Sant Antoni, a la Meridiana, a Gran de Sant Andreu o a Consell de Cent. Es redueix el trànsit del carrer pacificat, però també als carrers del voltant; pot haver-hi uns dies de reajustament, però es redueix el trànsit en general. Hem de canviar el concepte que es pot travessar Barcelona amb cotxe ràpidament.

Una pregunta de Francette Dunyach: creu que ha ignorat els desplaçaments metropolitans?

— És el gran repte, té molta raó. A Barcelona hem fet els deures, hem duplicat la inversió en transport públic, hem reduït tarifes, però efectivament la nostra mobilitat és metropolitana perquè hi ha milers de persones que venen a treballar, a fer coses a Barcelona, i també hi ha milers de barcelonins que surten per anar a treballar. Hem de garantir la mobilitat metropolitana i això és el que segurament està menys endreçat, perquè això toca ja a altres administracions que no han fet els deures. Concretament parlo de Rodalies, que és un escàndol.  

Marçal Segarra pregunta: ara que vostè opta a un tercer mandat, creu que el seu partit ha fet una bona gestió bé i té nous lideratges?  

— Hi ha molts nous lideratges als comuns. És veritat que potser no tan coneguts com jo perquè a mi se’m coneixia abans d’entrar a la política institucional pel meu activisme social, i això dels lideratges mediàtics és difícil de construir. Però de lideratges reals, en tenim. Totes les persones que m’acompanyen a la llista tenen lideratge.

Consulta aquí totes les entrevistes als candidats a l'alcaldia de Barcelona 2023:

stats