L’independentisme té una nova bandera. Més enllà de l’estelada i de la bandera negra que es va popularitzar el 2014 per commemorar el tricentenari de la Guerra de Successió, en les últimes mobilitzacions n’ha aparegut una de nova entre els manifestants, sobretot entre el sector més abrandat i unilateralista. És la bandera de la República Catalana i del referèndum de l’1-O. Com en el cas de les urnes, que es van fabricar a la Xina, aquesta il·lustració també es va gestar a fora, concretament al Japó.

L’autor és el dissenyador badaloní Isaac Zamora, conegut artísticament com a Tobuushi, que viu en terres japoneses des de fa quinze anys. “Vivint tan lluny no puc participar en les accions que es fan a Catalunya i com a creatiu compromès amb la llibertat del nostre poble vaig pensar que la millor manera d’ajudar-hi era creant una icona transversal que expressés la legitimitat republicana sorgida de les urnes de l’1-O”, explica. L’il·lustrador justifica la creació d’aquesta nova icona: “L’estelada representa la lluita per la independència i la bandera negra, que som hereus dels defensors del 1714, però volia una imatge de la República que ens fos pròpia”.

La seva font d’inspiració han sigut imatges icòniques. “És una al·legoria clàssica a l’estil de l’Estàtua de la Llibertat i la Marianne de la Revolució Francesa”, explica el dissenyador, que ha incorporat al dibuix el barret frigi, símbol internacional de la llibertat i del republicanisme i possible origen de la barretina catalana.

Homenatge a l’1-O

També ha volgut transmetre a través de la mirada de la dona “la determinació de la gent, que valentament va defensar els col·legis electorals l’1-O”. No és l’únic reconeixement al referèndum. Als quatre extrems hi apareix el logo de la Generalitat, imprès a les urnes.

Víctor Quer és el productor de la criatura. “Feia temps que cercava una al·legoria de la República Catalana i un dia, per casualitat, vaig veure una versió de la il·lustració a les xarxes i, com li ha passat a tanta gent, em va fascinar”, revela. Es va posar en contacte amb l’Isaac per demanar-li si li deixava fer-se una bandera amb la imatge. “Vaig pensar: «Com xulejaràs a la manifestació de la Diada!»” Quan va publicar la fotografia de la bandera a Twitter va rebre una allau de peticions de gent que en volia. Quer va començar a gestionar una petita remesa de banderes -una desena per encàrrec- aprofitant els seus contactes. “Fent remeses d’unes quantes unitats podíem abaratir-ne el cost i generar un petit excedent econòmic que vam anar invertint en fer donacions a diferents caixes de resistència i altres col·lectius afectats per la repressió, tal com continuem fent ara”.

Allau de peticions

Les setmanes prèvies a la Diada del 2018 els encàrrecs es van disparar. “Va ser una bogeria, em vaig fer un tip d’empaquetar banderes a les nits”, assenyala Quer, que es va adonar que no ho podia continuar gestionant tot sol. Aquí és on va entrar en escena T52, una empresa familiar de trofeus i regals de Vic que ara és la que en centralitza la producció i venda. “El nostre paper és vestir la criatura, som la finestra comercial”, diu el seu propietari, Agustí Arroyo, que revela que ja han venut unes 4.000 banderes, a banda de tasses, samarretes, bosses i bufs. Ara volen fer un cava republicà amb la imatge: “Costa trobar un cavista, però perquè tenen por dels boicots”.

Zamora no amaga l’orgull que sent quan veu la bandera en balcons i manifestacions. “És una gran satisfacció veure que molta gent ha fet seva aquesta imatge”, remarca l’il·lustrador, que creu que el fet que Toni Comín ensenyés que la tenia penjada a casa en una entrevista a TV3 o que Carles Puigdemont s’hi hagi fotografiat n’ha fet augmentar la popularitat.