Objectiu Generalitat: El PSC prem l'accelerador després de salvar Sánchez

BarcelonaEl PSC viu un moment dolç. Vuit anys després de tocar fons amb el seu pitjor resultat en unes eleccions catalanes, els socialistes tornen a governar a la Moncloa, tenen 130 alcaldies a Catalunya (incloent-hi Barcelona, la joia de la corona) i són la primera força al Parlament. Recuperat el múscul més enllà del cinturó roig, ara l’objectiu és la Generalitat. Però, tot just després de l'eufòria per la investidura de Pedro Sánchez, la sorpresa va saltar aquesta setmana en fer-se pública la composició del consell de ministres: el PSC passava de tenir-hi dos ministres (Miquel Iceta i Raquel Sánchez) a un. L’exalcalde de Barcelona Jordi Hereu assumia la cartera d’Indústria després d’anys fora de la primera línia política. El seu nom, que no era en cap travessa, va ser un suggeriment del mateix Salvador Illa. Precisament, aquest dissabte, el primer secretari del PSC ha anunciat que optarà a la reelecció per liderar el partit en el congrés del març. "Ara toca Catalunya, constatar que Catalunya ha girat full a 10 anys perduts", ha afirmat.

El nomenament d'Hereu va agafar per sorpresa molts socialistes catalans que, segons fonts consultades, aspiraven a mantenir com a mínim dues carteres després de treure el seu millor resultat en unes generals des del 2008. Els 19 diputats del PSC van donar aire a un PSOE que, tot i superat pel PP, ha acabat aconseguint que la majoria plurinacional donés suport a la investidura de Sánchez. Durant la campanya, Sánchez i Illa van predicar braç a braç l'estratègia del diàleg, antesala del que els socialistes esperen que sigui el seu retorn al Palau de la Generalitat. De fet, el president espanyol és el primer interessat que Illa sigui el pròxim president de Catalunya. La seva investidura seria, segons el discurs del partit, l’últim clau al taüt d’un Procés que el PSOE ja es vanta d’haver enterrat.

Contra el relat de la pèrdua de pes

El partit nega que passar de dos ministres a un suposi una pèrdua de pes, perquè "la influència no es mesura en noms, sinó en l'orientació de les polítiques", en boca d'un dirigent de la formació. I en això la sinergia Sánchez-Illa és total, argumenta. A més, consideren que el d'Indústria pot ser un ministeri important per captar inversions cap a Catalunya i, sobretot, cap a Barcelona. L'aliança entre Hereu, exalcalde de la ciutat, i Jaume Collboni és un dels punts forts que el PSC espera d'aquest mandat, en Indústria, sí, però també en Turisme.

Altres fonts consultades per l’ARA apunten una altra explicació al fet que Sánchez hagi recompensat poc els socialistes catalans pel seu bon resultat. Tot i la reconquesta de la Moncloa, es compten amb els dits de la mà els llocs d’Espanya on té unes perspectives tan prometedores com les del PSC a Catalunya. Segons aquesta teoria, calia rescatar els soldats caiguts i aixecar els ànims entre els socialistes als quals les enquestes no somriuen tant com a Salvador Illa, que podria arribar als 45 diputats a les properes catalanes, segons el darrer CEO. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, presidia les Canàries fins a aquest estiu; una altra repescada és l’expresidenta balear Francina Armengol, que ara s’asseu al seient que abans ocupava la catalana Meritxell Batet com a presidenta del Congrés.

I després hi ha el sottogoverno, pendent de confirmació. Els socialistes catalans havien acumulat fins a 16 secretaries d'estat la passada legislatura i, a hores d'ara, l'única que està garantida segons nombroses fonts consultades per l'ARA és la de Comunicació, que ja exercia Francesc Vallès. El secretari d’estat d’Esports Víctor Francos, home de confiança de Miquel Iceta al ministeri de Cultura i Esports, podria saltar o passar al nou equip de Pilar Alegría.

A banda, el PSC continua pendent de les decisions que es prenguin en l’entramat d’empreses amb participació pública dependents de l’Estat. Maurici Lucena és el president d’Aena des del 2018; Raül Blanco presideix Renfe des del gener d’enguany; Pere Navarro és president del Consorci de la Zona Franca des del 2018; i Marc Murtra és president d’Indra des del 2021. Queda vacant el lloc d’Hereu a l’empresa de satèl·lits Hispasat.

Futurs pactes

Els socialistes saben que hauran de pactar per arribar a la Generalitat. Fins ara, l’independentisme ha sumat més. Però el final de la política de blocs a Catalunya podria donar ales a noves aliances, com un nou tripartit d’esquerres o un acord entre PSC i Junts (que governen plegats en municipis com Sabadell). Els socialistes han jugat bé les cartes i, llevat de l’extrema dreta, mantenen oberts tots els flancs de pacte; Barcelona n’és l’exemple paradigmàtic.

Després del terrabastall per l’amnistia, està en risc el flanc del PP, que fa no tants mesos insistia al PSC en fer pinya per evitar un govern independentista a Catalunya, tal com va acabar fent en investir Collboni. Sens dubte la distància entre populars i socialistes també s’ha eixamplat arran dels pactes entre PP i Vox; però 2025 és molt lluny i la investidura ha demostrat que l’aritmètica pot precipitar girs de guió inesperats.

Hi haurà factura electoral?

De moment, el PSC escalfa motors amb un nou full de ruta, que haurà d'aprovar en el congrés al març, i que s'abona a la reforma del finançament català i a desplegar l'autogovern dins l'Estatut. Ni una paraula explícita sobre l'amnistia (sí sobre el "retrobament") ni sobre cap referèndum. Falta veure si la defensa de l’amnistia costa algun vot als socialistes catalans. El PSC juga amb un avantatge amb què ja hauria volgut comptar el PSOE: té la vella guàrdia a favor, incloent-hi Raimon Obiols i Narcís Serra, però també l’expresident José Montilla. L’últim CEO deixa una dada interessant: un 41% dels simpatitzants del PSC estan en contra de l’amnistia (un 49% hi estan a favor, i un 10% no ho saben o no contesten).

Illa repeteix tot sovint que entén els qui tenen dubtes, potser amb intenció de desactivar una possible fuga de vot. L’esperança dels socialistes és que aquestes reticències es dilueixin en una acceptació que, si no és entusiasta, sigui conformista. De moment, fonts socialistes consideren que no els perjudicarà electoralment, com tampoc no ho van fer els indults.