El paradigma del “tites, tites”
El 20 de gener del 2002, en un acte que havia de servir per llançar la candidatura d’Artur Mas a la Generalitat, Jordi Pujol va llançar la seva ja famosa diatriba del “tites, tites”. “Qui s’han cregut que som, aquesta gent? Nosaltres no estem a la política per tenir càrrecs, nosaltres estem al servei d’un projecte de país. És com quan la meva àvia entrava al galliner i cridava «tites, tites»”. Pujol es referia als cants de sirena del PP perquè dirigents de CiU entressin al govern espanyol. En realitat, a Madrid sempre han viscut en el paradigma del “tites, tites”, és a dir, sempre han pensat que per al nacionalisme català tot té un preu, tot forma part d’una estratègia negociadora per treure’n alguna cosa tangible, i per això no s’adonen de l’extemporaneïtat de certes ofertes set anys després de la sentència de l’Estatut. El diàleg actual és de sords perquè un (Catalunya) reclama reconeixement i drets polítics, i l’altre (Espanya) considera que en el fons només vol més diners o, en el pitjor dels casos, que amb diners renunciarà a la resta.
- Qui guanyarà al 12-M? Consulta totes les enquestes de les eleccions a Catalunya
- Segueix tota l'última hora de la campanya electoral a Catalunya, en directe
- Interactiu: Quin partit hauries de votar a les eleccions a Catalunya?
- Guia de les eleccions: programes en PDF, candidats, calendari i tot el que cal saber
- Dades i mapes sobre les eleccions catalanes
- Consulta els noms de tots els candidats i les llistes electorals
- Com pots saber on has de votar a les eleccions?
- Com votar per correu a les eleccions catalanes