28/02/2022

La paradoxa Feijóo: cap a un PP més autonomista

2 min
Feijóo arribant a la seu de Génova del PP aquesta setmana.

MadridNo hi ha dubte que Pablo Casado és avui un cadàver polític perquè no va mesurar bé les seves forces en el xoc amb Isabel Díaz Ayuso, però el pas dels dies ha servit per fer aflorar tot el malestar generat per la gestió centralista i centralitzada de Teodoro García Egea des de Génova. El president andalús, Juanma Moreno Bonilla, explicava aquest dilluns a la Ser que l’equip de Casado no havia entès que Espanya “és un país descentralitzat on conviuen personalitats col·lectives distintes, cosa que demana una visió plural que no s’ha tingut”. O sigui, que Casado ha caigut, entre altres motius, per no haver entès ni respectat les idiosincràsies de cada territori. La Junta Directiva del PP convocarà aquest dimarts un congrés per a principis d'abril que certificarà el canvi d'etapa.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La rebel·lió dels barons, doncs, té un component ideològic doble. D’una banda s’aposta per un PP més moderat i centrat, però d’una altra, l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la presidència del PP és la d’algú amb sensibilitat autonòmica real. És veritat que Aznar va arribar el 1989 després de dos anys com a president de Castella i Lleó, però la seva concepció d’Espanya és coneguda per tothom. Mariano Rajoy era gallec però la seva carrera política la va fer a Madrid i al govern central. I Casado, també madrileny, va cometre l’error de pensar que podia ignorar els territoris.

Novetat històrica

En realitat, el lideratge de Feijóo serà inèdit en la política espanyola, perquè el PSOE tampoc ha estat dirigit mai per un dels seus barons (Bono va perdre davant de Zapatero i Susana Díaz davant de Sánchez). És una incògnita saber com s’articularà aquest nou PP més moderat i autonomista i quin discurs desplegarà, per exemple en relació a Vox, però és una gran paradoxa que sigui el resultat d’una guerra caïnita entre dos examics madrilenys, Casado i Ayuso, que, en realitat, pensen igual. Amb el partit en estat de xoc, Feijóo tindrà ara mans lliures per fer i desfer fins que l’aznarisme més centralista i castellanista es torni a reagrupar al voltant d’Ayuso. Però, de moment, al PP la perifèria s’ha imposat al centre. I això és una novetat històrica.

stats