PARLAMENT

El manual d’Antifrau per tractar el cas de la secretària general del Parlament

Aconsella prendre’s els conflictes d’interès amb molt de zel

3 min
Esther Andreu entre Laura Borràs i Alba Vergés.

BarcelonaLa secretària general del Parlament, Esther Andreu, va presentar la dimissió a la mesa de la cambra dimarts passat després que la majoria a l’òrgan decidís sol·licitar un informe a l’Oficina Antifrau. Al centre de la polèmica hi ha la plaça que ha aconseguit el seu fill com a uixer a la cambra i el fet que ella -tal com va avançar Efe- no va informar de la seva relació de parentiu. Fins ara hi ha hagut dos informes interns de la cambra que avalen l’actuació d’Andreu, un elaborat per la cap de recursos humans i l’altre pel lletrat i ex secretari general Xavier Muro. Ella defensa que es va inhibir al principi de tot el procés, però el cert és que no va comunicar a la mesa que el seu fill s’havia presentat a les proves. Què dirà l’Oficina Antifrau? Quina és la seva doctrina en aquests casos? El seu pronunciament serà clau, ja que la presidenta de la cambra, Laura Borràs, acceptarà la dimissió d’Andreu en funció de l’informe. L’Oficina ja ha rebut la petició de la mesa i li ha donat prioritat.

Antifrau té uns paràmetres a l’hora d’abordar els conflictes d’interès que poden donar pistes sobre els criteris que utilitzarà per valorar el cas de la secretària general. Es tracta d’una guia -penjada a la seva web- que va editar conjuntament amb el Parlament i que dedica un capítol sencer a parlar sobre el deure d’abstenció dels servidors públics quan hi ha un conflicte d’interès.

Segons Antifrau, malgrat que la jurisprudència dels tribunals fa una interpretació restrictiva del conflicte d’interès, creu que la “tendència hauria de ser interpretar de manera àmplia les causes taxades d’abstenció i recusació, en nom d’una protecció àmplia i adequada de la imparcialitat del servidor públic”. De fet, l’ens que dirigeix l’expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Miguel Ángel Gimeno, parla també de tenir en compte “l’aparença” sobre si hi ha un conflicte d’interès, “seguint la tendència europea dels darrers anys”. Després d’analitzar diversos processos, posa d’exemple el que considera que són debilitats i irregularitats.

Explica el cas d’un procés de selecció en què l’aspirant que va obtenir la plaça a la funció pública havia sigut el superior jeràrquic, com a alt càrrec, de membres del tribunal. Malgrat que aquest vincle no obliga estrictament a una abstenció dels que l’han de valorar -com sí que passa en la relació de parentiu-, Antifrau considera que la situació “generava dubtes raonables sobre la imparcialitat i l’objectivitat de bona part dels membres del tribunal”. També assenyala com una irregularitat que “no es va publicar en cap moment la seva relació, fet que, a banda de vulnerar el principi de publicitat, dificultava la possibilitat de recusació per part dels aspirants”. Antifrau aposta perquè “qualsevol decisió d’apartament sigui pública” i de filar prim en aquests casos.

L’Oficina repassa en aquesta guia les diferents regulacions que hi ha sobre el conflicte d’interès i el deure dels servidors públics d’abstenir-se si el detecten -de fet, demana que s’unifiquin regulacions-. Així, constata que el personal del Parlament està subjecte als “principis ètics” recollits en els estatuts de règim intern i govern interior de la cambra que obliguen a “abstenir-se en els afers que tinguin un interès personal, i també tota activitat privada que pugui comportar un risc de plantejar conflicte d’interessos”. I també diu que estan sotmesos a l’article 23 de la llei de règim jurídic del sector públic, on queda recollit que els funcionaris tenen el deure d’abstenir-se d’un procediment i comunicar-ho al seu superior jeràrquic de forma “immediata” quan hi hagi una relació de parentiu amb algú que sigui en el procés.

Recomanacions

Antifrau demana “elevar l’exigència normativa” perquè si hi ha algú que no s’absté quan hi ha un conflicte d’interès ho pugui fer el superior jeràrquic, a més de proposar com a “regla general” la “invalidesa dels actes o decisions” quan no es faci.

Encara és una incògnita què dirà l’informe sobre el cas de la secretària general del Parlament, però la guia constata que lluny de relativitzar aquests casos, Antifrau reclama prendre’ls més seriosament.

stats