Parlament de Catalunya

Vergés i Wagensberg validen l'acta que inclou el vot de Lluís Puig

Borràs va acusar els republicans de bloquejar-la abans de vacances

2 min
La vicepresidenta del Parlament i ara presidenta interina, Alba Vergés, amb el secretari quart, Ruben Wagensberg.

BarcelonaNormalment, signar l'acta d'un ple és un mer tràmit protocol·lari que els secretaris -de forma rotativa- i la presidenta del Parlament fan sense més transcendència. L'acta del ple del 6 i 7 de juliol, però, és especialment important perquè recull com la presidenta de la cambra, Laura Borràs, va comptar verbalment el vot delegat del diputat exiliat de Junts Lluís Puig tot i les advertències del Tribunal Constitucional. Això vol dir, tal com va explicar l'ARA, que si es firma l'acta d'aquest ple també s'estarà validant la delegació de Puig, amb el risc d'incórrer en possibles conseqüències judicials. Fins ara, faltava la signatura del secretari quart, el republicà Ruben Wagensberg, i després l'aval definitiu de la presidència de la cambra, en aquest cas Alba Vergés, també d'ERC, com a vicepresidenta primera en funcions de presidenta. Segons ha pogut saber l'ARA, Wagensberg i Vergés ja han signat aquest document.

Les firmes arriben després que durant el mes d'agost diversos càrrecs de Junts, entre ells la mateixa Borràs, acusessin els republicans de "bloquejar" l'acta. Fonts republicanes, en canvi, esgrimeixen que Wagensberg ha firmat l'acta quan ha tingut a les seves mans l'edició definitiva. Les mateixes fonts asseguren que no hi ha hagut cap canvi entre la primera versió de finals de juliol -un esborrany- i la definitiva d'aquesta setmana. El següent pas ha sigut que la signi Vergés, ja que Borràs no pot firmar cap document que vingui d'un òrgan col·legiat, com són la mesa, la junta de portaveus o el ple, encara que sigui anterior a la seva suspensió.

Tot i avalar l'acta, els republicans no sempre s'han sentit còmodes amb l'estratègia que va escollir la mesa perquè Puig pogués exercir com a diputat. Si bé els seus dos membres a l'òrgan rector de la cambra van acordar juntament amb JxCat i la CUP assumir totes les conseqüències del vot de Puig, en la votació que determinava si el diputat de Junts podia participar telemàticament en una comissió es van abstenir. El motiu? Sempre han esgrimit que perquè Puig tingui tots els drets d'un diputat s'ha de reformar el reglament per adaptar-lo a les situacions que requereix una participació a distància.

La via perquè el vot sigui vàlid

Amb la firma dels dos republicans conclou un estratègia que els membres independentistes de la mesa van acordar a principis de juliol. Per evitar implicar els funcionaris, Borràs va comptar verbalment el vot de Puig al ple i no va aparèixer als monitors de resultats. La prova del cotó per saber si el vot era vàlid seria l'acta del ple. Aquest document, segons diverses fonts, descriu exactament aquest procés. Amb la firma, el vot passaria a ser vàlid gràcies a un article del reglament: el 98.2, que diu que correspon a la presidenta del Parlament fer públic el resultat de les votacions. Tot aquest episodi, però, encara s'arrossega del període de sessions anterior, i aquest dijous s'ha obert el nou curs polític on hi haurà molts plens en què Puig haurà de delegar el seu vot i no està clar quina serà l'actitud de la mesa.

stats