Josep Mayoral: “En els partits has de trobar el teu espai, i a vegades no és majoritari”

GranollersJosep Mayoral (Granollers, 1954) ha deixat l'alcaldia de la seva ciutat després de divuit anys al càrrec, quinze dels quals amb majoria absoluta. Regidor pel PSC des del 1987, en els últims anys havia discrepat en diverses ocasions amb la direcció del partit.

“Fins aquí he arribat”, va dir quan va plegar. Per què ara?

— La família feia temps que em demanava un canvi i el meu cos ja no és el que era, se’m feia complicat aguantar el ritme. També volia viure la ciutat d'una manera diferent.

Quin balanç fa de la seva llarga etapa com a alcalde?

— No faig balanços. No em toca a mi i trobo injust que tot el que ha passat se m'atribueixi a mi. Ara s'obre una nova etapa amb una alcaldessa fantàstica, l'Alba Barnusell. Era el moment d’un canvi de gènere i de generació.

És important que hi hagi un relleu en alcaldes que porten molts anys al càrrec?

— A Granollers feia falta i és bo, però no m’atreveixo a parlar per altres casos. El que sí que penso és que cal fer un esforç perquè hi hagi més alcaldesses al nostre país. La presència de dones al capdavant d’institucions ajuda a definir altres perspectives que són imprescindibles. 

Li ha quedat alguna cosa pendent?

— Un munt. Però a principi de mandat vaig marcar aquells projectes que requerien una atenció especial i, menys un, tots han tirat endavant. El Mundial d'handbol femení va ser un èxit, el desdoblament de la R3 ja està adjudicat, vam posar la primera pedra del centre de radioteràpia i vam exercir la capitalitat europea d’Alcaldes per la Pau. El cinquè projecte, la residència de gent gran, està encallat. Hem tingut una pandèmia i s’ha posat en risc el model de residències.

Tot i la pandèmia, diu que aquest últim ha estat el millor mandat.

— Sens dubte. L’equip i la ciutat han estat més conscients que mai de la importància del món local i la proximitat com a factor de canvi i transformació.

Com van viure l'arribada de la pandèmia?

— Va ser molt dur. Pedro Sánchez va declarar l’estat d’alarma un dissabte, però nosaltres el dijous ja vam suspendre el mercat. T’imagines, a Granollers, suspendre el mercat? Un mercat mil·lenari? Vam reunir tot l’equip i, veient com evolucionava l’hospital, vam fer el pas en solitari i sense xarxa. Després vam fer un esforç per explicar que hi havia llum i que més enllà de les portes de les cases, que estaven tancant, la ciutat funcionava. Això va portar a un contacte molt fluid amb els grups municipals i al mes de maig ja aprovàvem un pla de xoc per unanimitat.

La pandèmia ha posat en relleu la importància del món local?

— Aquesta és una reivindicació mai prou atesa. Cal més respecte al món local, legislar més en favor del món local i reforçar-ne l’autonomia. Encara estem molt lluny d’assolir els objectius.

Quins són aquests objectius?

— La cogovernança i l'exercici de les competències. El 30% de la despesa municipal continua sent per competències que no són municipals. Avui quan vas a negociar la construcció d’una escola, sovint el departament encara et demana que tu avancis la construcció i que ja t’ho tornarà. No és el camí que hem de seguir.

Quatre majories absolutes. Granollers votava Mayoral o el PSC?

— És política-ficció i no hi entraré. Nosaltres hem treballat molt per generar una història que afermi el projecte de la ciutat. Un projecte que està molt viu i que, com veurem en les pròximes eleccions, va molt més enllà d’una persona. Estic convençut que tornarà a ser revalidat amb molta força.

Sempre s'ha mantingut allunyat de la política nacional. Per què?

— El 2014, després del meu pas per l'executiva nacional del PSC, vaig tenir molt clar que el millor que podia fer pel meu país i per les meves idees era ser el millor alcalde possible.

Quina ha estat la seva relació amb la direcció?

— La paraula que millor la definiria és respecte, fins i tot en moments molt complicats.

Ha sentit en algun moment que el partit l'havia deixat de representar?

— Jo estimo els projectes polítics com el PSC tal com els definia Isidre Molas als anys 70. Deia que calia bastir un projecte d’àmplies fronteres, que anés des de l’esquerra de la democràcia cristiana fins als principis llibertaris. Aquí hi caben moltes coses. 

Però els partits són molt verticals i hi ha una línia marcada.

— Has d’intentar trobar el teu espai, i a vegades no és majoritari.

És minoritari el seu espai al PSC?

— Gaire majoritari no el veig. El que sí que és majoritari és la visió d’un projecte transformador, el del PSC, que continua sent el central a Catalunya.

Després de l’1-O vostè encara defensava un referèndum legal i acordat. Ho manté?

— Crec que ara el debat està en unes altres coordenades. És el moment de buscar grans aliances. En els últims anys s’han dedicat massa esforços a veure què era allò que ens separava i necessitem més que mai tornar a veure què és capaç d’aglutinar aquest 70%-80% de la societat catalana.

En què es tradueix això?

— En taules amb capacitat per trobar espais de concordança i d’unitat, que crec que hi són. Reivindico Joan Majó quan el 2013 parlava de tres pactes per avançar: entre catalans, entre Catalunya i Espanya i entre Catalunya i Europa.

Quins són aquests espais de consens?

— Hi ha coses que són paleses: llengua, cultura, territori, sostenibilitat…

La solució, doncs, no passa per un referèndum d'autodeterminació?

— Algun dia haurem de votar alguna cosa, però ara no estem en aquest moment.

I per l'amnistia?

— No crec que s’adigui en els moments actuals. Hi ha mesures que han funcionat, com els indults, que em semblaven més nítides.

Es pot resoldre el conflicte amb polítics a l'exili?

— Són imprescindibles els acords per resoldre totes les fractures. Hem de poder superar tot el que va passar.

Ni la taula diàleg amb l'Estat ni la dels partits catalans han donat fruits.

— N'hauran de donar, la política ha de ser la solució.

Quina valoració fa de l'actual govern espanyol?

— Amb totes les contradiccions i problemes, globalment en faig una valoració molt positiva.

Com a vicepresident d’Alcaldes per la Pau, aprova l’enviament d’armes a Ucraïna?

— A Ucraïna s’està defensant alguna cosa més que un país davant una invasió injustificable i criminal. Hem de buscar quins són els mecanismes per ajudar. I per negociar has de ser fort.

Com veu el gir del govern espanyol amb el Sàhara Occidental?

— Crec que el govern d’Espanya haurà d'explicar més i millor la decisió que ha pres.

Quina valoració fa del Govern?

— Manifestament millorable. No sabem si hi ha un Govern o dos. O tres. Necessitem més lideratge, definicions estratègiques, més capacitat de diàleg i més voluntat d’acords amb les altres institucions.

I de l’oposició de Salvador Illa?

— Crec que està fent una feina excel·lent. Ha parlat de la necessitat de grans acords i ho ha practicat. 

Un acord recent ha estat el del català a l'escola, que fixa el castellà com a llengua d'aprenentatge. Com el valora?

— L’altre dia vaig sentir una entrevista a Irene Rigau i estava d’acord amb tot el que deia. Això vol dir que hi ha una via que val la pena explorar.

Introduir més hores de castellà a l’escola és un retrocés per al català?

— Estem focalitzant un tema clau, que és l’escola, però està bé que ens preguntem què ha passat perquè hàgim anat enrere en política lingüística. Potser també ens hauríem de preguntar per què TV3 està encallada en unes audiències determinades i no avança en segons quins sectors. S’ha treballat amb poca visió global.

Quins plans té a partir d’ara?

He passat a ser un jubilat actiu sense vocació de sofà. Acumulo un bagatge que estarà al servei de les entitats i les institucions. He deixat l’alcaldia, però cap dels meus compromisos socials i polítics.