El futur de la legislatura
Política 01/02/2020

Els partits fixen prioritats per tornar a mesurar forces a les urnes

Després de l'aprovació dels pressupostos hi haurà eleccions, però fa mesos que totes les formacions es preparen

Núria Orriols / Quim Bertomeu / Marc Toro / Anna Mascaró / Mireia Esteve
7 min
Junqueras i Puigdemont creuant el Pati dels tarongers en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa legislatura “no té recorregut polític”, en paraules del president del Govern, Quim Torra, i el seu final el marcarà l’aprovació dels pressupostos. Els comicis s’anunciaran immediatament després, però ja fa mesos que totes les formacions es preparen per a una nova campanya

Junts per Catalunya

Mantenir-se com a primera força sobiranista i mantenir la presidència

Quan Carles Puigdemont, amb els seus col·laboradors més estrets, va elaborar la llista de Junts per Catalunya -deixant en un segon pla el PDECat- les enquestes els donaven una quinzena de diputats. Finalment, però, la llista de l’expresident va superar Esquerra i, contra tot pronòstic, va mantenir-se com a primera força sobiranista. Aquesta és la fita que volen tornar a assolir els de JxCat en les pròximes eleccions al Parlament, malgrat que les enquestes els situen lluny dels republicans i que tenen pendent posar ordre internament i triar un nou candidat a la presidència. Hi ha diversos noms sobre la taula: des de Laura Borràs fins a Damià Calvet, passant per Jordi Puigneró o Àngels Chacón. El nou presidenciable, però, farà tàndem amb l’expresident Puigdemont, que tornarà a liderar la candidatura encara que sigui de manera simbòlica. Ell, amb les victòries als tribunals europeus i l’acta d’eurodiputat sota el braç, serà el missatge. Ara bé, a diferència de la campanya del 21-D, no flirtejarà amb la idea de tornar com a president de la Generalitat. Una promesa que va quedar en l’aire ara fa dos anys. En canvi, la llista de JxCat sí que es presentarà com a garantia que hi hagi un govern independentista després dels comicis. Davant de les declaracions dels comuns a favor d’un tripartit, s’erigiran com el vot per evitar que ERC, els de Jéssica Albiach i el PSC sumin.

Esquerra

Confirmar el vent de cua de l’últim cicle electoral per assolir el gran repte pendent

El principal punt a favor d’ERC de cara a les eleccions és la seva situació orgànica. El partit està ordenat. A finals de l’any passat va renovar la direcció i va aprovar la seva estratègia per als pròxims quatre anys pràcticament sense oposició interna. L’única incògnita que potencialment podia trasbalsar la formació era qui seria el candidat -Oriol Junqueras no pot ser-ho perquè està inhabilitat-, i s’ha resolt a les primeres de canvi. Divendres el president del Parlament, Roger Torrent, es va descartar per a aquesta cursa i va deixar el camí lliure perquè el candidat sigui l’actual vicepresident de la Generalitat i coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès. La llista, com últimament, haurà de ser paritària. En la campanya, ERC exhibirà l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat -si es confirma- com un èxit de gestió i ja es prepara per defensar el seu flanc dèbil. El seu acord amb el PSOE per investir Pedro Sánchez serà l’arma llancívola que utilitzaran JxCat i la CUP per intentar retallar les distàncies que donen les enquestes, favorables a ERC fins ara. Als republicans els interessa que la taula de diàleg entre governs pactada amb els socialistes s’arribi a reunir per, almenys, reivindicar que l’aposta per desencallar la investidura de Sánchez no va ser en va. Guanyar unes eleccions catalanes s’ha convertit en el gran repte pendent, especialment després del mal gust de boca del 21-D.

Catalunya En Comú Podem

Créixer per convertir-se en la clau de la governabilitat catalana

L’escenari que més desitjaven els comuns és el que dimecres els va regalar el president de la Generalitat, Quim Torra: aprovar els pressupostos i convocar eleccions anticipades. Fa mesos que Catalunya en Comú treballa en l’escenari d’un avançament electoral que volen utilitzar per enfortir el seu espai -que va perdre 3 diputats el 21-D- i aspirar a convertir-se en un actor decisiu per a la governabilitat de Catalunya. I per aconseguir-ho confien en rendibilitzar el govern de coalició a l’Estat i traslladar a Catalunya la correlació de forces que va permetre la investidura de Pedro Sánchez. Ara bé, tant republicans com socialistes han tancat, ara per ara, la porta a un tripartit. Els comuns arribaran a l’avançament electoral amb la direcció renovada i amb Jéssica Albiach formant part del trident que dirigeix Catalunya en Comú -al costat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i també de la tinent d’alcalde de Castelldefels, Candela López- i com la persona que la direcció preveu que encapçali la llista, tot i que no es descarten altres possibilitats. Abans dels comicis, els comuns encara tindran una altra assignatura pendent: una assemblea nacional en què es preveu que aprovin el seu full de ruta estratègic i en què alguns sectors podrien plantejar una renovació de l’ideari.

Ciutadans

Aguantar el temporal sense convertir-se en residuals a Catalunya

Malgrat que la líder de Ciutadans a Catalunya, Lorena Roldán, continua reivindicant haver estat la força més votada a les eleccions del 21-D, la formació té coll avall que perdran molts diputats. Prova d’això és el gir dels seus dirigents, que en les últimes setmanes han passat de dir no a una coalició amb el PP a mostrar-se favorables a estudiar-la, fet que implicaria diluir les seves sigles. La marca de Cs ha perdut el lideratge del discurs antiindependentista, que ara li disputen els conservadors -amb el lideratge de Pablo Casado- i també Vox, que amenaça d’entrar al Parlament. En el flanc de l’esquerra topa amb un PSC fort -impulsat per la investidura de Pedro Sánchez a la Moncloa- que lluitarà per recuperar el votant tradicional socialista que el 2017 va fer vot útil contra l’independentisme al partit taronja. A més, Roldán és una figura encara dèbil com a candidata: segons l’últim Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) és molt menys coneguda que la seva antecessora, Inés Arrimadas, i la majoria de líders dels partits. La patacada del 10-N -van perdre 47 escons- i la crisi interna que assola la formació, que encara no ha escollit formalment una nova executiva -ho farà al març- són un mal pronòstic per a Cs. L’últim CEO li dona entre 14 i 16 escons en lloc dels 36 que té actualment. Sota aquesta tempesta, Cs es prepara per aguantar uns mals resultats i creua els dits perquè la desfeta no els converteixi en una força residual.

PSC

Apuntalar el lideratge constitucionalista i forçar la fi del processisme

La travessia del desert queda lluny per a un PSC que en les últimes cites electorals ha aixecat el vol impulsat per l’efecte Pedro Sánchez i s’ha situat com a primer partit del constitucionalisme i segon de Catalunya, per darrere d’ERC.Els socialistes presentaran els republicans com els seus principals rivals en unes eleccions que seran la prova de foc de la seva recuperació. La direcció del partit és optimista, especialment per la desfeta de Cs, d’on confien arreplegar un bon nombre de votants. La presència al govern espanyol, l’esgotament del Procés i les bones perspectives que els donen les enquestes són els altres factors que donen als socialistes esperances per assolir entre 22 i 25 escons -ara en tenen 17-, segons fonts de l’executiva. Malgrat que Miquel Iceta -altre cop candidat- s’ha proposat aconseguir el primer lloc, el PSC és conscient que l’aspiració més realista és treure un resultat suficient per condicionar la governabilitat i forçar la fi del processisme, encara que sigui des de l’oposició. Iceta explorarà un nova aliança amb el centredreta catalanista i l’ecosocialisme, com va fer el 21-D (2017) amb la incorporació a la llista d’Units per Avançar. La polarització va fer que amb aquella fórmula només guanyés un escó, però el context actual és molt diferent.

CUP

La desobediència com a principi irrenunciable

Les enquestes preveuen un creixement de la CUP, que fa mesos que reclama eleccions per acabar amb una legislatura “esgotada”. Els anticapitalistes, defensors d’una estratègia de desobediència tant al carrer com a les institucions, ja han advertit que no donaran suport a JxCat i a ERC si l’esquema és repetir les prioritats d’aquesta legislatura. S’espera que, com fan sempre, renovin cap de llista, que el 21-D va ser Carles Riera.

PP

Sortir de la crisi aprofitant la debilitat de Ciutadans

Després de tocar fons i obtenir el pitjor resultat de la seva història -4 diputats-, el PP aspira a la remuntada. Des del partit són optimistes i s’aferren a les últimes enquestes, que els porten als resultats previs al 21-D -11 escons-. Els populars volen tornar a ser el referent del constitucionalisme a Catalunya i recuperar la fuga de vots a Cs. Precisament el candidat del PP, Alejandro Fernández, continua estenent la mà al partit taronja per forjar una coalició conjunta. Una operació que també suposaria una opa a Ciutadans.

stats