Partits
Política 01/03/2020

El PDECat i la Crida es donen l’última oportunitat

Després d’una reunió pendent entre Bonvehí i Puigdemont a Bèlgica, JxCat prendrà la decisió sobre l’ordenació aquest març

Núria Orriols
7 min
Carles Pigdemont, David Bonvehí i Jordi Sànchez

BarcelonaEl 16 de gener va començar una negociació que ara entra en la fase final. Aquell dia una delegació del PDECat encapçalada pel president del partit, David Bonvehí; amb el secretari d’organització, Ferran Bel, i el portaveu, Marc Solsona, es va reunir a la presó de Lledoners amb Jordi Sànchez i Toni Morral (president i secretari general de la Crida, respectivament). El consell nacional del Partit Demòcrata acabava d’aprovar “transitar” cap a Junts per Catalunya, sense aclarir cap fórmula concreta, i l’objectiu de les converses era explorar quin és el camí per aconseguir-ho. Un mes i mig després, la Crida i el PDECat es donen l’última oportunitat per arribar a un acord o protagonitzar un trencament de l’espai. Sobre la taula hi ha fer una coalició entre les dues organitzacions per a les pròximes eleccions o forjar un nou partit des de zero amb el nom de JxCat. Una decisió que, segons diverses fonts consultades per l’ARA, s’ha de prendre en les pròximes dues o tres setmanes. És a dir, coincidint presumiblement amb l’aprovació dels pressupostos al Parlament i amb l’anunci de la data de les eleccions que farà el president, Quim Torra.

La setmana del 17 de febrer hi va haver dues reunions clau a Lledoners entre la delegació del PDECat i la Crida. En les últimes converses s’han plantejat dues opcions i ara per ara no hi ha un acord: mantenir les dues organitzacions i fer un pacte de coalició cada cop que s’hagi de concórrer a una cita electoral, a proposta del Partit Demòcrata, o l’alternativa, que des de l’inici de la negociació ha plantejat Jordi Sànchez, deixar de banda les estructures del PDECat i, si cal, també de la Crida. Sànchez proposa forjar un nou partit polític a partir de l’adhesió de les militàncies de les dues formacions i dels independents del grup al Parlament.

A partir d’aquí, encara sense acord, Bonvehí i una delegació del PDECat viatjaran aviat a Bèlgica per reunir-se amb Carles Puigdemont i saber quina és l’opinió de l’expresident sobre com reordenar l’espai de Junts per Catalunya. Ara mateix pot passar qualsevol cosa, tot i que està descartat el que proposava d’entrada el PDECat: que els independents s’incorporessin al partit després de canviar-li el nom i batejar-lo com a JxCat. El mateix expresident Artur Mas, en una entrevista la setmana passada a l’ARA, posava sobre la taula els escenaris: caminar cap a una única formació política; si això no és possible, fer una coalició; o fins i tot el trencament i presentar-se per separat a les pròximes eleccions. Si és aquesta última opció, ell ja va avisar que en quedaria al marge: “Si això passa, no seré ni en un costat ni en l’altre”.

El que pensi Puigdemont sobre la situació és determinant, ja que és el màxim líder de la Crida, però a hores d’ara encara manté la militància al Partit Demòcrata. Si ell no accepta la via de la coalició, situaria el PDECat en la dicotomia d’haver de decidir entre el trencament o caminar cap a una confluència a JxCat, deixant de banda les estructures del partit i aportant-hi només els militants. O dit d’una altra manera: la incògnita és què escull Puigdemont en un escenari de trencament entre el PDECat i la Crida. “Ha arribat l’hora de decidir”, coincideixen totes les fonts consultades, que admeten que el calendari electoral a Catalunya els pressiona per fer ja un caixa o faixa.

I és que més enllà dels termes organitzatius, en aquests mesos de converses a la presó sí que s’ha avançat amb relació a l’estratègia que ha d’adoptar JxCat i el ventall ideològic que ha d’aglutinar (aspiren a captar des de la socialdemocràcia fins al centredreta).

La data d’eleccions, per decidir

Ara bé, hi ha una variable que no forma part de la negociació i que pot determinar-ne el final: la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha d’anunciar un cop s’aprovin els pressupostos, al març o a l’abril -si hi intervé el Consell de Garanties Estatutàries-. “Això ho decidirà el president”, afirmen fonts de Presidència, que ara per ara té un parell de dates pensades. Quim Torra, doncs, vol fer ús de la seva competència exclusiva com a cap de l’executiu català i ara per ara no té intenció de negociar-ho ni amb Lledoners ni amb Waterloo. Però al mateix temps Torra no batallarà per situar cap candidat al capdavant de la llista.

Això influeix en el procés de reordenació de Junts per Catalunya: si les eleccions són de manera immediata (el 12 o el 17 de maig), el més probable és que s’aparqui la formació del nou partit -ja que crear-lo portaria uns mesos- i s’opti només per pactar la llista de les eleccions, tal com es va fer el 21 de desembre del 2017 i en les espanyoles i europees del 2019. En canvi, si els comicis al Parlament de Catalunya són el mes de juny, hi hauria marge per constituir una nova formació i escollir el candidat a les eleccions-més enllà de Puigdemont, que ha de decidir si encapçala simbòlicament la candidatura- a través d’algun sistema d’elecció similar a unes primàries.

Fins ara en la negociació no s’ha parlat de noms, tot i que dins l’espai és una qüestió habitual per a la majoria de dirigents. Els aspirants segueixen sent els consellers Damià Calvet i Jordi Puigneró; més allunyada, la consellera Àngels Chacón, i es mantenen com a opcions les diputades Elsa Artadi, Marta Madrenas i Laura Borràs. Ara bé, l’elecció la setmana passada dels membres de la delegació catalana a la taula de diàleg amb el govern espanyol ha intensificat les lectures en clau successòria. Jordi Puigneró serà l’únic conseller de JxCat que en formarà part, al costat d’Artadi i el director general d’Anàlisi i Prospectiva, Josep Rius. ¿És això un indicador que és el favorit de Puigdemont? La majoria de fonts consultades uns dies després de fer públics els noms consideren que no és necessàriament així. Quan dilluns es va fer públic el comunicat va generar una forta tensió dins de JxCat -tal com va explicar l’ARA- perquè es va llegir en clau de cursa interna per ser presidenciable -Puigneró davant de Calvet, per exemple-. Ara bé, dies després fonts governamentals, coneixedores de com va anar la decisió, asseguren que és Torra qui va optar finalment per Puigneró. “És un dels consellers en qui té més confiança”, afirma un càrrec del Govern. L’expresident a l’exili no va mostrar preferències amb relació als consellers, sinó que el seu home a la taula és Josep Rius. Elsa Artadi, que també forma part de l’entorn més pròxim a Puigdemont, s’ha convertit les últimes setmanes en una peça imprescindible per a Torra. Va formar part del nucli més petit de dirigents que va decidir com posar punt final a la legislatura: aprovar pressupostos i convocar eleccions un cop la confiança amb Esquerra ja està trencada.

L’escissió de Pascal

El gran gruix de l’actual espai de JxCat, doncs, decidirà el seu destí aquest mes de març, però també ho farà l’anomenat grup de Poblet, la plataforma que aglutina exdirigents de CiU, entre els quals Marta Pascal, que volen fer una espècie de PNB a la catalana.

Dos anys i mig després de les eleccions del 21 de desembre, l’ordenació de JxCat arriba al seu tram final amb l’objectiu de forjar un sol partit, però sense descartar una divisió en tres espais diferents.

stats