El peatge d’un acord de difícil digestió per a l’independentisme

BarcelonaFer caure Mariano Rajoy té un preu per a l’independentisme: situar en el seu lloc el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. La paradoxa d’impulsar cap a la Moncloa un altre dels pares de l’aplicació de l’article 155 és evident, i ha obert un debat intens tant al PDECat com a ERC, que d’entrada s’han mostrat oberts a cedir els seus vots al dirigent socialista. ¿Fins a quin punt, però, ajudar a canviar l’inquilí de la Moncloa pot suposar un canvi d’estratègia del govern espanyol pel que fa a Catalunya?

Des del setembre Rajoy ha comptat amb el suport inamovible del PSOE i de Ciutadans en la seva estratègia contra el Procés, i Sánchez s’ha convertit molts cops en el millor aliat del president espanyol perquè li ha permès frenar l’exigència de més mà dura d’Albert Rivera. L’independentisme, doncs, té en la moció de censura una oportunitat per fragmentar el fins ara granític bloc del 155, que veuria com la seva unitat d’acció salta pels aires si el secretari general del PSOE arriba al govern amb els vots, entre d’altres, del PDECat i ERC.

Tot i que el context polític és completament diferent arran del 155 i hi ha la presència de dirigents independentistes a la presó i l’exili, la situació guarda paral·lelismes amb l’any 2016, quan en plenes negociacions per a la investidura els dos partits catalans flirtejaven amb la idea de donar els seus vots al candidat socialista per evitar que Rajoy continués a la Moncloa. Però, a diferència d’ara, en aquella ocasió era la formació convergent la que semblava més disposada a oferir el seu suport a Sánchez sense contrapartides, mentre que ERC reclamava un compromís clar amb el referèndum. Aleshores la pressió dels barons socialistes encapçalats per la presidenta andalusa, Susana Díaz, va forçar Sánchez a alçar un tallafoc amb els independentistes i negar-se a rebre els seus vots. Un tallafoc que el mateix Sánchez va aixecar aquest divendres sense que, ara per ara, s’hagi repetit la reacció irada dels seus companys de partit.

El secretari general del PSOE s’ha mostrat disposat a rebre els vots dels independentistes però no té cap intenció d’establir-hi una negociació. L’objectiu dels socialistes passa per presentar-se al Congrés pràcticament sense parlar abans amb la resta de grups, limitant-se a plantejar el debat com un plebiscit sobre si Rajoy pot continuar al capdavant del govern espanyol després de la sentència del cas Gürtel. Una dicotomia -o Rajoy o jo- que empeny l’independentisme a haver de prendre una decisió sense contrapartides: o avala el moviment de Sánchez i l’impulsa cap a la Moncloa malgrat el seu suport al 155, o bé manté en el poder l’actual president del govern espanyol, l’home que ha optat per judicialitzar el Procés com a única resposta a les demandes de Catalunya.

L’inconvenient afegit per al PDECat i ERC és que el debat sobre Sánchez arriba, a més, just quan el dirigent socialista ha fet seu el discurs més virulent contra l’independentisme. Després de setmanes desaparegut en combat, el secretari general del PSOE va veure en el perfil del nou president de la Generalitat una oportunitat per fer-se un forat en el bloc constitucionalista competint amb el PP i Ciutadans a l’hora de carregar amb duresa contra Quim Torra, al qual ha acusat repetidament de “xenòfob” i “racista” i va arribar a considerar-lo “el Le Pen espanyol”. Una carta de presentació que fa més difícil la digestió d’un vot que l’acosti a la Moncloa.

Per això, tot i que d’entrada els dos partits catalans van veure amb bons ulls el moviment del PSOE i van oferir-li els seus diputats, ahir la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, redirigia en part el discurs de la seva formació. Després d’un consell nacional en què el debat sobre què fer a la moció de censura va ser molt present, Pascal va avisar que els vots dels diputats convergents a Madrid “han de tenir condicions”. No va especificar quines, més enllà de remarcar que no donarien suport a la moció si Ciutadans també ho feia, cosa que els d’Albert Rivera ja han descartat. La dirigent del PDECat encareix així el preu del vot del seu partit després que des de divendres s’haguessin multiplicat les veus que qüestionaven un suport acrític a Sánchez, sobretot des de l’entorn més pròxim a Carles Puigdemont i el nucli dur de JxCat, molt molest amb el líder del PSOE per la seva agressivitat amb el president Torra.

La pressió del PP i Ciutadans

Però les condicions que vulgui imposar el PDECat toparan amb un Pedro Sánchez lligat de mans per la pressió del PP i Ciutadans. Des del minut u les dues formacions han carregat contra el dirigent socialista per haver-se obert a arribar a la Moncloa amb els vots de l’independentisme. Una agressivitat que, en cas que la moció de censura prosperi, fa albirar una pressió asfixiant sobre Sánchez davant de qualsevol gest que pugui ser interpretat com una concessió a l’independentisme. Tampoc per al líder del PSOE els vots del PDECat i ERC serien de fàcil digestió.