Política 01/02/2021

Pere Aragonès: “Nosaltres hem proposat una estratègia, d’altres proposen retòrica”

8 min
Disponible en:

El vicepresident del Govern i candidat d’ERC, Pere Aragonès, s’enfronta per primera vegada al repte de liderar una candidatura d’unes eleccions catalanes. I per a Esquerra no són uns comicis més: vol governar com a primera força la Generalitat per primera vegada des de la restauració democràtica.

Després de la decisió de la justícia de rebutjar l’ajornament, ¿hi posaran pegues o votarem el 14-F?

— Falta llegir el contingut de la sentència, però la gent no necessita que la maregem més. Finalment el tribunal ha decidit una data. Hauria estat molt millor una altra des del punt de vista sanitari, però si les urnes són el 14 de febrer, nosaltres les omplirem de vots republicans.

Com es garantirà la seguretat de les persones que vagin a votar i de les que vetllen per les urnes?

— A través d’uns protocols elaborats pel departament de Salut i d’Acció Exterior i consensuats amb els grups parlamentaris. Tots els col·legis electorals seran espais segurs, sent conscients que estem en una situació de pandèmia i que, per tant, haurem d’extremar les mesures.

Votarà per correu?

— Votaré presencialment a Pineda, el meu poble.

Probablement el que li passarà és que haurà de fer cua.

— Cap problema. Si hem de fer cua, farem cua, i serà bon senyal. És molt important que tothom vagi a votar, ho faci per correu o presencialment el 14 de febrer. És imprescindible que no permetem que la por ens venci.

¿Tenen garantia que Correus podrà assumir l’allau de vot anticipat?

— Han reforçat el personal, diu la senyora Cunillera. Nosaltres en tot cas el que els hi demanem és que ampliïn el personal que faci falta de la mateixa manera que per fer front al covid nosaltres ho hem fet en l’àmbit sanitari, educatiu i assistencial.

Tem una abstenció elevada?

— Hauríem d’intentar que no fos així. Són unes circumstàncies excepcionals, per això va haver-hi l’acord de tots els grups polítics de traslladar la data de les eleccions més endavant. Quan hi ha una urna els catalans ens hi llancem de cap.

Vostè és vicepresident del Govern però alhora és la màxima autoritat del país. ¿Li fa la sensació que va a una reelecció?

— No, jo el que vull és guanyar les eleccions per poder exercir el lideratge de la Generalitat amb totes les responsabilitats. Davant la inhabilitació injusta del president Torra, i en ple anunci d’una segona onada, hauria pogut fer el que ha fet Salvador Illa, que és, davant d’una onada, no assumir les responsabilitats i optar pel que electoralment potser m’hauria donat més comoditat, però s’havien d’assumir responsabilitats.

Hi ha veus que diuen que vostè s’ha quedat a mitges en l’exercici de substitució del president...

— Jo el que vull és, a partir del 14 de febrer, que un Parlament amb majoria independentista republicana i d’esquerres m’esculli com a president. En aquestes eleccions finalment és cosa de dos, o les guanya el senyor Illa o quedem primers jo i ERC. És obvi que la inhabilitació del president Torra va portar a una situació que mai havíem viscut abans.

Vostè diu que és cosa de dos, però hi ha un tercer actor que és JxCat, que governa amb ERC. ¿Està defensant prou l’obra de govern?

— Tant la senyora Borràs [JxCat] com la senyora Chacón [PDECat] a vegades sembla que no hagin format part del Govern. Jo assumeixo totes les accions que hem dut a terme. Les que m’agraden i les que potser hauria fet d’una altra manera.

La senyora Borràs ha vingut a dir que la Generalitat és un ens en aquest moment incapaç de desenvolupar polítiques suficients.

— Si pensés que la Generalitat és una gestoria no em presentaria a les eleccions per ser president. La Generalitat no és una gestoria. És, evidentment, un govern que no és el d’un Estat i té competències i recursos limitats, però els hem d’esprémer al màxim. L’independentisme que menystingui la Generalitat s’equivoca.

Aragonès fotografiat davant a l'ARA el dia de l'entrevista

En aquests moments la situació de la pandèmia a Catalunya és millor que la majoria de territoris de l’Estat. A què ho atribueix?

— Analitzar el que han fet els governs en relació al coronavirus des de la supèrbia seria un error. Ara hi ha territoris que estan en una situació més complicada, però nosaltres també hi ha hagut moments en què hem estat molt pitjor. Per tant, tot el respecte, suport i ànims a tots els territoris que estan patint.

¿La Generalitat no hauria d’haver posat més recursos, i abans, per ajudar a l’economia productiva?

— Comparat amb altres territoris de l’Estat, és el que més recursos per càpita ha posat. No és suficient perquè no som un Estat. Si mirem el dèficit del 2019 i el del 2020, Catalunya és el territori de l’Estat en què aquesta diferència és més gran. Vam rebre 3.200 milions d’euros i el cost del covid per a la Generalitat és de 5.300 milions.

ERC va votar en contra del decret dels fons europeus al Congrés i el PSOE l’acusa d’electoralisme...

— El que no pot ser és que hi hagi la mobilització de recursos més gran a tot Europa des del Pla Marshall i que aquests 140.000 milions d’Euros que arribin s’acabin decidint en un despatx de la Moncloa sense control parlamentari i sense participació de la Generalitat. La meva sospita és que això acabi engruixint les empreses de sempre.

Si aquest és el seu temor, què pensa fer per evitar-ho?

— Es tramitarà com a projecte de llei i aquí tenim oportunitats de canviar-ho. El que és molt important és un consens i una fortalesa del pròxim Govern per defensar els projectes que han de venir a Catalunya.

Qui seria el seu conseller d’economia, si guanya?

— Tenim un equip extraordinari en el departament d’Economia. Tenim Albert Castellanos, Natàlia Mas, Marta Espasa, Lluís Juncà. Tenim molta gent preparada per assumir responsabilitats.

S’ha concedit el tercer grau als presos polítics. Fins quan creu que podrà fer campanya Junqueras?

— Fer previsions en relació a la justícia a l’estat espanyol és jugar al tarot. Els criteris que hem vist que s’apliquen a tots els procediments no valen quan és en relació als independentistes. Fan el que els convé.

¿ERC confia més en la marca que en el mateix candidat?

— Portem 40 anys en què hi ha hagut presidents de la Generalitat que han estat socialistes o convergents, o bé postsocialistes o semiconvergents. Nosaltres en 90 anys no ens hem canviat el nom. És el moment d’acabar amb aquesta alternança que moltes vegades es converteix en aliança, com a la Diputació de Barcelona. Ara és l’hora d’ERC. Cal obrir una nova etapa i que el procés cap a la independència sigui liderat per una força progressista.

Les últimes eleccions al Parlament vostès van perdre per 10.000 vots en les últimes setmanes. Quin error van cometre?

— La campanya del 2017 va ser extremadament dura amb l’Oriol Junqueras empresonat. En aquests tres anys ERC s’ha fet molt més forta, hem guanyat dues eleccions generals quan ningú creia que les podríem guanyar. Crec que serem capaços d’obrir aquesta nova etapa amb un govern ampli que posi d’acord tots aquells que defensem l’amnistia i l’autodeterminació [ERC, JxCat, comuns i la CUP].

Vostè vol formar un govern amb JxCat, comuns i la CUP, però ells no volen. Com s’ho farà?

— Tampoc deien que governaríem conjuntament a Lleida, tampoc deien que es posarien d’acord per votar Pau Ricomà com a alcalde de Tarragona, de fet també deien que no votarien conjuntament els pressupostos de la Generalitat del 2020. I la CUP moltes vegades té un nivell d’exigència molt alt, però també crec que se li ha d’exigir un nivell de corresponsabilitat. ERC posa d’acord aquells que mai es posarien d’acord.

¿Exclou el PSC d’aquesta formula però estaria disposat a acceptar els vots del PSC per ser investit?

— És que el PSC representa el 155. I ells han tingut molt clar què és el que volen fer. Salvador Illa vol ser la nova Inés Arrimadas en aquestes eleccions, és el paper que ell ha assumit i això té conseqüències.

¿Li resulta igual de difícil entendre’s amb Illa que amb Iceta?

— Representen el mateix; de fet, compartien pancarta a la manifestació de Societat Civil Catalana el 2017. I és el mateix Partit Socialista que, després d’haver donat suport al 155, la ciutadania a Catalunya no li hauria de donar cap vot de confiança.

Per què ERC pot arribar a pactes amb el PSOE i amb el PSC no?

— Perquè són dos països diferents, perquè nosaltres no ens presentem per governar l’Estat, ens presentem per defensar Catalunya, i defensar Catalunya vol dir defensar la majoria dels ciutadans de Catalunya. És molt clar que si Salvador Illa és president la Generalitat qui tindrà l’última paraula serà Pedro Sánchez.

¿Una victòria d’ERC seria el triomf de la seva aposta pragmàtica?

— Podem omplir-ho de retòrica, hi pot haver moltes voluntats declaratòries, però la independència es construeix amb grans majories, amb un projecte que apel·li al conjunt de la ciutadania. Nosaltres agafem el camí possible i el camí que realment ens hi farà arribar. Altres camins és anar donant voltes en cercle. Pot ser una excusa per anar-se mantenint al poder però que no farà avançar el país.

¿Quan diu això de les voltes en cercle es refereix a la proposta de la senyora Borràs?

— El que necessita aquest país no és aprovar coses que ja hem aprovat, és fer la independència, és aconseguir-la, no declarar-la perquè quedi en un paper. No declarar-la per veure què fa l’independentista del costat, sinó fer-la. I fer la independència necessita una àmplia majoria en aquest país. La via cap a la independència no és una via declarativa i prou, ha de ser una via real. Nosaltres hem proposat una estratègia, l’estem fent des de fa molt de temps, i d’altres proposen retòrica.

¿Es refereix a JxCat quan diu que alguns proposen retòrica?

— Si ells se senten al·ludits....

Jo l’hi pregunto directament. ¿S’està referint a JxCat quan diu que algunes proposen retòrica?

— Més enllà de dir que volem la independència hem d’explicar com ho farem. La qüestió no és voler-ho, la qüestió és fer-ho, la qüestió és aconseguir aquesta independència, i això només serà amb àmplies majories perquè davant hi tenim un estat que ja veiem com les gasta. Hem d’enfortir les institucions del país, no hem de pensar que les institucions del país són una gestoria. Si l’independentisme no governa Catalunya, el procés d’independència s’atura.

¿Si se supera el 50% dels vots independentistes s’hauria d’aixecar la DUI?

— La qüestió no és fer declaracions, és a dir, no ha de quedar una cosa que s’aprovi al Parlament ni que es publiqui en un diari oficial i quedi allà, la qüestió és com ho fem realitat, això. I per fer-ho realitat hem de canviar la correlació de forces, hem de ser molt més forts del que érem l’octubre del 2017.

Digui tres prioritats polítiques de la propera legislatura si vostè es president.

— Enfortir els serveis públics, canalitzar els fons europeus cap als projectes realment transformadors, i en tercer lloc, aliances. Aliances a dins del país i aliances a fora. Ho podem fer amb la resta de territoris dels Països Catalans i en l’àmbit europeu.

Què hauria anat diferent si la Generalitat hagués tingut autonomia financera aquests últims mesos?

— Que hauríem pogut injectar molts més recursos en els sectors econòmics més afectats.

¿S’asseuria en una taula a negociar el finançament autonòmic?

— El govern espanyol no està disposat a posar més recursos sobre la taula, però un cop constatat, nosaltres no hem de desaprofitar cap oportunitat per defensar els recursos que necessita Catalunya. Hi ha un repte molt important, que és el sistema públic de salut. Si cal, cal obrir una escletxa per al finançament específic de salut al nostre país.

ERC no té un president de la Generalitat des de Tarradellas. ¿Ho viu com una responsabilitat?

— Amb responsabilitat i il·lusió. ERC va crear la Generalitat de nou el 1931, la vam defensar a l’exili i vam mantenir-ne la flama. Després de 40 anys d’alternança entre presidents convergents i socialistes, ara la millor manera de fer avançar el país és un bon retorn als orígens, i els orígens de la Generalitat són republicans.

stats