Es posa en marxa la plataforma per fer "visible" la "majoria social" a favor de l'amnistia i l'autodeterminació

L'Acord Social per a l'Amnistia elaborarà un manifest i buscarà el suport d'almenys 150 entitats

2 min
El grup promotor de l'Acord Social per l’Amnistia i l’Autodeterminació.

BarcelonaHa passat gairebé un any des que se'n va parlar seriosament per primera vegada, però finalment aquest divendres ha començat a caminar l'Acord Social per a l'Amnistia i l'Autodeterminació, una plataforma proposada en el seu dia pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, que després ha cedit l'organització a personalitats de la societat civil. Finalment, sota la batuta col·legiada d'un grup promotor d'una trentena de persones, aquest divendres han explicat que el seu objectiu serà fer "visible" la "majoria social" que hi ha a Catalunya favorable a aquestes dues demandes. El primer objectiu fixat al calendari serà un gran acte a la Llotja de Mar el 20 d'abril per presentar un manifest que reculli les demandes del moviment i que porti la firma d'almenys 150 entitats del país. Seria la millor manera, entenen, de demostrar que existeix aquesta majoria social.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els encarregats de presentar la iniciativa han sigut l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'exconseller Joaquim Forn, l'exdiputada d'ERC Marina Llansana i la professora Ozgur Günes. La premissa de què parteixen és que, segons diversos estudis demoscòpics recents, a Catalunya hi ha entre un 65% i un 80% de partidaris de resoldre el conflicte polític amb aquestes dues demandes. Un cop constatat això, Forcadell ha dit que ara l'objectiu és "treballar de manera unitària" per "sumar suports" i fer visible aquesta "base tan sòlida". També han denunciat el moment de "bloqueig" en la resolució del conflicte i la necessitat imperiosa, a parer seu, d'acabar amb les causes judicials obertes. "El pitjor que ens podria passar és acostumar-nos a la repressió persistent", ha dit Fernàndez.

Ara comença la tasca de convèncer aquestes 150 entitats de cara al 20 d'abril. Amb algunes consideren que serà més fàcil que amb d'altres. Es convocaran a la Llotja de Mar els partits partidaris del referèndum i els grans sindicats, patronals com Pimec i la Cecot, i els col·legis professionals, entre d'altres. Una altra tasca que durà a terme l'Acord serà redactar un informe sobre el mapa d'aquesta repressió, encara per fer. El que ara mateix els consta són més de 4.000 persones represaliades, 801 causes encara obertes, 39 jutjats implicats i 22 tipus penals diferents imputats als investigats. Finalment, la plataforma també tindrà alguna mena de "coordinació" amb la llei d'amnistia que alguns partits volen presentar al Parlament per després tornar a portar al Congrés.

La gènesi del moviment

Un precedent similar d'una iniciativa d'aquestes característiques el podríem trobar en el Pacte Nacional pel Referèndum, que va operar entre finals del 2016 i la primavera del 2017. Els promotors, però, han volgut fer notar alguna diferència. Fernàndez ha admès que la idea de l'Acord surt del president Aragonès, que els convoca a una reunió l'1 d'agost passat per explicar-los la idea. Aquell dia, els promotors avalen la idea, però demanen que l'Acord sigui "una iniciativa social autònoma" sense "cap dependència ni partidària ni institucional".

La plataforma també té dues característiques a destacar. La primera, que té data de caducitat: es dissoldrà l'1 d'octubre, en el cinquè aniversari del referèndum. La segona és que es volen quedar al marge de les estratègies dels partits. És a dir, que asseguren que la seva feina tant valdrà per a la taula de diàleg com per a opcions més unilaterals. "Serà útil per a totes les parts", ha conclòs Fernàndez.

stats