La possible majoria sobiranista va portar Llarena a mantenir presó per a Oriol Junqueras

El president i ponent del recurs, Miguel Colmenero, donarà suport a l'instructor

El magistrat instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, veurà confirmada per la sala de recursos, segons fonts judicials, la interlocutòria de presó del vicepresident Oriol Junqueras i diputat número u electe per ERC. Llarena, precisament, va valorar la possible majoria sobiranista el 21-D per justificar, disset dies abans de les eleccions autonòmiques, la decisió de mantenir-lo a la presó. 

Aquest dijous, 4 de gener, se celebrarà la vista a la sala segona del Suprem per revisar la situació de Junqueras arran d'un recurs d'apel·lació del seu advocat, Andreu Van den Eynde, contra la interlocutòria dictada per Llarena el 4 de desembre. La sala de recursos la presideix el magistrat Miguel Colmenero, que també ha estat designat ponent en aquest recurs d'apel·lació, i la completen Alberto Jorge Barreiro i Francisco Monterde. 

En la seva interlocutòria del 9 de novembre sobre Carme Forcadell i els membres de la mesa del Parlament, Llarena ja va plantejar el context polític per examinar la possible reiteració delictiva, un dels tres riscos, juntament amb la possibilitat de fuga i destrucció de proves, que justificarien, segons la llei d'enjudiciament criminal, la presó preventiva. Quan va dictar la presó eludible amb fiança per a Forcadell i quatre membres de la mesa, el magistrat va escriure: "En tot cas, el que s'avalua és el risc de reiteració en aquest comportament, la qual cosa s'ha de fer considerant que el futur polític més pròxim pugui propiciar la persistència en l'actuació fora del marc constitucional i transformar la pròxima legislatura en un procés constituent il·legal". 

En vista del "futur polític més pròxim", és a dir, del desenllaç del 21-D, Llarena es va pronunciar el 4 de desembre a favor de mantenir Junqueras a la presó, juntament amb Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Va apuntar que el perill de reiteració del delicte segueix vigent, encara que Junqueras, Sànchez i Forn afirmessin haver abandonat la seva actuació anterior.

Segons el magistrat, aquest perill "exigeix constatar que la possibilitat de nous atacs hagi efectivament desaparegut o que de mica en mica es confirmi que el canvi de voluntat és verdader i real". Amb "nous atacs" es referia a la manifestació del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia, quan la Guàrdia Civil va ser enviada pel jutge Juan Antonio Martínez Sunyer a registrar els despatxos, entre altres fets.

A continuació, Llarena torna a fixar en la interlocutòria la seva atenció sobre el possible resultat del 21-D. "Només llavors [quan s'hagi confirmat que el canvi de voluntat és real] es justificarà rebaixar la intensitat de la mesura cautelar adoptada contra aquests inculpats. […] I la rebaixa de les cautelars no pot precipitar-se amb l'argument que els investigats –amb posterioritat a l'adopció de la mesura cautelar– hagin assumit la seva participació com a candidats en uns comicis democràtics. El risc de reiteració delictiva va expressament unit a les responsabilitats públiques a què aspiren". Llarena, per tant, subratllava el risc de reiteració delictiva amb la possible majoria sobiranista el 21-D. 

Ho denuncia molt clarament en el cas de Junqueras –i en el de Forn i Sànchez– quan assenyala: "El risc de reiteració delictiva va expressament unit a les responsabilitats públiques a què aspiren". Fonts consultades assenyalen que aquest dijous es juga una partida simultània: la interlocutòria de la sala de recursos serà una guia per a l'actuació de Llarena l'11 de gener, quan prendrà declaració sobre els fets de la querella per rebel·lió a Forn, Sànchez i Cuixart, a petició pròpia. Perquè després d'aquesta compareixença, la fiscalia del Suprem, com ho farà aquest dijous en el cas de Junqueras, sol·licitarà el manteniment dels tres querellats a la presó.

La vista d'aquest dijous, per tant, és molt important per a la instrucció. Llarena, com hem apuntat, veurà confirmada la seva interlocutòria de presó de Junqueras i, al mateix temps, podrà utilitzar els arguments de la sala de recursos sobre Junqueras l'11 de gener per a la situació de Forn, Sànchez i Cuixart. Això, segons les fonts consultades, no pressuposa que la fiscalia demani presó o que Llarena la concedeixi per als sis nous imputats –Rovira, Mas, Pascal, Gabriel, Boya i Lloveras– pendents de ser citats per prestar declaració al Suprem. I alhora tampoc exclou que una vegada format el nou Govern, amb la seva política, es modifiqui la situació de Junqueras, Forn i els Jordis.

Mentrestant, s'espera que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona ordeni els pròxims dies aixecar el secret d'actuacions sobre la peça de les intervencions telefòniques ordenades pel jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer al juliol a sol·licitud de la Guàrdia Civil. Fonts consultades per l'ARA, assenyalen que ja no es mantenen aquestes punxades i, per tant, es poden traslladar a les parts les converses gravades. 

Segons aquestes fonts, es tracta de la intervenció dels telèfons de set o vuit persones, i cap d'elles seria conseller de l'anterior Govern. Afecten les converses de Josep Maria Jové, número dos de Junqueras en la vicepresidència econòmica, amb el director d'Estratègia i Innovació del CTTI, Josué Sallent, i el responsable de l'àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Xavier Puig Farré, de la Conselleria d'Exteriors, i altres tècnics, en relació amb tots els aspectes tècnics, inclòs un projecte de votació telemàtica, en el referèndum de l'1 d'octubre. A més, hi ha una conversa entre Jové i la dirigent d'ERC Marta Rovira. 

Més continguts de