La governabilitat de l'Estat
Política 25/03/2023

El PP de Feijóo cau dins la teranyina de Vox

Tot i l'escenificació de ruptura d'Ayuso, els populars eviten desmarcar-se de l'extrema dreta, que es vanta del pacte a Castella i Lleó

4 min
Feijóo durant la sessió de control d’ahir al Senat.

MadridL'octubre del 2020 i enmig d'un gran secretisme, Pablo Casado va donar l'ordre de votar en contra de la moció de censura de Vox tot i que sobre seu sempre li havia pesat haver-se situat a l'ala dura del PP. Alberto Núñez Feijóo va decidir no desmarcar-se de l'extrema dreta en el debat d'aquesta setmana i va optar perquè el PP s'abstingués en la segona moció fallida que va presentar el grup de Santiago Abascal contra el govern de coalició. Ell, en canvi, encara ara té una aura de moderat. El gir de Casado no va ser creïble, però l'etiqueta que li penja a Feijóo també es contradiu amb els fets: el PP va obrir per primer cop les portes d'un govern autonòmic a l'extrema dreta, a Castella i Lleó, i s'hi pot veure arrossegat en molts altres territoris l'endemà del 28-M. El partit de Feijóo ha intentat evidenciar que el seu programa és diferent del "populisme" de Vox, però el cert és que tracta el partit d'Abascal amb guant de seda sabent que és probable que el necessiti per governar en municipis i comunitats autònomes, però també a l'Estat si Feijóo aconsegueix derrotar Pedro Sánchez.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'estratègia dels populars passa per no confrontar-se directament amb Vox perquè el que volen és disputar el vot del centre amb el PSOE, des d'on creuen que poden créixer. El seu objectiu és traslladar la majoria absoluta que Feijóo ha aconseguit quatre vegades a Galícia a l'Estat i també a municipis i autonomies. I l'exemple que sempre posen des de la direcció és el d'Andalusia, on Juanma Moreno va assolir-la el juny de l'any passat. "Ningú creu que Abascal pugui ser president", apunten fonts de la direcció popular, que titllen "d'excentricitat" la moció que reforça el govern de coalició. "M'he abstret de l'esperpent polític que hem viscut i m'he dedicat a reforçar l'alternativa, a reconstruir la imatge internacional d'Espanya", afegia dijous el mateix Feijóo des de Brussel·les. "Ens han entregat el centre", afegeixen des de Génova.

La realitat que es dibuixi després del 28-M, però, pot acabar desmuntant la tesi dels populars. "El 28 de maig no s'espera que hi hagi una onada de majories absolutes del PP, així que haurà de pactar amb nosaltres si vol governar", avisava dimecres un alt dirigent de Vox encara eufòric després d'una moció de censura estèril que consideren que ha estat la seva darrera batalla guanyada al PP. En efecte, la moció va permetre a Santiago Abascal poder fer un discurs de 40 minuts al Congrés i tenir un cos a cos amb Pedro Sánchez quan en condicions normals només pot preguntar un cop al mes a la sessió de control i parlar uns minuts. Només per això, afirmen, ja ha valgut la pena.

"No tenim dades encara, però tinc la sensació, pels missatges que m’arriben, que ens ha anat molt bé, sobretot entre gent gran a la qual no li ha agradat el tracte que va rebre el senyor Tamames en l’hemicicle", explica aquest dirigent. "És gent gran a la qual se li ha dit que no pot votar Vox i ara pot canviar d’opinió", afegeix. Si la moció tenia com a objectiu clavar mossegada en l’electorat del PP, a Vox consideren que han fet diana. En canvi, al PP també es veuen vencedors. Creuen que les crítiques, d'una banda, de Vox, i de l'altra, del PSOE, han servit per erigir Feijóo en líder de l'espai del centredreta.

L’endemà de la moció El Mundo publicava una enquesta on afirmava que la majoria considerava que Vox era el partit que n'havia sortit més malparat i que, en canvi, el govern n'havia sortit reforçat, igual que una enquesta de GAD3 publicada a l'Abc divendres, on la majoria d'enquestats veien Pedro Sánchez com a guanyador i Santiago Abascal lluny de trepitjar-li els talons. Així i tot, l’enquesta d'El Mundo també reflectia la profunda divisió, gairebé en tres terços, que hi havia en l’electorat del PP respecte a què calia fer: votar a favor, votar en contra o abstenir-se, com finalment van fer.  “No crec en la política de blocs, crec en la política de ponts”, ha assegurat aquest dissabte Feijóo.

L'abraçada d'Abascal

Al partit ultra, fins ara havien optat per tractar el PP amb molt de miraments, igual que a Génova. Ara bé, després que dijous la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, certifiqués el trencament amb Vox a la Comunitat de Madrid –maniobra avalada per Feijóo– després del no del grup de Rocío Monasterio als pressupostos, Santiago Abascal va decidir sortir a l'atac, però lluny de la represàlia, va optar per l'abraçada al PP. Va defensar, així, el pacte de govern de Castella i Lleó com el model a seguir i fins i tot es va erigir en defensor del president de la comunitat, el popular Alfonso Fernández Mañueco –li va semblar perfecte, de fet, que aixequés el dit del mig a una diputada socialista–. "La represàlia de Vox per la ruptura de Feijóo i Ayuso és seguir donant suport al millor govern d'Espanya, que és el de Castella i Lleó", va dir divendres en un acte a Valladolid. A Madrid, de fet, Ayuso ja practicava una estratègia de confrontació amb Vox, perquè el seu perfil és similar al de Casado: tots dos se situen a l'ala dura del PP i necessiten desactivar-lo.

A Vox són conscients que els pactes postelectorals no seran fàcils amb el PP de Feijóo, que intentarà deixar-los-en fora a la mínima que puguin. "El més difícil amb ells és fer-los complir el contingut dels pactes", es queixen. Al PP no es volen posar en aquest escenari encara, però l'argument que utilitzen per justificar qualsevol acord postelectoral amb l'extrema dreta és el de situar la responsabilitat en el PSOE: si el PP firma un govern de coalició amb Vox és perquè els socialistes no s'han volgut abstenir per facilitar un govern en solitari dels populars. El seu objectiu, però, no és arribar aquí sinó arreplegar vots de socialistes desencantats. De fet, a Génova admeten que els preocupa menys perdre vots per la dreta que pel centre.

A diferència de les eleccions a Castella i Lleó i Andalusia, el pròxim 28-M hi haurà comicis a tots els municipis i bona part de les comunitats autònomes, cosa que permetrà a la direcció de Vox tenir una visió global dels pactes i monitoritzar totes les negociacions. Aquest, esperen, serà el seu gran moment. Per a ells, l’escenificació d’una majoria PP-Vox no és cap problema, al contrari, ja que llança el missatge que uniran esforços per desallotjar Pedro Sánchez. En canvi, al PP tenen por que aquests pactes allunyin els electors més moderats i mobilitzin l’esquerra. "Les majories absolutes han mort, val més que se n’oblidin", sentencien a Vox.

stats