LA NOVA LEGISLATURA
Política 02/11/2015

El PP vol portar al Parlament el front de la Moncloa

Albiol s’autoesmena i promou un recurs d’empara al TC com volia Rivera per impedir el ple de ruptura

Gerard Pruna
4 min
El PP vol portar al Parlament el front de la Moncloa La CUP veta Puig i Ruiz al futur Govern

BarcelonaLa ronda de reunions a la Moncloa per donar resposta a la declaració de ruptura del Parlament ha retornat els ànims entre la militància del PP. Perduda el 27-S la bandera de referent de l’unionisme a Catalunya en favor de Ciutadans, els populars asseguren ara que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha recuperat la iniciativa. A menys de dos mesos per a les eleccions espanyoles, a Génova es mira de reüll tot el que fa Albert Rivera i el creixement que li vaticinen les enquestes. L’última, publicada ahir per El País, situava Ciutadans com a segona força en intenció directa de vot, per davant del PSOE i a només un punt del PP.

En aquesta lluita per no perdre pistonada vers el partit taronja, ahir el líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, va intentar reproduir a Catalunya el front de Madrid. Impulsant un canvi en la seva estratègia, va anunciar que el seu partit presentarà en els pròxims dies un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) perquè impedeixi la celebració del ple que ha d’aprovar la declaració de ruptura. L’exalcalde de Badalona esmenava així la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que divendres apuntava que esperarien que la declaració fos aprovada per actuar “immediatament” i evitar que tingués cap recorregut. El mateix Albiol admetia dimecres que el ple se celebraria “tard o d’hora” malgrat els seus intents de retardar-lo posposant la constitució del PP com a grup. Ara, però, ha passat del filibusterisme a l’acció directa i provarà de forçar un pronunciament del TC previ a l’arribada del text sobiranista a l’hemicicle. “Volem que s’anul·li la celebració del ple de desconnexió”, va avisar. Un cop més, el PP posarà la pilota sobre la teulada del TC, amb poder ara per inhabilitar qui no n’acati les sentències.

El suport de C’s i PSC

Tot i que fins ara els partits unionistes han fracassat cada cop que han buscat anar de bracet al Parlament, Albiol va explicar que avui mateix es posarà en contacte amb els líders de Ciutadans i el PSC, Inés Arrimadas i Miquel Iceta, per donar “imatge d’unitat” i firmar conjuntament el text a presentar davant el TC. De moment, el portaveu de C’s, Carlos Carrizosa, ja va anunciar dijous que estudiava amb juristes el recurs d’empara. També Iceta havia obert la porta a aquesta opció, tot i reconèixer que “la doctrina no ho empara gaire”. Tenia raó. Els antecedents juguen, en principi, a favor del Parlament, ja que el mateix tribunal va rebutjar el 2005 un recurs similar del PP per impedir la tramitació de l’Estatut al Congrés.

Conscient que pot fracassar en el seu intent que el text de JxSí i la CUP no arribi a debatre’s, Albiol ja avisava ahir que en el cas que el ple s’arribi a celebrar serà el govern espanyol qui presentarà immediatament un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC.

La data del ple continua en l’aire

Al mateix temps que promou el recurs d’empara, el PP continua jugant la carta d’esgotar el termini per constituir-se i dilatar al màxim la convocatòria del ple. Albiol continua sense nomenar els seus portaveus -la data límit és dijous-, la qual cosa, si JxSí i la CUP no espremen imaginativament el reglament de la cambra, podria forçar que la declaració de ruptura no es voti abans del primer debat d’investidura, previst per al 9 de novembre. La solució, com va apuntar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, podria passar per accelerar els tràmits un cop el PP es constitueixi com a grup i que el ple que voti el text de JxSí i la CUP sigui el mateix dia 9, coincidint amb el primer aniversari de la consulta.

No és l’única batalla jurídica que s’albira en els pròxims dies al Parlament. Ciutadans, el PSC i el PP volen que els lletrats de la casa redactin un informe jurídic sobre la legalitat de la proposta de resolució independentista. Una petició que la mesa -amb majoria de JxSí- ja va rebutjar però que els partits unionistes proven encara de forçar. El 2013, per defensar la legalitat de la declaració de sobirania, la cambra ja va al·legar que es fonamentava en la “llibertat d’expressió” i no era impugnable, ja que era una “declaració política sense efectes jurídics”. La setmana que s’obre es preveu intensa per als serveis jurídics del Parlament.

Avui Garzón, demà Duran

El carrusel de reunions a la Moncloa continuarà avui quan Rajoy rebrà el líder d’IU, Alberto Garzón, que defensarà la necessitat de celebrar un referèndum a Catalunya la pròxima legislatura. Per demà queda la trobada amb el candidat d’UPyD, Andrés Herzog, i el líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que ahir es va tornar a mostrar “radicalment en contra” de la declaració de ruptura i que va dir que no entén com CDC pot subscriure-la.

Dos dels que ja han passat pels sofàs blancs del president espanyol són el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, i el líder de Podem, Pablo Iglesias, que ahir van intercanviar trucades per parlar de la situació a Catalunya i van coincidir que calen “solucions polítiques” tot i diferir sobre el seu abast. Menys obert a reformes per facilitar l’encaix de Catalunya, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, va insistir ahir des d’Àvila en la necessitat que els partits espanyols firmin un “pacte per Espanya” i va reclamar als socialistes que no repeteixin errors del passat pactant amb partits nacionalistes.

La CUP veta Puig i Ruiz al futur Govern

Sense moure’s per ara del seu no a investir Artur Mas, la CUP continua negociant amb JxSí. Ahir la diputada Anna Gabriel va insistir a l’ACN en algunes condicions. D’entrada, que l’esquerra independentista no vol Felip Puig ni Boi Ruiz al futur Govern -la seva absència es donava per descomptada- i manté en quarantena Germà Gordó. De fet, va donar per fet que Junts pel Sí no posarà els seus noms damunt la taula. Gabriel va explicar, a més, que la CUP treballa perquè la convocatòria d’eleccions deixi de ser potestat exclusiva del president. Una mesura amb què l’esquerra independentista vol evitar que la dissolució del Parlament sigui utilitzada com a arma de negociació. En la línia de restar competències al president i trobar fórmules corals, també va plantejar dues vicepresidències equiparables institucionalment al president i dedicades al procés constituent i a emergències socials. D’altra banda, l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert va demanar en una entrevista a Europa Press a JxSí no cedir al “xantatge” de la CUP.

stats