Política 10/08/2021

Pressió creuada per renovar el Poder Judicial

Les crides al desbloqueig es produeixen des de totes bandes i conviden tant el PSOE com el PP a cedir

4 min
El president en funcions del CGPJ, Carlos Lesmes.

MadridUna de les moltes incògnites que es presenta en l’equador de la legislatura espanyola és si es mantindrà fins al final el bloqueig dels òrgans constitucionals pendents de renovació. Cada dia que passa el PP té menys incentius per arribar a una entesa amb el PSOE, però, si s’arriba a finals del 2023 sense canviar el Consell General del Poder Judicial, el període que haurà estat en funcions serà el mateix que dura un mandat: cinc anys. Una situació inèdita que el govern espanyol no vol que es produeixi, i per això ha redoblat la pressió sobre Pablo Casado, perquè es mogui. La ministra de Justícia, Pilar Llop, va demanar aquest cap de setmana al principal partit de l’oposició que no sigui “deslleial” a la Constitució i aquest dimarts s’hi ha referit la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. “En una mena d’objecció constitucional, no promou la renovació perquè creu que les majories vigents li interessen més”, ha denunciat des d’Algesires.

El clam per actualitzar la situació del CGPJ, el Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes i el Defensor del Poble, però, no és només de l’executiu. També arriba des d’Europa, des de les associacions judicials espanyoles i des del mateix CGPJ, i el dit no tan sols assenyala els conservadors. Foro Judicial Independiente i l’associació de jutges Francisco de Vitoria, dos dels quatre col·lectius organitzats en la carrera judicial, han proposat aquesta setmana que el Congrés torni a reformar la llei orgànica que regula el poder judicial i canviï el model d’elecció dels vocals. Si s’ha pogut privar el CGPJ de fer nomenaments en temps rècord amb una tramitació d’urgència, també es podria modificar igual de ràpid la norma perquè els dotze vocals jutges siguin triats entre els membres de la carrera judicial i no a les Corts, tal com proposa ara el PP i defensen tres de les quatre associacions de jutges.

Felipe González va impulsar el canvi el 1985 perquè fossin les Corts i no els jutges els que escollissin tots els membres del CGPJ, però quan li ha tocat governar el PP no ha plantejat fer marxa enrere i s'ha limitat a algunes reformes estètiques, malgrat que ara branda la despolitització com a condició per negociar amb el PSOE. L’única associació que aposta per mantenir el sistema actual és Jutges per la Democràcia –pròxima al PSOE–, que focalitza en Casado l’empantanegament de la situació. Divendres va publicar una carta oberta al líder del PP demanant que no posi “excuses”. “Ni la seva denúncia a la participació de partits polítics democràtics [Podem], ni el veto a jutges que van condemnar el seu partit per corrupció [José Ricardo de Prada], ni la pretesa reforma del sistema d’elecció, ni les eleccions que es convoquen en cada moment o la concessió d’indults expliquen que el govern d’un dels tres poders de l’estat constitucional, el judicial, es mantingui en situació d’interinitat”, va subratllar en el seu comunicat.

Què hi diu Europa?

Amb el debat polític polaritzat a l’Estat, alinear-se amb l’opinió exterior acostuma a ser un reforç argumental. Què hi diu la Unió Europea? El comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, va manifestar el mes d’abril que calia renovar d’una vegada el CGPJ, amb el mandat caducat des del desembre del 2018. També va destacar la conveniència d’abordar una “reforma estructural” perquè el 50% dels vocals siguin escollits pels mateixos jutges. Amb quin ordre? Llop sostenia diumenge en una entrevista a El País que ha parlat amb Reynders i que aquest li va traslladar que la prioritat era renovar l’òrgan de govern dels jutges. La ministra es va obrir a debatre el model d’elecció, però fer-ho amb serenitat al Congrés.

En canvi, el secretari de Justícia del PP, Enrique López, ha subratllat els últims dies que des d’Europa es demana reformar la llei orgànica del poder judicial “com més aviat millor”. Des de la seu popular al madrileny carrer Génova s’interpreta que la pilota és a la teulada del president, Pedro Sánchez. Si es compromet a la despolitització, el desbloqueig es pot produir en qüestió d’hores. De l’equació també ha de quedar fora el magistrat De Prada, sosté el PP, que denuncia que el PSOE volgués incloure’l en la llista de vocals pel bloc de juristes (i no pel de jutges). El partit de Casado denuncia que Sánchez estigui cooptant totes les institucions de l'Estat –només arribar a la Moncloa va nomenar Dolores Delgado fiscal general de l'Estat– i es resisteix.

El CGPJ és l’òrgan on més es posa l’accent, però el TC i el Tribunal de Comptes també s’han d’actualitzar. Els quatre magistrats del tribunal de garanties proposats pel Congrés tenen el mandat esgotat des del novembre del 2019, i aquest juliol va vèncer el dels 12 consellers del Tribunal de Comptes. Des que va arribar aquesta data, l’executiu ha inclòs el Tribunal de Comptes com una de les institucions que cal renovar, fet que podria afectar la causa contra 34 ex alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior entre el 2011 i el 2017.

Aquest front serà un dels focus que marquin la política espanyola després de les vacances, especialment quan el president del CGPJ, Carlos Lesmes, obri per tercer any consecutiu l’any judicial amb un discurs en què posi de manifest l’anomalia que representa la situació de bloqueig. A Lesmes, Jutges per la Democràcia li va arribar a demanar que dimiteixi per forçar la renovació. De moment no ho ha considerat oportú. La pressió per renovar els òrgans judicials arriba de tots costats, però va camí de seguir enquistada si el PSOE o el PP no surten de les seves posicions, fins ara enrocades.

Arguments i excuses que mantenen la situació de bloqueig
  • PSOE La part socialista del govern espanyol acusa el PP de bloquejar i ser deslleial amb la Constitució. Subratlla que els conservadors porten anys arribant a acords amb el PSOE per renovar els mandats dels òrgans judicials, fins ara, que Pablo Casado posa condicions a conveniència per no alterar les majories de què gaudeix el bloc conservador.
  • PP Casado posa dues condicions al PSOE: que no siguin vocals polítics en actiu ni entrin magistrats pel torn de juristes. Una manera de vetar Victoria Rosell, delegada contra la violència masclista, i José Ricardo de Prada, el jutge de la Gürtel. A més, reclama un canvi en el model d’elecció que despolititzi el CGPJ, però el PSOE aposta pel sistema actual.
  • Associacions judicials conservadores El món judicial bufa a favor de la tesi del PP. Tres de les quatre associacions, entre els quals la majoritària Associació Professional de la Magistratura, reclamen que els 12 vocals escollits entre jutges siguin escollits pels propis jutges. Ara, com els vuit vocals juristes, es trien al Congrés i al Senat votats pels partits, tot i que passen un primer filtre dins la carrera judicial. És la “doble legitimació” de què parlava l’exministre Juan Carlos Campo. Dues de les associacions proposen reformar la llei d’urgència, com s’ha fet per restar competències al CGPJ em funcions, per canviar el model.
  • Jutges per la Democràcia El bloqueig al CGPJ ha evidenciat la proximitat de les associacions als partits. Jutges i Jutgesses per la Democràcia, considerada progressista, ha mantingut el mateix criteri que el PSOE durant el debat. La setmana passada va enviar una carta oberta a Casado recriminant-li que no posi excuses a la renovació i aposta pel model actual d’elecció dels vocals.
  • Unió Europea El comissari de Justícia de la UE, Didier Reynders, va subratllar la necessitar de renovar el CGPJ el mes d’abril i a abordar una “reforma estructural” del sistema d’elecció dels vocals. Fa anys que els informes GRECO alerten del risc de politització i manca d’independència de la justícia a Espanya. Governi el PP o el PSOE, de moment, res no ha canviat.
  • Unides Podem El soci del PSOE a l’executiu és partidari de recuperar la reforma de la LOPJ i rebaixar la majoria necessària de tres cinquenes parts a absoluta. Una proposta que Europa no va veure amb bons ulls i que el PSOE va ficar al congelador. La seva idea és que els socis parlamentaris de la coalició poguessin entrar en la negociació.
stats