Política 09/07/2020

Els problemes de Joan Carles I, que no paren de créixer, en cinc claus

La complicada situació del rei emèrit compromet el rei Felip VI i el govern espanyol

Quim Bertomeu
5 min
El rei Joan Carles I, amb el rei Felip VI, en una imatge recent

BarcelonaLluny comencen a quedar els temps en què els problemes de la casa reial no transcendien a l'opinió pública. El judici a Iñaki Urdangarin i el safari de Botswana van obrir definitivament la veda. Ara, per a la monarquia espanyola, la situació encara s'ha complicat més per l'origen opac de la fortuna del rei emèrit, Joan Carles I. En concret, els 65 milions d'euros que va ingressar el 2008 a Suïssa a nom d'una fundació de la qual n'era el beneficiari amenacen amb ser un maldecap llarg no només per a l'exmonarca, sinó també per al rei actual, Felip VI, i el govern espanyol. Encara hi ha molts interrogants que sobrevolen aquesta qüestió, però aquestes són les cinc claus que expliquen la cada dia més complicada situació de Joan Carles I.

Els problemes amb la justícia

El punt més calent que ara mateix té el rei emèrit és amb la justícia suïssa. En el país helvètic, des de fa més d'un any, el fiscal Ives Bertossa impulsa una investigació sobre l'origen dels 65 milions. No es creu que siguin un regal de la monarquia saudita, com Joan Carles I va explicar als gestors que el van ajudar a ingressar els diners a través de la fundació Lucum. El fiscal considera que podrien ser comissions de l'adjudicació de les obres de l'AVE entre Medina i la Meca, que aquell país va decidir que construirien empreses espanyoles. Tot plegat es complica més perquè pel mig també hi ha una segona donació dels diners del mateix rei emèrit a la seva examant Corinna Larsen.

La investigació a Suïssa no és l'única. Al juny d'aquest any la Fiscalia del Tribunal Suprem va anunciar que impulsaria les seves pròpies indagacions. Encara estan en fase inicial i se suscita el gran dubte sobre fins a quin punt es pot arribar a investigar el rei emèrit. Ara no és inviolable –és aforat i per això ho porta el Suprem–, però sí que ho era el 2008, que és quan comença tota la polèmica. Joan Carles no va abdicar del càrrec fins al 2 de juny del 2014.

El front polític

Cada dia hi ha més pressió d'alguns partits perquè el Congrés impulsi algun tipus d'investigació pròpia. Partits com Podem, ERC, JxCat, la CUP, Bildu, el PNB, Compromís i el BNG només aquest 2020 ja han intentat fins a tres vegades crear una comissió d'investigació sobre la monarquia. Fins ara el PSOE, el PP i Vox ho han vetat a la mesa del Congrés. Els vots dels socialistes han sigut claus. Malgrat que el partit de Pedro Sánchez es declara com una formació de "valors republicans", té un llarg historial de protecció de la monarquia. La situació, però, no està tancada. Els partits que volen investigar la Casa del Rei han dit que ho intentaran una vegada i un altra fins que ho aconsegueixin. La seva teoria és que, a mesura que creixi l'escàndol al voltant de Joan Carles I, cada cop serà més insostenible que el PSOE ho freni sense que això li impliqui un cost electoral. Estan convençuts, per tant, que tard o d'hora els socialistes espanyols s'avindran a fer algun tipus d'investigació.

El PSOE ja ha donat mostres de sentir-se incòmode amb la situació, que ha obligat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a moure's. Ha proposat una reforma constitucional per limitar la inviolabilitat del rei. També la portaveu de l'executiu, Maria Jesús Montero, ha mostrat aquest dijous la "preocupació i perplexitat" sobre les informacions que afecten l'exmonarca.

El desprestigi social

Un dels grans interrogants que planteja tot plegat és si els escàndols de Joan Carles afecten l'acceptació que els espanyols senten per la monarquia. La dificultat de mesurar-ho és que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), l'òrgan demoscòpic de l'Estat, fa anys que va deixar de preguntar per aquesta qüestió als ciutadans a l'hora de fer enquestes. Per sorpresa i sense cap avís previ, el CIS va deixar de preguntar a l'abril del 2015 sobre la confiança en la monarquia després d'encadenar quatre anys de suspens. L'abril del 2015 la monarquia va obtenir una nota de 4,34 sobre 10, lleugerament superior a la de l’any anterior, abans de l'abdicació de Joan Carles I, amb un 3,72.

Hi ha altres organismes demoscòpics, però, que sí que han seguit fent la pregunta. És el cas del de la Generalitat, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). A finals del 2019 fins i tot va fer una enquesta sobre el tema que no preguntava només als catalans, sinó al conjunt de ciutadans de l'Estat. Llavors Felip VI va obtenir un 2,21 de nota mitjana a Catalunya i un 4,8 a la resta de l'Estat. El diferencial es pot explicar perquè en el cas de Catalunya la figura de la monarquia no és polèmica només per la corrupció, sinó pel seu paper en el Procés, inaugurat pel discurs que el rei va fer el 3 d'octubre del 2017.

El futur de la monarquia

La situació de Joan Carles I ha acabat arrossegant Felip VI. ¿Fins al punt que Espanya es qüestioni la continuïtat de la monarquia? Per ara, de cap manera, però la qüestió és que el final dels problemes del rei emèrit no sembla tenir un horitzó clar i aquests cada dia pugen una mica més de volum. El rei actual ha intentat posar tota la distància que ha pogut amb el seu pare. Li va retirar l'assignació econòmica que percebia dels pressupostos de l'Estat i va manifestar que renunciava a qualsevol herència, però és inevitable vincular una figura amb l'altra. Al cap i a la fi són pare i fill. Rei i predecessor en el càrrec. El govern espanyol també està fent tots els esforços per desvincular la situació de Joan Carles i la de Felip però, per ara, ni la Moncloa ni la Zarzuela se'n surten.

L'impacte internacional per a Espanya

Com en el cas del desprestigi social, és difícil mesurar amb dades l'impacte internacional que per a Espanya estan tenint els escàndols del rei emèrit. El que sí que és evident és que cada vegada més mitjans internacionals se n'estan fent ressò. De fet, tota la investigació sobre els 65 milions d'euros va començar a aparèixer a la premsa suïssa. A més, el diari britànic The Telegraph ha publicat recentment exclusives importants sobre el tema, com per exemple que Felip VI era inicialment beneficiari dels famosos 65 milions d'euros i que un amic de Joan Carles I, Josep Cusí, hauria finançat part de la lluna de mel del rei actual amb la reina Letícia. Rotatius d'impacte mundial com The New York Times i Le Monde també han fet menció dels problemes de l'exmonarca, que no paren de créixer.

stats