Política  /  Procés 30/11/2022

Les 28 preguntes que el CNI es nega a respondre sobre l'espionatge a l'independentisme

La dorectora dels serveis secrets s'escuda en la confidencialitat de les opracions

4 min
Jeroen Lenaers, eurodiputat popular i president de la comissió de Pegasus a l'Eurocambra

Brussel·les"El CNI té Pegasus? Altres agències de l'estat espanyol el tenen? Han espiat amb Pegasus? Per què es va espiar a Pere Aragonès? Si el CNI només reconeix 18 casos, qui ha espiat les altres 47 víctimes del Catalangate? Organitzar un referèndum justifica un espionatge massiu? Posar urnes és una amenaça per a la seguretat nacional d’Espanya?" I així fins a 28 preguntes són les que s'han plantejat aquest dimarts a l'Eurocambra -majoritàriament per parts dels eurodiputats catalans- a la directora dels serveis secrets espanyols, Esperanza Casteleiro, sense obtenir cap resposta. Fins i tot ho ha provat també sense sort el parlamentari de Ciutadans Jordi Cañas: "Si membres d’un govern regional es reunissin amb agents russos en el marc d’un procés d’independència seria motiu per fer servir Pegasus?"

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol, però, continua sense afirmar ni desmentir que va espiar líders polítics i de la societat civil independentista amb el programa informàtic Pegasus. La seva directora general s’ha limitat a respondre als eurodiputats a la comissió d’investigació sobre el cas Pegasus de l'Eurocambra que l’organisme que presideix compleix “sempre i sense excepcions” l’ordenament jurídic i que, entre altres motivacions, actua amb l’objectiu de “detectar i neutralitzar” possibles atacs i persones que puguin “posar en risc els drets i les llibertats dels espanyols”, així com “la sobirania de l’estat, els seus interessos econòmics i la seguretat de la població”.

Precisament, aquest és l'argument que posa en dubte l'informe preliminar de la comissió del Parlament Europeu sobre el Catalangate. L'esborrany redactat per l’eurodiputada liberal neerlandesa Sophie in‘t Veld, que encara ha de ser ratificat per la resta de membres de la comissió europarlamentària, destaca que no sembla que els espiats "poguessin haver tingut un impacte immediat o constituir una amenaça imminent per a la seguretat o a la integritat de l'Estat". Així, subratlla que no n'hi ha prou amb argumentar que s'utilitza el programa Pegasus per motius de seguretat nacional, sinó que s'ha de demostrar que els espiats són un perill real per al país.

La directora del CNI, Pilar Casteleiro, davant la comissió de l'Eurocambra que investiga l'ús de Pegasus

"Lamentem que no hagi respost a les preguntes"

Diversos eurodiputats, com Carles Puigdemont (Junts), Diana Riba (ERC), Jordi Solé (ERC) i fins i tot Jordi Cañas (Ciutadans), han preguntat un altre cop a Casteleiro si el CNI va fer servir el programa Pegasus contra l'independentisme i ha tornat a esgrimir qüestions de confidencialitat. "El CNI és l'única institució espanyola que té una comissió parlamentària específica i només puc donar explicacions davant seu pel caràcter secret de l'activitat de l'organisme, per coherència i per obligació legal", ha dit Casteleiro, que ha esquivat així les 28 preguntes que li han fet els europarlamentaris.

Al seu torn, els eurodiputats Juan Fernando López Aguilar (PSOE) i Juan Ignacio Zoido (PP) han posat en dubte la investigació de Citizen Lab i les víctimes de l'espionatge i han remarcat que fan falta més proves que confirmin el Catalangate. En aquest sentit, diferents eurodiputats, com la mateixa In‘t Veld, han apuntat que la millor manera d'aclarir-ho seria que les autoritats espanyoles fossin més "transparents" i cooperessin amb la investigació de l'Eurocambra. També l'advocat Andreu Van den Eynde, que va ser espiat i va portar les defenses d'Oriol Junqueras i Raül Romeva en el judici del Procés, ha criticat que la justícia espanyola "no estigui investigant els fets, ni protegint les víctimes ni buscant-ne els autors".

En la mateixa línia, un dels eurodiputats que ha fet més preguntes a la directora del CNI, amb intervenció telemàtica, ha estat Puigdemont. L'expresident català ha denunciat que no se li està respectant al dret a la defensa perquè el seu advocat, Gonzalo Boye, ha estat espiat i ha demanat a Casteleiro si el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el ministeri de l'Interior en tenien constància, on són els servidors amb tota la informació que hauria obtingut el CNI i, entre altres, si li pot garantir que actualment no s'està espiant polítics catalans. Aquestes preguntes, com tota la resta, també han quedat sense resposta. "No és gaire satisfactori que [Casteleiro] no ens hagi respost a les preguntes, però esperem que ho faci per escrit", ha conclòs el moderador de la comissió, el conservador neerlandès Jeroen Lenaers.

Puigdemont també ha reaccionat a través del seu canal de Youtube a l'actitud de "no-col·laboració" i de "menyspreu" de Casteleiro cap a l'Eurocambra. "Un estat que no viola drets fonamentals no es comporta d'aquesta manera, hauria donat la cara i s'hauria sentit còmode donant explicacions", ha reblat l'expresident. També ha apuntat que l'estat espanyol té "por" de "donar la cara" i que surti a la llum l'ús que en fa del programa Pegasus. "Res del que Citizen Lab ha pogut demostrar de manera científica ha pogut ser desmentit", ha afegit.

També ha participat en el debat, a títol d'expert, el professor emèrit de ciències computacionals de la Universitat de València, Gregorio Martín, que ha considerat que la investigació de Citizen Lab "conté un nombre d'errors tècnics" que podrien derivar en "certes fal·làcies" i que el Catalangate ha recorregut a arguments "que els científics no utilitzen habitualment". "No hi ha cap argument que permeti afirmar que l'estat espanyol ha estat espiant", ha reblat.

Els eurodiputats diuen que els falta informació i demanen als estats que hi col·laborin

Alguns dels eurodiputats de la comissió també han valorat aquest dimarts a la tarda l'informe preliminar que va presentar el mes passat In‘t Veld sobre els diferents casos d'espionatge amb Pegasus que han dut a terme països com Grècia, Hongria, Polònia i Espanya. Tots els parlamentaris —no n'ha intervingut cap d'espanyol, perquè Cañas ha marxat just abans del seu torn— han admès que els falta informació perquè tenen "fonts limitades", ja que cap dels estats membres esquitxats per aquest escàndol han volgut enviar representants ni col·laborar en la investigació. "Tenim una imatge general, però ens falten algunes peces del puzle. No tenim prou proves per demostrar-ho davant un tribunal", ha dit In‘t Veld.

L'eurodiputada de l'Esquerra Cornelia Ernst també ha demanat que s'enviï una missió del Parlament Europeu a l'estat espanyol perquè investigui els fets sobre el terreny, tal com ja s'ha fet a Grècia, Polònia i Hongria, i ha assegurat que el Catalangate ha estat el cas d'espionatge amb Pegasus "més invasiu i agressiu" d'Europa. "Les dades de què disposem ho demostren clarament", ha remarcat Ernst.

stats