Feijóo frena la renovació del CGPJ per la voluntat de Sánchez de reformar la sedició

El PSOE denuncia una nova "excusa" i lamenta que el líder del PP caigui en les "pressions de la dreta més reaccionària"

4 min
Alberto Núñez Feijóo, durant l'acte d'avui sobre joventut a Santander

MadridAlberto Núñez Feijóo no resisteix a la pressió furibunda de la dreta. El líder del PP deixa en "suspens" les negociacions amb el govern espanyol sobre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la voluntat de Pedro Sánchez de reformar el delicte de sedició. "Reformar la llei per millorar la independència judicial no és compatible amb reformar la llei per dir als jutges que han de ser condescendents amb els que s'aixequin contra la unitat d'Espanya. Les converses queden suspeses a l'espera que el PSOE decideixi si en l'àmbit institucional vol avançar amb un partit constitucionalista o vol seguir de la mà de partits que busquen debilitar l'estat de dret i trencar la unitat constitucional", ha afirmat el PP en un comunicat. Sánchez ha trucat aquesta tarda a Feijóo per "formalitzar un acord que ja estava llest i negociat", segons ha comunicat el PSOE, i s'ha trobat amb una nova "excusa" del principal partit de l'oposició.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El pacte per renovar l'òrgan de govern dels jutges havia de ser imminent, i aquest migdia Sánchez ha afirmat des de Sud-àfrica que estava només a l'espera de la "voluntat política" del PP. La Vanguardia havia avançat que el partit liderat per Feijóo condicionava ara l'acord al fet que el govern espanyol renunciés a reformar la sedició, i el mateix president espanyol ha demanat desvincular les dues qüestions. "Una cosa és l'agenda legislativa, a la qual el principal partit de l'oposició pot votar en contra, i una altra el mandat constitucional", ha volgut deixar clar. El cap de l'executiu de l'Estat ha enviat una mena d'ultimàtum en la fase decisiva de la negociació que se li ha girat en contra.

En el seu comunicat, el PP manifesta que és "erroni" que el pacte estigués fet i acusa Sánchez d'haver canviat de posició en relació amb la modificació del Codi Penal. Segons la seva versió, diversos membres del govern espanyol havien traslladat al partit conservador que "no estava entre els seus plans". "Aquesta tarda el president Sánchez ha confirmat a Feijóo que la seva agenda legislativa inclou aquesta reforma i que no hi renunciarà", continua el text de Génova. Públicament, però, fa temps que el PSOE havia explicat que tenia intenció de fer canvis legals al Codi Penal i que l'únic impediment era que no tenia una majoria al Congrés per portar-hi la proposta (aquest dijous el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha assenyalat que pot comptar amb els seus vots). "L'agenda legislativa no ha sigut modificada en cap moment i, per descomptat, no pot ser objecte d'intercanvi amb l'obligat compliment de la Constitució", ha replicat el PSOE en el seu comunicat.

Dilluns la secretària general del PP, Cuca Gamarra, va desvincular una qüestió de l'altra, i aquest matí Feijóo també ha evitat relacionar-les. Sí que ha exhibit el seu rebuig frontal a la reforma i ha anat més enllà: s'ha mostrat partidari "d'agreujar" les penes i de recuperar la penalització de la convocatòria il·legal de referèndums. En aquest sentit, ha ofert a Sánchez "abordar junts qualsevol reforma del Codi Penal que afecti els delictes de rebel·lió i sedició, així com la tipificació de delicte la convocatòria d'un referèndum il·legal, tal com el mateix president Sánchez va prometre als espanyols quan es va presentar a les últimes eleccions". Fins i tot el president de Castella-la Manxa, Emiliano García Page, ha demanat que torni Carles Puigdemont abans de “parlar seriosament” de la reforma de la sedició.

Feijóo cedeix a la pressió

Dirigents populars, de portes endins, apostaven per trencar qualsevol conversa amb el govern espanyol. De portes enfora, però, la mateixa presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, no ha volgut donar la seva opinió per “lleialtat” al partit, tot i que sí que l’ha traslladat a Génova: “No em correspon entorpir i ser un problema per ningú”. A jutjar per les últimes declaracions d’Ayuso, es pot deduir que la presidenta madrilenya no és partidària de desbloquejar el CGPJ. Molt pressionat els últims dies per la dreta judicial, mediàtica, Vox, Cs i l'ala més dura dels populars, l'anunci del líder del PP d'endurir els delictes de sedició i rebel·lió es podia interpretar com un missatge als sectors més refractaris al pacte. Una manera de tranquil·litzar els seus i, alhora, continuar endavant en l'acord amb el govern espanyol. Però Feijóo s'ha deixat vèncer i fa saltar pels aires la negociació.

"Avui és la sedició i demà serà que el dia està ennuvolat", deia el cap de files d'Unides Podem, Jaume Asens, des dels passadissos del Congrés, que mantenia la "desconfiança" amb el PP. S'ha confirmat. "El senyor Feijóo demostra una absoluta falta d'autonomia política al no resistir a les pressions de la dreta més reaccionària que, en tot moment, ha estat boicotejant aquesta negociació perquè no pugui arribar a bon port", critiquen els socialistes.

El gruix de l’acord estava enllestit i ja n'han anat transcendint algunes parts: per exemple, que càrrecs polítics d’alt rang com consellers i ministres no podran tornar a les seves places judicials fins dos anys després, tal com va avançar aquest dimecres Eldiario.es i ha confirmat l’ARA. Aquesta mesura, però, no seria retroactiva i no afectaria els actuals ministres Fernando Grande-Marlaska, Margarita Robles i Pilar Llop. També s’ha acordat que els noms per al CGPJ i els que el govern espanyol nomeni per al Tribunal Constitucional no hagin ocupat càrrecs polítics els últims cinc anys, fet que exclou la delegada del govern espanyol per a la violència de gènere, Victoria Rosell, vinculada a Podem. 

No només al PP hi ha tensions internes, també a l’espai que lidera Yolanda Díaz. Des de La Base, l’exvicepresident Pablo Iglesias insisteix que no s’ha de renunciar a Rosell, mentre que l’actual vicepresidenta segona del govern espanyol seria partidària d’assumir aquesta clàusula de despolitització i optar per persones no tan afins als partits. Un dels que Díaz posa sobre la taula, tot i que el seu entorn no confirma ni desmenteix que sigui la primera opció, és l’exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquín Urías. Malgrat el malestar d’un sector de Podem, aquest requisit també afecta els candidats que vulgui proposar el PP o el PSOE i, per exemple, deixa sense opcions d’anar al CGPJ o al TC l’exministre de Justícia Juan Carlos Campo.

stats