Independentisme
Política Procés 17/09/2022

L’1-O, el pròxim pols entre el carrer i les institucions

El Consell per la República vol que la concentració serveixi per refer la unitat

3 min
Un manifestant amb una urna de l’1-O ahir a la concentració que es va fer a Lledoners.
Dossier La legislatura en suspens Desplega
1
“Si un sector de Junts vol sortir del Govern, ho han de resoldre ells ”
2.
Què guanyen i què perden ERC i Junts si es trenca el Govern?
3
L’1-O, el pròxim pols entre el carrer i les institucions

BarcelonaA les portes de l'1-O, l'independentisme –des del de base fins a l'institucional– té dues vies per rememorar el referèndum: destacant que si es va poder fer va ser perquè tothom va anar a l'una (i agafant-ho de lliçó per a la situació actual) o recordant que llavors les institucions van conduir el moviment cap a una votació (i criticar que actualment aquest horitzó no és imminent). El Consell per la República, l'ANC, Òmnium, l'AMI, la Cambra de Comerç i la Intersindical han convocat una concentració que si manté el to de la manifestació de la Diada –centrant la crítica contra el Govern i els partits independentistes– farà que sigui la segona lectura la que s'imposi: les pancartes de "botiflers" tornarien a aixecar-se i el pols entre el carrer i les institucions s'accentuaria. Els organitzadors en són conscients, però segons nombroses fonts busquen fugir de la imatge de divisió de l'Onze de Setembre i que l'1-O signifiqui un punt d'inflexió per tornar a mostrar una imatge d'unitat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Anirem a recosir, ni plantejaments antipartits ni antiinstitucionals", apunta una veu del Consell per la República. Segons les fonts, entre els organitzadors hi ha consens en el fet que el missatge per convocar l'acte ha de ser "en positiu". "Perquè puguem recuperar-nos de tots aquests sobresalts", afegeix una veu de l'AMI. "No s'encara com a pressió al govern sinó com a manifestació de la societat civil. No en contra de res sinó a favor de l'estat propi", referma Mònica Roca, presidenta de la Cambra. Precisament, que la manifestació de la Diada anés en contra dels partits i el missatge no fos en positiu va ser un dels arguments que van esgrimir Esquerra i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per no anar-hi. 

Una pancarta de la Diada: "Botiflers, la història us jutjarà"

Tot i que existeix aquest consens inicial entre els organitzadors, en privat, com sempre, cadascú hi diu la seva. Fonts de l'ANC, per exemple, veuen l'acte de l'1-O com una nova oportunitat per "pressionar els partits" i aprofitar l'onada de la Diada per mantenir el pols amb les institucions. De fet, l'entitat farà una acció en solitari prou significativa, col·locant un mur d'urnes davant del Palau de la Generalitat per denunciar "la separació existent entre el poder i el poble". El Consell per la República també recorrerà al simbolisme, però no per criticar el Govern, sinó que farà una crida a ocupar, la vigília de l'1 d'octubre, les escoles on es va votar ara fa cinc anys.

L'ANC enfoca l'1-O com un punt i seguit de la Diada, però, segons diverses fonts, no hi ha hagut problemes per pactar un plantejament unitari, que es va consensuar abans de l'11-S. "Hi ha un mínim comú denominador on es planteja fer un discurs en positiu. Ni partidisme ni antipartidisme", explica Sergi Perelló, secretari general de la Intersindical. Tot apunta que aquest missatge es veurà plasmat en un manifest conjunt que encara no està del tot tancat. Què dirà aquest document si acaba arribant? Refermarà que el mandat de l'1-O segueix vigent –una afirmació que no signaria tot l'independentisme– però també vol declarar que si el referèndum va sortir bé va ser "perquè tothom estava en línia". Més que per pressionar i buscar culpables, tot plegat, apunten, servirà per "reflexionar".

"Que tothom s'ho senti seu"

És més, els organitzadors diuen que ho estan fent tot perquè tothom se senti "còmode" en aquest acte. "Ha de ser un acte que tothom se senti seu", apunta una veu del Consell. Precisament, en les presentacions i en el manifest s'han evitat certes crítiques a les institucions per no guanyar-se vetos d'entrada. Després de l'absència de la plana major d'ERC en la Diada, la gran pregunta és si els republicans canviaran de posició de cara a l'1-O. Aquesta setmana, els organitzadors enviaran la invitació als partits independentistes i també als comuns, que no intervindrien en l'acte. Tant el president Aragonès com la cúpula d'ERC encara no han pres cap decisió. "És un acte molt rellevant que en aquests moments encara s'està acabant de definir i per tant estic a l'espera de poder saber exactament com es planteja i a partir d'aquí prendré una decisió", apunta Aragonès en una entrevista a l'ARA aquest diumenge.

En aquest sentit, fonts de Junts afirmen que la seva representació serà equiparable a la de la manifestació de la Diada. És a dir, la cúpula del partit i els membres del Govern. També la CUP, segons fonts anticapitalistes, hi enviarà una representació. Els comuns, en canvi, encara no ho han decidit. En la hipòtesi que l'independentisme (i potser també el sobiranisme) aconsegueixi construir una imatge d'unitat en la manifestació de l'1-O, l'element clau serà escoltar si el carrer continua xiulant i mantenint el discurs crític de la Diada o dona als partits una nova oportunitat.

Carles Puigdemont: "Ens necessitem tots, votem el que votem"
  • El president del Consell per la República, Carles Puigdemont, ha fet aquest dissabte una crida a la unitat de l’independentisme. “Ens necessitem tots, votem el que votem”, ha assegurat l’expresident de la Generalitat, que en un acte a Camet de Rosselló ha apuntat que el moviment “no s’ha de fixar en les conviccions polítiques de cadascú”. Puigdemont ha situat el Consell de la República com la via central entre la del “diàleg màgic” i la dels que creuen que la República vindrà “després d’apretar un botó”. La nostra via és la de “la independència per la preparació”. En el mateix sentit, el vicepresident de l’organització, Toni Comín, ha rebutjat fixar terminis per arribar a la independència, tal com reclama l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que dimarts va marcar com a horitzó per proclamar la independència el segon trimestre de 2023. Per Comín, arribar a la independència “no és qüestió de terminis, sinó de preparació”. “La confrontació ben preparada ens permetrà culminar el Procés”, ha proclamat.
Dossier La legislatura en suspens
Vés a l’ÍNDEX
stats