L'ANC: el bloqueig de l'entitat que va sacsejar el Procés

BarcelonaLa història de l'ANC és la de l'independentisme contemporani. L'entitat neix en ple procés d'ebullició nacional, quan el catalanisme fa el pas cap a l'independentisme, arran de les consultes per la independència que van començar a Arenys de Munt i es van estendre arreu del país. Durant la consulta a la localitat del Maresme, Pere Pugès i Miquel Strubell ideen crear una organització transversal que acabarà convertint-se en el pal de paller del moviment, amb mobilitzacions històriques que van condicionar el rumb del país. Recuperar aquella capacitat d'incidència és ara l'objectiu.

La primera manifestació que organitza l'ANC, per la Diada del 2012, desborda totes les previsions i es converteix en la més multitudinària de Catalunya, amb gairebé dos milions de persones al carrer. L'èxit de la mobilització fa que el president Artur Mas rebi dos dies després la seva presidenta, Carme Forcadell, i altres membres de la direcció, que li reclamen eleccions i un referèndum el 2014. Després van venir la Via Catalana del 2013 i la V del 2014, quan Forcadell va pronunciar el seu famós "President, posi les urnes!" davant dels dubtes del Govern per la consulta del 9-N.

El debat sobre una llista cívica al Parlament no és nou. L'Assemblea volia que a les eleccions del 2015 s'hi presentés una única candidatura independentista. Tot i que no va ser possible perquè la CUP volia una llista sense president, l'Assemblea s'hi va acabar sumant i l'expresidenta Carme Forcadell va acabar ocupant el número 2. Durant aquella legislatura, l'Assemblea va jugar un paper central en el Procés. De fet, el nou president de l'Assemblea, Jordi Sànchez, va formar part de l'organització del referèndum i va coordinar l'operació per portar les urnes de l'1-O.

Les entitats van patir la repressió de l'Estat abans que els partits. Juntament amb Jordi Cuixat, d'Òmnium, Jordi Sànchez és empresonat preventivament el 16 d'octubre del 2017, acusat d'un presumpte delicte de rebel·lió pel seu rol en la concentració davant de la conselleria d'Economia el 20-S. Just un mes després, amb la convocatòria d'eleccions sobre la taula i uns mesos abans de finalitzar el seu mandat, Sànchez renuncia al càrrec de president de l'Assemblea per poder-se presentar com a número 2 de la llista de Junts. El vicepresident, Agustí Alcoberro, assumeix la presidència de l'entitat.

La paràlisi del Procés intensifica la pressió de l'Assemblea als partits independentistes. Com a únic actor dins del moviment que defensa aixecar la DUI, durant la nova etapa, liderada per Elisenda Paluzie i després per Dolors Feliu, l'Assemblea endureix el to contra Junts i ERC per "malbaratar" la majoria independentista al Parlament. Fruit d'aquest desencís, la direcció posa en marxa la llista cívica, que desemboca en la sortida d'una quinzena de secretaris. Els socis, que ja havien esmenat prèviament la voluntat de la direcció de promoure l'abstenció a les eleccions espanyoles, també refusen per la mínima presentar batalla al Parlament. Superar el bloqueig actual és el que està en joc ara.