Política  /  Procés 15/08/2022

Manifestants en perill d'entrar a la presó tot i el compromís de desjudicialitzar el Procés

Un nou jove condemnat a 4 anys, i en una altra causa dos nois s'enfronten a 14 i 7 anys

4 min
Aldarulls a plaça Urquinaona

"Som aquí per acabar amb la repressió i abordar el conflicte polític en igualtat de condicions", va proclamar la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, quan va acabar la tercera reunió de la taula de diàleg. Malgrat que no va definir com s'ha d'acabar amb aquesta repressió, la consellera de la Presidència sí que va concretar el quan i el qui. Així, va assegurar que hi haurà "mesures legislatives" abans de "finals d'any" per garantir aquesta desjudicialització i va garantir que se'n podran beneficiar "tots els ciutadans" amb causes vinculades amb el Procés, i no només els líders independentistes encausats o ja condemnats.

Però mentre no arriben les reformes del Codi Penal, el degoteig de causes judicials contra independentistes no s'atura. I amb peticions de penes de presó desorbitades. A tall d'exemple, la Fiscalia demana 14 anys de presó a un veí d’Arenys de Mar per haver participat en les protestes d'Urquinaona contra la sentència del Suprem als líders independentistes, el 18 d’octubre del 2019. Després dels dirigents jutjats al Suprem i de l'activista informàtic, Joel Muñoz, a qui el ministeri fiscal sol·licita 18 anys de presó pels delictes de dany informàtic i revelació de secrets, és la petició de presó més elevada.

El fiscal l'acusa d'haver dirigit el grup de 300 manifestants "encaputxats i amb el rostre cobert” que es van enfrontar a la Policia Nacional i d'haver tirat un petard als peus de dos agents “provocant-los atordiment i greus conseqüències en el seu sistema auditiu per l’esclat de l’artefacte”, segons l’escrit d’acusació, avançat per  ElNacional.cat . En la mateixa causa, s'acusa dos joves més del delicte de desordres públics agreujat, com també del d’atemptat contra l’autoritat. 

La Fiscalia reclama 7 anys i 4 mesos de presó per a Francesc Colomines, que ja va estar en presó preventiva del 19 d’octubre al 7 de novembre del 2019 després de ser detingut aquella mateixa nit, i 3 anys de presó per a un tercer jove de Terrassa. Sorprenentment, tant el jove arenyenc com el terrassenc van ser identificats però no detinguts aquell dia, sinó el 30 d’octubre, i el primer va estar prop d’un mes a la presó, el novembre del 2019. El judici, encara sense data, tindrà lloc a l’Audiència de Barcelona.

La condemna més elevada després de la del Suprem

Precisament l'Audiència de Barcelona va condemnar l'11 de juliol un jove de Barcelona a 4 anys, 1 mes i 16 dies de presó per les mobilitzacions de l'octubre del 2019 contra la sentència del Procés, en el seu cas també pels aldarulls del dia 15. La sentència a Oriol Calvo, que ara té 24 anys, és la més alta que s’ha dictat fins ara després de les que va imposar el Suprem als dirigents independentistes. Des de l'espai de Junts han aprofitat el cas de Calvo per carregar contra la taula de diàleg. "Qui parli de desjudicialitzar i es passegi pels passadissos de la Moncloa, hauria de pensar de tant en tant en casos com el de l'Oriol", va dir a Twitter el director de l'oficina europarlamentària de Junts, Aleix Sarri, aquesta setmana un cop es va fer públic el cas.

La condemna de Calvo supera fins i tot la d’Adrián Sas, a qui van sentenciar a 3 anys i 6 mesos i que ha presentat un recurs al Suprem , que encara no s'ha pronunciat. Si l'alt tribunal el refusa, Sas seria el primer activista independentista condemnat que ingressa a la presó en l'època del Procés. Calvo també ha recorregut la sentència al TSJC, que s'ha de pronunciar en els pròxims mesos.

Calvo no amaga la seva indignació per una sentència que el faria entrar a la presó, ja que és superior als dos anys. "M'ha sorprès, perquè no hi ha cap prova i només es fonamenta en la declaració de dos agents dels Mossos", diu l'activista, que subratlla que els policies no van aportar cap imatge ni vídeo que l'incriminés. En altres casos en què les acusacions se sustentaven en declaracions únicament d'agents, tant l'Audiència de Barcelona com la de Girona han absolt encausats perquè consideraven que no n'hi havia prou amb la seva versió. És el cas de la Gina, la militant de la CUP a qui volien expulsar 8 anys del país pel fet de ser anglesa i no tenir la nacionalitat espanyola, a qui l'Audiència de Barcelona va absoldre ara fa un mes al considerar que no n'hi havia prou amb el testimoni de dos agents per considerar que ella era la persona que els policies van veure fent una barricada.

Els Mossos van afirmar que Calvo va moure arbres, els va tirar pedres i objectes de tota mena i va cremar contenidors. "Durant el judici els mossos van dir que tiraven coses però que no recordaven què, que no sabien com anava vestit però que portava un passamuntanyes, i tampoc és veritat perquè quan em van identificar no el van trobar", critica el jove. Explica que aquella nit va sortir a protestar amb els seus pares i que el van detenir quan es va amagar en un fanal després que la policia comencés a fer el carrusel amb les furgonetes i a disparar pilotes de foam. "Els dos mossos es van posar d'acord per no contradir-se al judici", lamenta Calvo, que denuncia el tracte que va rebre dels agents quan va ser retingut: "Em van fotre un cop de porra i em van dir «Ya te puedes ir hijo de puta. ¡Viva España!»"

stats