Judicialització del Procés
Política  /  Procés 25/06/2022

Joaquim Forn: “Com pots seure a negociar amb una gent que t’espiava?”

Exconseller i advocat

3 min

BarcelonaJoaquim Forn (Barcelona, 1964) defineix com un “record llunyà” els tres anys i vuit mesos que va ser a la presó per haver posat les urnes l’1 d’Octubre. En conversa amb l’ARA.

Com li ha passat aquest any?

— Ha passat molt ràpid. Aquest matí, quan ens llevàvem amb la meva dona, dèiem “Ostres, ja ha passat un any”. Passa ràpid, però a la vegada també et queda molt lluny la presó. Són dues coses que succeeixen al mateix temps.

Ja no hi somia en la presó?

— No. Els primers dies, pels horaris, esperava el recompte. Sí que alguna vegada em despertava sense saber on era.

Se sent diferent de quan va entrar?

— Aprecies més les coses petites, intentes aprofitar més el temps, aprens molt a relativitzar.

I des del punt de vista polític?

— Des del punt de vista de les conviccions, no només continuen igual sinó que crec que l’única solució que tenim com a país és la independència. La via que vam iniciar l’1 d’Octubre continua sent vàlida.

Faci’m un balanç polític d’aquest any, a partir dels indults.

— Pedro Sánchez concedeix els indults per necessitat, en cap moment ha parlat d’haver-se equivocat. El PSOE va aplicar el 155 i, per tant, hi ha hagut altres factors importants com la resolució del Consell d’Europa, que és bastant determinant per a la concessió dels indults. Però continuem on som. Els indults podien ser una solució per a nosaltres, però des del punt de vista polític els avenços són zero.

Forn: "Els avenços que s’han fet des del moment de la concessió dels indults, el resultat és zero"

En l’informe del Consell d’Europa també es recomanava al govern espanyol que reformés els delictes de sedició i de rebel·lió, i no ho ha fet.

— No ho farà. Aquesta era una de les dèries que tenia Podem i, concretament, el Jaume Asens. Va decaure fa un cert temps. El govern de la Generalitat s’hauria de replantejar molt la relació amb els partits que estant governant l’estat espanyol.

Què vol dir? ¿No aprovar-los els pressupostos?

— L’aprovació de pressupostos ha servit per al que ha servit. S’ha de fer aquesta reflexió. Els resultats avui són els que són des del punt de vista d’inversions, de la llengua catalana, de l’espionatge... Com pots seure en una taula a negociar amb una gent que s’ha vist que t’espiava? És molt complicat, no s’entén.

Artur Mas va dir en aquest plató que malgrat que Rússia està en guerra contra Ucraïna, negocien.

— No dic que s’hagin de tancar totes les portes. Però és que és una darrere l’altra. Arriba un moment en què t’has de replantejar si l’estratègia que estàs seguint és bona. No som aquí per negociar per negociar, som aquí perquè darrere hi ha un conflicte polític. ¿Hem abordat realment els temes que nosaltres hem volgut posar sempre a la taula de negociació? És que ni ens els han acceptat. Potser és l’hora que pensem una altra estratègia.

Al juliol hi haurà reunió entre els presidents Sánchez i Aragonès.

— Per parlar de què? ¿Es podrà parlar de tot?

Les relacions amb Catalunya tenen un preu. Miri el que ha passat amb la candidatura dels Jocs, amb el president de l’Aragó contradient els seus propis tècnics.

— El govern espanyol no és capaç de quadrar-lo, i diuen que ho fem el 2034. Sembla que se n’enriguin.

Què ha de fer l’independentisme?

— No hi ha la flama que hi havia des de l’any 2012 fins al 2017, però la gent hi és. I demana als partits que es deixin de tanta picabaralla i tornin a pensar en el país. Jo ho comparteixo. Els partits han tocat fons. S’ha de traçar una nova ruta.

JxCat i ERC pugnen per l’hegemonia a Catalunya.

— Per què s’és en el moment independentista? L’objectiu principal no és guanyar eleccions, sinó aconseguir una finalitat. No podem malmetre tot el que hem aconseguit i ens cal tornar a uns mínims acords.

En les publicacions sobre els enregistraments del comissari Villarejo el 2012 hi ha una obsessió amb Jordi Pujol, Artur Mas, Xavier Trias i Felip Puig. CDC era l’objectiu?

— Sí, i ho sabíem. Ho hem patit durant molt de temps. Per què s’ho volien carregar? Doncs perquè era el partit hegemònic del catalanisme. Es veu qui els feia por i qui no els feia por.

¿El fiscal general de l’Estat ha d’actuar contra Jorge Fernández Díaz?

— El que és estrany és que no ho hagi fet ja. Crec que no passarà, perquè tothom té informació de tots. Si s’hi entra el que més pot patir són les estructures de l’Estat. Tant el PSOE com el PP es protegiran.

Vostè està inhabilitat. Qui hauria de ser l’alcaldable de Barcelona?

— Hi ha gent preparada per ser-ho. Hem de triar bé la persona. El projecte hi és i, per tant, no em precipitaria.

stats