Quines són les nacions d'Europa amb més suport a la independència?

BarcelonaEl primer baròmetre de l’any del CEO constatava que els indicadors relacionats amb el debat territorial a Catalunya tornen a registres anteriors al 2012. El suport a la independència de Catalunya baixa per primera vegada del 40% en un sondeig i obté la seva pitjor dada des del 2011, l’any anterior a l'inici del Procés. Així, el 54% dels catalans votarien avui en contra de la ruptura amb Espanya, el mateix percentatge que en el baròmetre del novembre, mentre que el 38% hi votaria a favor, dos punts menys que fa quatre mesos.

El no en un eventual referèndum s’ha imposat al sí en tots els baròmetres des de fa cinc anys, i la distància entre tots dos mai havia superat els 11 punts fins al juliol passat, i sempre s'havia mogut entre el 47% i el 52% des del 2019. En canvi, el sí havia sigut l’opció majoritària en alguns baròmetres en els quatre anys anteriors –des de fa cinc anys no passa del 45%–, i durant l'octubre del 2017 va arribar al màxim històric del 49%. 

¿Però quina és la situació de la resta de nacions sense estat d'Europa? Estan per sobre o per sota de Catalunya? El Principat està en la segona posició, perquè és Escòcia qui lidera el rànquing , amb un gran avantatge respecte a la resta. Actualment, un 48% d'escocesos són partidaris de la plena sobirania davant del 52% que s'hi oposa. Això és el que es desprèn del sondeig del maig de l'organisme What Scotland Thinks, que elabora John Curtice, de la Universitat de Strathclyde de Glasgow, i que és l'especialista per excel·lència en demoscòpia al Regne Unit.

A diferència de Catalunya, si es fa una comparativa dels últims anys, el percentatge d'escocesos que advoquen per la independència es manté estable amb una forquilla que es mou del 46 al 48% des de la celebració del referèndum el 2014. Llavors, un 53% va refusar sortir del Regne Unit davant de gairebé el 45% que ho va defensar. Tot i que no hi ha cap nou referèndum a la vista, ni full de ruta, i també que l'SNP va patir una derrota sense pal·liatius a mans dels laboristes en les eleccions generals, l'independentisme escocès manté la seva vitalitat gràcies al suport dels joves, que mentre el 2014 no van secundar la secessió, ara sí que hi aposten perquè estan en contra del Brexit.

Creixement a Irlanda del Nord i Gal·les

En tercera posició, hi ha Irlanda del Nord. El suport a la unitat irlandesa ha crescut significativament en els últims tres anys, tot i que una clara majoria continua posicionant-se a favor de seguir al Regne Unit, segons l'última enquesta d'opinió de The Irish Times i del Projecte ARINS feta durant la segona meitat del 2024. Així, un 34% dels seus ciutadans votarien a favor de la unitat d'Irlanda (és a dir, a favor de la independència d'Irlanda del Nord del Regne Unit), mentre que gairebé la meitat (48%) ho farien en contra.

El nombre de partidaris de la unitat irlandesa ha augmentat set punts en relació amb el primer any de l'enquesta, el 2022, on estaven en el 27% de suport. Principalment s'explica per un fort augment de la proporció de catòlics del nord que diuen que votarien a favor d'una Irlanda unida, una xifra que ha passat del 55% el 2022 al 63% el 2024. Tanmateix, gairebé hi ha una cinquena part (el 18%) dels catòlics del nord que diuen que votarien en contra de la unitat.

Els protestants del nord continuen oposant-se fermament a la unitat irlandesa, amb un 82% que diu que hi votaria en contra i només un 7% a favor. Amb tot, els protestants del nord s'han tornat més oberts a la proposta de celebrar un referèndum, amb un 44% a favor i un 37% en contra. Això pot ser resultat de "la creença dels unionistes que guanyarien un referèndum i, per tant, resoldrien la qüestió, si més no de moment", segons informa Quim Aranda, el corresponsal de l'ARA al Regne Unit.

A Gal·les, el sentiment independentista també creix. El passat 25 d'abril, se celebrava la novena manifestació a favor d’un estat independent. Les mobilitzacions independentistes són força recents i, de fet, la primera de la història de Gal·les no es va fer fins al 2019.  Malgrat haver estat històricament minoritari, en comparació amb l'escocès o l'irlandès, el sobiranisme gal·lès viu un moment dolç, i l'última enquesta, del juliol de l'any passat, situava els partidaris de la independència en un 23%, amb un ampli suport entre els joves.

La bona salut de l'independentisme gal·lès es posa de manifest amb el fet que, per primer cop en cent anys, una enquesta publicada aquesta mateixa setmana apuntava que el Plaid Cymru, el gran partit independentista, està empatat amb el Partit Laborista i amb l'extrema dreta de Nigel Farage de Reform UK, a un any de les eleccions gal·leses. El líder del Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, avisava dimecres que, si guanyen, en la primera legislatura, que dura cinc anys, no hi hauria referèndum perquè "no té sentit fer-lo per perdre'l".

Més baix és el percentatge al País Basc, tot i que presenta algunes variables que s'han de tenir en compte. Segons l'últim sociòmetre del govern basc, que es va presentar al febrer, només un 21% dels bascos es posiciona a favor de la independència davant del 41% que s'hi oposa, però un més que rellevant 33% condiciona el seu suport a les circumstàncies.

Còrsega i Flandes, demanda de més autogovern

A Còrsega, es fan poques enquestes sobre aquesta qüestió, però les més fiables detallen que entre el 10 i el 18% de corsos donen suport a la independència, que equivaldria al 15% que van assolir a les eleccions territorials del 2021 els dos partits independentistes. Una xifra que André Fazi, professor de ciències polítiques de la Universitat Pascal Paoli, en conversa amb l'ARA, diu que pot baixar per l'evolució demogràfica: "És possible que el percentatge disminueixi en general per l'arribada constant de gent de la França continental, mentre augmenta entre les persones d'origen cors".

Si la promesa de més autonomisme d'Emmanuel Macron, arran de l'assassinat d'Yvan Colonna, líder cors assassinat a la presó per un jihadista el 2022, no es compleix, Fazi avisa que l'independentisme pot augmentar: "Els bloquejos institucionals, com a Catalunya, també podrien provocar la radicalització de molts autonomistes".

A Flandes els partidaris de la independència són un 10% de la població, tot i que una enquesta recent d'un diari flamenc elevava la xifra al 40%. "Totes les enquestes científiques serioses mostren que els partidaris de dividir Bèlgica estan al voltant del 10%. De vegades s'acosta més al 5% i d'altres, al 12-13%. Això és realment estable al llarg del temps", rebat el professor de ciències polítiques de la Universitat Lliure de Brussel·les, Dave Sinardet.

De fet, per primer cop en la història, Bèlgica té de primer ministre un líder nacionalista flamenc, Bart De Wever, de Nova Aliança Flamenca (N-VA), una formació que havia defensat la independència de Flandes, però que a poc a poc ha anat deixant aparcada aquesta reivindicació en defensa de més autogovern, una demanda àmpliament compartida per la població.