El PSC (també) treballa per eixamplar la base

Barcelona“Som el primer partit de Catalunya, sí, en vots. Però ens hem de convertir en el primer partit en molts altres terrenys: en el sindicalisme, en l’associacionisme, entre les dones i els joves, en els sectors mes dinàmics de la societat”. Aquest va ser l’encàrrec que Miquel Iceta va fer el 18 de desembre al PSC en la seva última intervenció com a primer secretari socialista. “Hem d’eixamplar el nostre espai polític”, va dir. El seu successor en el càrrec, Salvador Illa, recollia el guant un dia després en un discurs en què va enarborar la bandera de la Catalunya com “un sol poble”, però ja fa mesos que treballa a la recerca de complicitats en sectors econòmics, societat civil i al territori per ampliar les fronteres del PSC i recuperar la condició de partit catch all (que tot ho atrapa) d’abans del Procés. L’estratègia d’eixamplar la base, amb tot, ha deixat de ser exclusiva d’ERC -en el seu cas, amb l’independentisme-, amb qui els socialistes precisament competeixen per tornar a la Generalitat.

Fonts socialistes certifiquen la voluntat d’“obrir” el partit aprofitant la victòria a les eleccions del 14-F, en què els d’Illa van doblar el nombre de diputats (de 17 a 33), i exercint una oposició “radicalment diferent” a la que va practicar Ciutadans quan va aconseguir el primer lloc el 2017. “La seva actitud va convertir en inútil el seu resultat electoral”, afirma un veterà del PSC, que afegeix que ara el context, amb la pandèmia i la desacceleració del Procés, també és més favorable. “Hi ha gent que diu: soc independentista però ha arribat el moment de preocupar-se per les empreses i els serveis públics, que han estat en standby durant els últims deu anys”, defensa.

Aquest és el discurs que Illa intenta que cali en la societat catalana, i d’aquí els 4.000 quilòmetres que ja ha recorregut arreu de Catalunya en aquesta legislatura per recollir demandes i presentar l’alternativa del PSC, o la setantena llarga de reunions que ha mantingut amb organitzacions i representants del teixit econòmic, social i cultural del país -més de 900 trobades en el cas dels consellers del seu govern a l’ombra-. Una agenda hiperactiva que se suma a les jornades temàtiques de debat que el partit ja ha organitzat sobre la reforma laboral, amb la participació de sindicats i patronals, i també sobre el català, que aquest dissabte van reunir en un mateix acte perfils tan diferents com Fernando Sánchez Costa, president de Societat Civil Catalana; Irene Rigau, exconsellera d’Ensenyament amb Artur Mas, o Marina Gay, membre de la junta directiva d’Òmnium. Illa els va agrair la presència a tots tres: “És molt simbòlic que es facin aquest petits gestos per començar a descabdellar i trobar un camí de sortida a la situació de la llengua, però també de molts altres problemes que tenim a Catalunya”, va dir. Amb l’objectiu de projectar-se com a aglutinador de diferents sensibilitats, de fet, el partit es planteja impulsar noves jornades al voltant d’altres qüestions, com el sistema de finançament o la reindustralització del país; temes que impliquin, en definitiva, “passar pàgina” al debat sobre la independència.

La demoscòpia juga a favor del PSC en aquest objectiu: segons l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el 59,5% dels catalans aposten per prioritzar la gestió dels serveis públics enfront del 37,5% que prefereix centrar esforços en la resolució del conflicte polític. En l’intent de fer més petit el segon percentatge (i més gran el primer), fonts socialistes defensen que s’estan fent “actes pràctics” per demostrar un nou “tarannà”. I posen l’exemple de l’elecció de la jurista Maria Eugènia Gay com a nova delegada del govern espanyol a Catalunya. Un perfil independent -tot i que alineat amb les tesis del diàleg dins la llei dels socialistes- proposat directament per Illa per enviar un missatge de distensió i, novament, d’obertura del partit.

El termòmetre de les municipals

A tot plegat s’hi suma la seva política de mà estesa al Govern -en què s’ha aixecat parcialment el veto al PSC- amb les primeres victòries per trencar la dinàmica de blocs, com l’acord per desbloquejar la renovació d’òrgans que depenen del Parlament. “El seu Govern no funciona i estic disposat a ajudar-lo perquè Catalunya avanci”, deia dimecres Illa al president Pere Aragonès. Un resum de l’oposició contundent però constructiva que ha intentat imprimir des que va guanyar el 14-F sense opcions de governar. “Hem de ser més si volem anar més enllà”, receptava Iceta al desembre, i reblava que “la cita del 2023 és crucial”. Les municipals, i sobretot els resultats fora del cinturó roig, seran un primer termòmetre per comprovar si el PSC està eixamplant la base.