El PSOE: un partit ferit i sense alternativa a Sánchez
El president espanyol traça un pla que consisteix en posar ordre a Ferraz i després anunciar mesures al Congrés
BarcelonaEls anys 1994 i 1995 els lampistes que treballaven a la Moncloa, entre ells un jove Miquel Iceta, anaven cada matinada al centre de Madrid a esperar la premsa del dia. Allà a les 4 de la matinada comprovaven in situ si aquell dia haurien de fer front a algun nou escàndol de corrupció. La incursió nocturna els donava unes hores de marge per preparar una resposta, abans que les ràdios engeguessin. Eren els temps finals del felipisme.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4000 2936"%3E%3C/svg%3E)
Si vols investigar el gràfic amb més detall, obre la versió en alta resolució en una altra pestanya.
Ara les coses han canviat i la war room de la Moncloa viu pendent dels digitals, però es repeteix l’ambient de psicosi dels 90. Tot i que amb una diferència. Ara, el presumpte cap de la trama, Santos Cerdán, estava situat al cor del partit com a secretari d’organització, i des d’allà influïa en el govern. És difícil imaginar un escenari pitjor per al PSOE, que divendres va veure entrar la Guàrdia Civil a la seva seu.
![Agents de l'UCO entrant a la seu del PSOE del carrer Ferraz](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1920 1280"%3E%3C/svg%3E)
"Ens ha enganyat a tots". És la frase que més es repeteix en cercles socialistes. Deu dies després de l’esclat de l’escàndol amb l’informe de l’UCO, el partit encara és a l’UCI amb ferides greus. "Estem fotuts", diu un diputat. "Estem emocionalment desfets, et cau l’ànima als peus", insisteix un altre. "El cop és molt bèstia, ningú s'ho podia imaginar", repeteix una veu del govern. "Estem tocats però no enfonsats", resumeix una altra font que vol ser, malgrat tot, optimista.
La crisi és de tal magnitud que té múltiples fronts i ha provocat diverses esquerdes. En primer lloc, ha sumit el partit en un estat total d’incertesa sobre què més pot sortir. "Hi ha temor a més ramificacions del cas, però s’han revisat moltes coses i no s’ha trobat res", diu una font de Ferraz. "Sortiran converses lletges, però hem d’aguantar el xàfec mentre no hi hagi res il·legal", insisteix una altra font. El partit viu instal·lat en la tensió permanent, amb els nervis a flor de pell. "Des d’aquell dijous ja no poso la mà al foc per ningú", diu un diputat. "No ens creiem res i ho temem tot", resumeix un socialista veterà. Si cau un ministre, el cop podria ser definitiu, admeten.
La traïció de Cerdán
En segon lloc, hi ha l’impacte emocional de la traïció de Cerdán. "Jo el conec des de fa molts anys perquè ell és de Navarra i jo d’Aragó. Era un paio normal. Que quan anaves a dinar amb ell es demanava uns ous ferrats. No veies cap ostentació. En canvi, a Ábalos ja es veia que li agradaven els diners i les dones", explica un veterà del PSOE aragonès. "Ábalos era dinamita pura", afegeix un altre dirigent territorial.
Aquests dies els diputats socialistes estan revisant totes les seves converses amb Cerdán i gestions que van fer per ell. "A mi em va demanar que rebés una gent, però estic tranquil perquè no els vaig poder aconseguir res", explica un diputat. "Tothom despatxava amb ell, perquè era el negociador i feia d’interlocutor amb els socis", admet una altra veu amb certa preocupació.
Ara tothom es fa creus que ningú, començant per Sánchez, s'adonés de res. "El soroll al voltant de molts casos que són pura porqueria, com el de Begoña o el del seu germà, ens va fer desatendre els rumors sobre Cerdán", es lamenta ara un diputat.
"És un personatge com Enric Marco [l’impostor que es va fer passar per ex-pres de Mauthausen]. Ha desenvolupat alguna mena de trastorn de doble personalitat. Pensa que fins al dia abans a mi m’ho negava tot i em parlava malament de Koldo", explica un diputat veterà que compara la situació viscuda amb una ruptura sentimental. Els col·laboradors més estrets de Cerdán afirmen que no el reconeixen ni en els àudios ni en els whatsapps. I la seva secretària no va poder evitar posar-se a plorar quan va llegir l’informe. "I si jo l’he estat ajudant sense voler?", es preguntava davant d’altres diputats socialistes.
En tercer lloc, hi ha l’impacte psicològic sobre la moral del conjunt de l’organització i sobre el govern. "Ens matem a treballar perquè després t’ho tirin per terra aquests paios", es queixa un càrrec d’un ministeri que fa jornades de 12 hores. La pressió ambiental que viuen els militants comença a ser asfixiant. "A Madrid no és fàcil sortir al carrer", reconeixen des d’un ministeri. "I als pobles, aquestes vacances, si algú crida «Pedro Sánchez, fill de puta!», segur que molts li segueixen la corda", afegeix un càrrec territorial. El PSOE es prepara per a un estiu difícil.
En quart lloc, hi ha el fort descrèdit que suposen les gravacions per al discurs feminista del PSOE. "És tot tan barroer i fastigós que després de llegir l’informe vaig necessitar sortir a córrer per desemboirar-me", explica una treballadora d'un ministeri. De fet, alguns estrategs del PSOE creuen que això els pot fer més mal que la corrupció en si.
La solució: temps
Però quina és la solució? Hi ha una mena de consens entre les fonts consultades que es necessita un cert temps per recuperar-se i actuar amb prudència. "Som conscients que tot el que no sigui anar a eleccions o presentar una qüestió de confiança semblarà insuficient, per això ara cal temps", comenta un dirigent. El partit, admeten, continua majoritàriament de dol, però ja hi ha veus que demanen aixecar-se i lliurar la batalla.
"El PSOE és molt més que el govern. Són 20.000 càrrecs a tot Espanya, molts dels quals no cobren. A tots aquests se’ls ha d’explicar que hem sigut contundents i que no tothom és igual", explica un diputat. De fet, a la reunió del grup parlamentari de dimarts aquest va ser el missatge que va llançar el seu portaveu, Patxi López: "No ens podem quedar a casa. Hem de visitar les agrupacions i fer pedagogia", va dir. "La gent està entenent que això no és la Gürtel, que afectava tot el PP", diu un dirigent que trepitja el territori, "però la gent està fotuda".
Tot i això, també hi ha qui reclama més autocrítica. "Sánchez li va donar tot el poder a Santos fa quatre anys. Ha dirigit tota l’organització sense contrapesos", es queixa una veu del govern. "S’hauran de repensar moltes coses perquè no pugui tornar a passar", afegeix un dirigent.
El búnquer de la Moncloa
I enmig de tota la tempesta, torna a emergir la figura de Pedro Sánchez com a únic salvavides possible. El líder socialista ha respost amb la seva habitual hiperactivitat combinant la preparació de la cimera de l’OTAN amb la reorganització del partit. Ha trucat i ha parlat amb molta gent i fins i tot ha rebut a la Moncloa el que ara mateix és el seu principal puntal al territori: Salvador Illa. "Pensa que el partit ara mateix està sense CEO, que és el secretari d'organització. Per això ha fet el de sempre: posar-s'hi ell", explica un col·laborador proper. Cristina Narbona, Montse Mínguez i Borja Cabezón són els que l'ajudaran en aquesta missió fins al comitè federal del 5 de juliol.
Entre el seu nucli més pròxim s’ha de destacar la figura del cap de gabinet, Diego Rubio, i la secretària d’estat de Comunicació, la valenciana Lydia del Canto, que pel seu caràcter guerrer és l’encarregada de mantenir la moral alta al complex presidencial. La divisa és molt clara: "No regalarem el govern a la dreta. Si Pedro no es rendeix, nosaltres tampoc".
A la Moncloa estan convençuts que no sortirà res que pugui fer caure el govern i insisteixen que a Madrid s’està produint una gran comunió d’interessos per fer caure Sánchez. "A l’Íbex-35 la pujada de l’SMI li costa 18.000 milions. Com vols que no vulguin fer caure el govern?", afirmen. És en aquest context en què també situen la pèrdua de suports mediàtics de Sánchez. Aquesta visió conspirativa és compartida per tothom, a la Moncloa; tothom es veu a si mateix lluitant des del seu búnquer contra les forces del mal.
El pla de Sánchez
Sánchez ha traçat un cronograma per sortir de la crisi. Fins al dia 5 de juliol, dia del comitè federal, l’objectiu és reorganitzar el partit. Aprovar els canvis en l’organigrama, crear una nova estructura i fer un discurs que serveixi per rellançar el partit. I el 9, dia de la compareixença al Congrés, Sánchez preveu presentar-se ja amb un pla d’acció sota el braç. Descomptada la pressió de l’oposició, al PSOE no temen ni els socis ni els crítics. Els primers consideren que no tenen alternativa. I els segons que no tenen prou força. "Hi ha molts rumors impulsats per la dreta, però no hi ha moviments al territori", diuen a Ferraz.
Del que es tracta, doncs, és de resistir i de lluitar per girar la truita. O almenys anar a eleccions en un context diferent de l’actual. A la Moncloa ja comencen a pensar que no podran esgotar la legislatura, però el que no faran serà convocar eleccions ara. A més, confien que, a l’hora de la veritat, l’impacte electoral serà menor. "Tu no canvies de bàndol tan fàcilment per molt que els teus facin coses lletges, i ara estem en guerra", insisteixen. "D’aquí al juliol sabem que la pressió no afluixarà, però el PP no podrà mantenir aquesta ofensiva de forma indefinida. El seu objectiu és desmoralitzar-nos. Però s’ha de fer el cor fort", afegeix un veterà de Ferraz.
"El problema serà quan Pedro es rendeixi perquè no hi ha relleu. Per això no es pot rendir. Ni ell ni nosaltres", conclou una altra veu. Aquesta és la clau principal. El PSOE lluitarà i intentarà aguantar al màxim, per convicció, diran alguns, però també perquè no hi ha pla B a un líder del qual ara mateix depèn el futur de tota l’organització.
