La família Puig Antich denuncia el lletrat que va defensar Camacho

BarcelonaPoc s’imaginava Carlos Rey González que a aquestes altures l’ombra del cas Puig Antich li complicaria la vida. Una llei d’amnistia i quaranta anys després, el que va ser redactor únic en qualitat de vocal ponent del tribunal militar de la sentència a mort de Salvador Puig Antich -assassinat pel règim franquista al garrot vil el 2 de març del 1974-, gràcies a la justícia argentina pot acabar imputat en la macroquerella contra els responsables dels crims del règim de Franco.

Les germanes de Salvador Puig Antich, Merçona i Imma, presentaran una querella contra Carlos Rey, que es dóna el cas que va ser l’advocat que va defensar la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, en el cas d’espionatge polític Método 3, com va destapar l’ARA el desembre del 2013. Segons han informat en un comunicat les germanes Puig Antich, el seu advocat, Carlos Slepoy, concretarà la setmana que ve la querella contra Rey en una reunió que està previst que mantingui amb la jutge de Buenos Aires María de Servini, que dirigeix les investigacions de l’anomenada querella argentina per jutjar els responsables dels crims comesos pel règim franquista.

Llacunes parcials de Carlos Rey

Carlos Slepoy té previst entregar a la jutge el llibre Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial), del periodista Jordi Panyella. En el llibre hi apareix el testimoni precisament de l’advocat que va redactar la sinistra sentència de mort de l’últim executat del franquisme. Un testimoni que evidencia llacunes parcials davant el cas que, quaranta anys després, el segueix perseguint. Així, Panyella escriu en el seu llibre que, si bé Rey respon taxatiu que “no hi ha cap mena de dubte de quina va ser l’arma que va matar el policia”, sí que mostra buits de memòria importants sobre altres detalls rellevants en el cas. Per exemple, diu que no recorda que en aquell consell de guerra -que, per la defensa de Puig Antich, va ser una “farsa” per venjar la mort de Carrero Blanco- s’hi van jutjar conjuntament el robatori al banc Hispano Americano i el tiroteig al carrer Girona de Barcelona. O que Puig Antich va ser executat amb el garrot vil i no “afusellat”, com deia que recordava.

La querella se suma a les que víctimes, familiars i organitzacions de damnificats pel franquisme van presentar a l’Argentina per genocidi i els crims de lesa humanitat comesos durant els quaranta anys foscos de la dictadura franquista. Entre els casos que estan en mans de la jutge Servini, hi figura també el del president de la Generalitat republicana Lluís Companys, assassinat per les tropes de Franco el 1945.

Carlos Rey va assegurar el desembre del 2013 a l’ARA que el cas Puig Antich no el va marcar “més que altres” i que és “un tema superat”. “No em penedeixo de res perquè tot el que vaig fer era en aplicació de la llei vigent”, sostenia. I no va tenir cap inconvenient a afirmar que “potser fa 40 anys la sentència i la pena de mort eren justes, una altra cosa és amb la perspectiva actual”. Efectivament, quatre dècades després, pena de mort i justícia representen ja dos conceptes contradictoris.