Les eleccions clau més enllà de Barcelona

ERC aspira a fer forat a les grans ciutats a costa de JxCat

El 26-M donarà per a múltiples lectures: la pugna barcelonina entre Ada Colau i Ernest Maragall, l’hegemonia independentista, que també es juga a Europa, la fortalesa d’un PSC que porta l’embranzida del 28-A... Moltes lectures globals que, en el cas de les municipals, amaguen una història particular en cada poble i ciutat. Més enllà de Barcelona, aquestes són les batalles municipals en què cal fixar-se diumenge.

ERC és el partit que més ha gastat en publicitat a Facebook des que va començar la campanya

1. Les capitals

En dues de les tres capitals de província els alcaldes que acaben la legislatura no són els mateixos que la van començar. A Girona, Marta Madrenas va assumir la vara de Carles Puigdemont i per mantenir-la haurà de frenar el creixement de les altres opcions sobiranistes (ERC va guanyar el 28-A i la CUP es presenta en confluència) i la recuperació del PSC. També es juga l’alcaldia a les urnes per primer cop el lleidatà Fèlix Larrosa (PSC), hereu d’Àngel Ros, que podria patir desgast electoral. Dependrà dels pactes (ja el sostenia Ciutadans) i del terreny que ERC li prengui al PDECat. Els republicans confien en un ascens que els permeti fins i tot aspirar a rellevar el socialista Josep Fèlix Ballesteros a Tarragona.

2. Sabadell

La cocapital del Vallès Occidental va ser una de les sorpreses fa quatre anys, del PSC de Manuel Bustos a una alcaldia repartida entre ERC i la CUP. Ara socialistes i republicans confien en l’embranzida per liderar entre la fragmentació. Els pactes decidiran si el PSC recupera el feu.

3. Terrassa

La desfeta electoral del PSC el 2015 no va passar per Terrassa, on Jordi Ballart va aguantar el tipus. Ara Ballart s’enfrontarà al seu expartit amb una nova formació, Tot per Terrassa, després d’haver deixat l’alcaldia arran del suport socialista al 155. Ballart lluitarà per entrar al saló de plens, on, tot i la marxa de l’exalcalde, el PSC ho té tot de cara per repetir amb ERC i els comuns com a principal alternativa.

Valls i l’obsessió per la seguretat: d’Evry a Barcelona

4. Cinturó roig

L’àrea metropolitana tornarà a ser un dels punts calents de la nit electoral. Tot apunta que el PSC, que ha resistit al cinturó roig fins i tot en el seus moments més baixos, mantindrà alcaldies icòniques com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà.

5. Badalona i Castelldefels

Amb el PP al caire de la irrellevància a tot el territori, només dues ciutats poden tenyir de blau part del mapa: Badalona i Castelldefels. Els populars hi van governar del 2011 al 2015 i van quedar fora de l’Ajuntament el passat mandat malgrat ser la força més votada. Ara tant Xavier García Albiol com Manu Reyes tornen a aparèixer com a favorits a les enquestes, però un cop més els pactes els podrien deixar fora del govern municipal.

6. Igualada i Sant Cugat

Després de perdre Barcelona, el 2015 Igualada i Sant Cugat del Vallès van irrompre com dues de les principals ciutats governades per CiU. Quatre anys després, i tot i la metamorfosi, l’espai convergent confia retenir-los. Mentre a Igualada Marc Castells repeteix i es dona per segura la seva victòria -tot i que podria perdre la majoria absoluta-, a Sant Cugat els resultats de la nova alcaldable de JxCat, Carmela Fortuny, són una incògnita.

Colau accepta ara el desafiament de Maragall de fer un cara a cara

7. Reus

Reus és la ciutat més poblada en mans de CiU -ara Junts per Reus- i una de les que van deixar l’escenari més fragmentat el 2015. Quatre anys després, Carles Pellicer (set regidors) aspira a revalidar l’alcaldia que en les anteriors eleccions va estar a punt de disputar-li la CUP (sis regidors).

8. Berga

Berga és un dels principals feus municipals de la CUP. L’alcaldessa, Montse Venturós, es torna a presentar després d’haver estat inhabilitada per haver penjat l’estelada al balcó de l’Ajuntament en període electoral. Després d’imposar-se fa quatre anys per només 58 vots, espera ampliar la diferència pel descens de JxCat, segona força fa quatre anys.

9. Figueres

Marta Felip ha durat poc més d’un mandat perquè ha fet el salt al Govern, i el seu relleu, Jordi Masquef, haurà de defensar a les urnes una gestió convulsa per l’expulsió del PSC del govern i la marxa d’Unió arran del Procés. L’esquerra, que ha intentat desbancar CiU, intentarà aconseguir-ho a les urnes.

Maragall i Colau s'enganxen per la regulació de lloguers

10. Seu d’Urgell

Alcalde des del 2008, Albert Batalla (JxCat) no es presenta a la reelecció, un factor que marca la pugna electoral a la Seu d’Urgell, on fa quatre anys CiU va guanyar per 300 vots al PSC, que va quedar segon per davant d’ERC i la CUP.

11. Tortosa

Meritxell Roigé busca revalidar a les urnes l’alcaldia que Ferran Bel (CiU) va cedir-li per fer el salt al Congrés. Mutats en Junts per Tortosa, busquen mantenir un dels seus principals feus municipals, notícia en aquesta legislatura per la consulta per mantenir el monument franquista de l’Ebre. ERC, que els va doblar en vots a les generals, aspira al poder municipal.

Més continguts de