La recerca d’un final per a la legislatura

BarcelonaConvocades però encara no del tot, les eleccions catalanes de Schrödinger ja condicionen l’escenari polític amb tothom fent càbales sobre quina serà la data escollida pel president de la Generalitat, Quim Torra, per tornar a cridar els catalans a les urnes un cop s’hagin aprovat uns pressupostos que dimecres ja van superar el primer tràmit al Parlament. Un calendari sobre el qual tothom especula i que, un cop més, tornarà a estar condicionat per l’horitzó judicial.

La hipòtesi que els comicis no siguin immediats feia dies que circulava en els cercles polítics, però va agafar força dimarts quan la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va remarcar que en cap cas Torra s’havia compromès a dissoldre el Parlament l’endemà que s’aprovin els comptes. Al contrari del que passa a ERC -que vol comicis ja-, dins de JxCat són majoria les veus que opten per endarrerir les eleccions fins i tot més enllà de l’estiu -hi ha qui parla de fer-les el 27 de setembre, coincidint amb el cinquè aniversari de les plebiscitàries-, un ajornament que permetria a l’espai que encapçala Carles Puigdemont guanyar temps per reordenar-se i triar un candidat que competeixi contra Pere Aragonès.

Però la decisió definitiva serà de Torra, que és l’únic que té la capacitat de prémer el botó vermell i convocar eleccions. Aquesta potestat sempre ha sigut exercida amb zel pels presidents de la Generalitat -Pasqual Maragall va optar per convocar les del 2006 un dimecres, coincidint amb Tots Sants, i Artur Mas va fer sovint d’aquest control del calendari un element de negociació-, i ara ha arribat el torn de Torra, que a priori no té gaires incentius per allargar tant la legislatura. D’una banda, perquè ell mateix va signar l’epitafi del Govern assegurant en una declaració institucional fa dues setmanes que la “legislatura no té més recorregut”. De l’altra, perquè el cap de l’executiu necessita deixar el Palau de la Generalitat abans que el Tribunal Suprem l’obligui a fer-ho quan converteixi en ferma la seva inhabilitació. En plena batalla amb ERC sobre la necessitat de no obeir resolucions judicials “injustes”, Torra no es pot permetre la fotografia de plegar en compliment d’una sentència que sempre ha defensat que partia d’una causa, al seu parer, il·legal.

A l’espera de les eleccions, la convivència entre socis de Govern no és fàcil. Dimecres al Parlament la sessió de control al president en va ser una bona mostra, amb JxCat i ERC airejant públicament les seves discrepàncies sobre la manera d’afrontar la taula de diàleg entre governs amb Pedro Sánchez. L’objecte de polèmica és ara la figura del mediador, però en el fons hi ha la impossibilitat de traçar una estratègia comuna per abordar una negociació amb l’Estat que, tanmateix, els dos partits volen obrir perquè podria servir per explorar mesures contra la repressió mentre no arriba l’amnistia.