Transparència
Política 26/10/2022

Reforma al Parlament: primer canvi en la transparència després del cas de les llicències per edat

S'incorporen experts de fora de la cambra i es farà un conveni amb l'ens de transparència de la Generalitat

4 min
Una reunió de la mesa del Parlament a principis de setembre.

BarcelonaUna de les qüestions que va posar en evidència el cas de les llicències per edat al Parlament –destapat per l'ARA– és que el sistema de transparència va fallar: la cambra va trigar nou mesos a lliurar la informació sol·licitada per aquest diari sobre els diners que es destinaven a pagar funcionaris que ja no treballaven. És per això que una de les coses que va acordar la mesa és que la vicepresidenta segona i diputada del PSC, Assumpta Escarp, prepararia un informe i proposaria una remodelació del sistema de transparència per millorar-lo. I així ho ha fet: aquest dimecres la mesa del Parlament ha acordat per unanimitat el primer canvi al sistema actual amb l'objectiu que la cambra tingui unes "normes pròpies" i no es generin "dubtes".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Destaquen dues mesures. D'una banda, incorporar persones expertes en "matèria de transparència i accés a la informació" en l'Òrgan de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (OGDAIP), que s'encarrega de resoldre els recursos en segona instància contra la denegació d'aquest dret. I, de l'altra, fer un conveni amb la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), l'ens independent al qual estan sotmesos la Generalitat i el món local, perquè també s'hi puguin dirigir recursos si, a parer de qui sol·licita les dades, el Parlament no dona una resposta satisfactòria.

D'aquesta manera, la cambra reforça l'Òrgan de Garantia d'Accés a la Informació Pública (OGAIP), que ha de resoldre els recursos sobre transparència. És a dir, l'ens que s'encarrega de resoldre els recursos que es plantegen contra les decisions del departament de Gestió Documental i Recursos d'Informació, que és qui respon en primera instància a les peticions d'accés a la informació del Parlament. El problema estructural que hi havia fins ara –i que resol la reforma d'Escarp– és que l'OGAIP estava format només per dos lletrats i un arxiver i que aquest últim depenia jeràrquicament de la persona que denegava l'accés a la informació. És a dir, del mateix departament de Gestió Documental i Recursos de la Informació.

Aquest és un dels problemes (no l'únic) que es va plantejar en el cas de les llicències per edat i que va generar un conflicte entre els membres que formaven part en aquell moment de l'OGAIP. De fet, també és un problema que s'ha anat repetint en altres peticions d'accés a la transparència en marxa. És per això que la reforma aprovada per la mesa aquest dimecres especifica:

"S'amplia l'òrgan de tres a cinc persones, de les quals tres han de ser experts en matèria de transparència i accés a la informació. Els altres dos membres seran lletrats del Parlament, essent un d’ells qui actuarà com a secretari de l’Òrgan que en cap cas pot tenir una relació de dependència amb els serveis del Departament de Gestió Documental i Recursos d'Informació".

Pel que fa al conveni amb la GAIP –que ara hauran de redactar els serveis jurídics de la cambra–, el Parlament s'equipara així a la resta de les administracions en matèria d'accés a la informació, que fins ara n'estava al marge. El 2014, amb l'aprovació de la llei de transparència, va decidir situar la cambra catalana fora del paraigua d'aquest ens independent –així com el Síndic de Greuges, el Consell de Garanties Estatutàries, la Sindicatura de Comptes ni el Consell de l'Audiovisual de Catalunya– amb la idea de crear un organisme propi dins el Parlament. Tanmateix, en la mateixa reforma promoguda per Escarp s'admet que en aquest temps no s'han adoptat les normes complementàries necessàries sobre transparència i dret d’accés a la informació pública i que això ha generat "problemes interpretatius que cal evitar en un futur".

Què va fallar en el cas de les llicències per edat?

Tot i que la reforma aborda dos aspectes clau del sistema de recursos de transparència, es manté que sigui el mateix departament de Gestió Documental i de Recursos d'Informació qui gestiona les peticions d'accés a la transparència. El mateix departament, de fet, que es va negar a lliurar la informació en el cas de les llicències per edat fins i tot quan hi havia una resolució favorable de l'OGDAIP. Per tant, almenys en el cas de les llicències, no va ser l'ens que es reforma el que es va negar a lliurar la informació sinó el departament que gestiona les peticions de transparència en primera instància (el seu argument era que interpretava diferent la resolució de l'OGDAIP).

En aquest sentit, sí que la reforma aprovada per la mesa incorpora la necessitat d'elaborar un protocol d'actuació per a aquest departament. En concret, diu el següent:

"Encarregar als serveis del Parlament l’elaboració d’un protocol i una guia de funcionament per tal que el Departament de Gestió Documental i Recursos d’Informació, que té atribuïda la competència per resoldre sol·licituds presentades en exercici del dret d’accés a la informació pública, les pugui respondre amb la màxima independència i seguretat jurídica"

Acord per a la reincorporació dels beneficiats per les llicències

La mesa també ha acordat la manera com els beneficiats per les llicències per edat han de tornar a treballar al Parlament. Encara que es va acordar així a l'estiu, encara no s'han fet efectives les reincorporacions. Segons fonts de l'òrgan rector de la cambra, els responsables de recursos humans van argumentar que hi hauria "dificultats" en "l'organització" interna si tornaven els 27 treballadors afectats en bloc. N'hi ha cinc més que ja no es reincorporaran perquè els faltava un any per a la jubilació i s'acolliran al nou règim de prejubilacions de la cambra .

Per tant, la mesa ha planificat quatre fases perquè es faci un retorn gradual. La primera serà l'1 de novembre i inclou 12 treballadors que van començar a gaudir de les llicències a partir de l'any 2022. En una segona fase, s'hauran d'incorporar com a màxim l'1 de maig del 2023 les cinc persones que gaudien de llicències a partir de l'1 de gener del 2021. La resta, 11 funcionaris que van començar a gaudir de la llicència per edat durant el 2020 i el 2019 respectivament, s'hauran d'incorporar com a màxim el 31 de desembre del 2023. Tots ells poden optar per reincorporar-se presencialment o fent teletreball. La Comissió d'Afers Institucionals, que es reuneix demà a les 10 h, ha de ratificar l'acord.

stats