Crònica
Política 30/06/2021

El rei que no distingeix què és legal i què no

El periodista Ernesto Ekaizer presenta el llibre 'El rey al desnudo' a Barcelona

2 min

Barcelona“Un llibre amb molt de morbo”, així resumeix Esther Vera part de l’interès que té El rey al desnudo, el llibre d’Ernesto Ekaizer que aquest dimarts el periodista ha presentat a Barcelona acompanyat per la directora de l’ARA, pel periodista Josep Cuní i per l’advocat Xavier Melero. Morbo? Doncs sí, perquè en paral·lel a l’obscuritat i l'opacitat de les relacions econòmiques (corrupció, donacions, desfalcs...) que acumula el currículum del rei emèrit, també s’exploren els laberints de les seves nombroses relacions extramatrimonials. El nom de Corinna Larsen és troncal, esclar, no només per haver sigut potser la més popular de les seves amistançades, sinó també com a beneficiària dels seixanta-cinc milions d’euros que li va ¿regalar? Joan Carles provinents de l’Aràbia Saudita, suposadament en concepte de comissions per l’adjudicació de l’AVE a la Meca. Ekaizer investiga i relata aquests episodis, posa noms i cognoms, busca precedents, causes i explicacions. Afirma sense embuts i sense dubtes que Joan Carles és un defraudador i es pregunta per què l’Agència Tributària ha tocat el violí durant tant de temps i si realment està investigant les successives declaracions complementàries fetes pel protagonista del llibre: “La fiscalia del Tribunal Suprem obrirà causa contra ell?”, una pregunta més d’aquest llibre que, segons concreta el seu autor, potser explica tantes coses sobre el rei emèrit com sobre el seu fill Felip, sobre els silencis entre els dos i les informacions que el pare, segons sembla, amagava sistemàticament al fill. 

“El llibre és una allau d’informació altament documentada, que assenyala la cartera i la bragueta de Joan Carles, un personatge immune i que s’ha sentit impune”, resumeix Josep Cuní sobre El rey al desnudo. I afegeix que es pot llegir com una novel·la negra amb passatges tan suggerents com “La mujer de pelo rubio espera sola en su habitación”. Xavier Melero dissenteix una mica de Cuní pel que fa a la impunitat: “Algú que se sent completament impune no utilitza testaferros des del 1986”. Fa referència als famosos 100 milions de dòlars regalats a Joan Carles per l’Aràbia Saudita a través del testaferro Manuel Prado y Colón de Carvajal. “Aquest llibre ens permet rememorar el Madrid del 1931, amb Alfons XIII tancant tots els bars de prostitutes”. A criteri de Melero, abandonada completament des de fa temps qualsevol ombra d’exemplaritat, no hi ha en aquest moment cap raó seriosa per justificar la monarquia. Ekaizer, Vera, Cuní i Melero també posen èmfasi en els silencis còmplices que envolten i agomboien al llarg dels anys la figura del rei. Des dels mitjans de comunicació que no expliquen res per no torpedinar la seguretat de l’Estat a l’entramat empresarial i polític, les influències, les comissions, les relacions internacionals. “El rei no distingeix entre què és legal i què és il·legal”, una frase del llibre que Cuní recalca per tenir-la ben present. 

stats